#GovernObert

El Tribunal Suprem ha fet una passa important a favor de la transparència. En una decisió històrica, la sentència núm. 1119/2025, d’11de setembre de 2025, ha donat la raó a la Fundació Ciudadana Civio, i ha establert que els ciutadans tenen dret a accedir al codi font dels programes informàtics que fa servir l’Administració per prendre decisions automàtiques.

El cas concret es basa en l’aplicació BOSCO, que el Ministeri de Transició Ecològica utilitza per decidir qui pot rebre el bo social, una ajuda per a la factura elèctrica. La Fundació Civio volia saber exactament com funcionava l’algorisme de l’aplicació per comprovar que no hi hagués errors o que es fes servir de manera justa.

Tant el Consell de Transparència com l’Audiència Nacional havien negat l’accés, argumentant que el codi font estava protegit per la propietat intel·lectual i que divulgar-lo podria comprometre la seguretat.

El Tribunal Suprem, però, ha rebatut aquests arguments:

• Naturalesa del dret d’accés a la informació pública: La sentència recalca que el dret d’accés a la informació pública no és només un principi orientador per a l’administració, sinó un dret constitucional subjectiu exercitable pels ciutadans. Aquest dret esdevé particularment rellevant amb l’ús de noves tecnologies, com els sistemes de presa de decisions automatitzades.
• Principi de transparència algorítmica: La sentència reconeix la importància de la “transparència algorítmica” per garantir la rendició de comptes i evitar l’opacitat en les decisions públiques.
• Ponderació de drets i límits: El Tribunal Suprem resol que la simple invocació de la propietat intel·lectual no és suficient per denegar l’accés, especialment quan el programa ha estat desenvolupat per una administració pública per a l’exercici de funcions públiques.
• Seguretat Pública vs. Transparència: Respecte a l’argument de la seguretat pública, el Tribunal Suprem considera que la mera afirmació que la revelació del codi font augmenta la vulnerabilitat del sistema no és un motiu suficient per denegar l’accés. S’assenyala que la transparència pot, de fet, contribuir a la millora del codi i a la seva seguretat, i que, en qualsevol cas, els riscos poden ser gestionats amb mesures com la prohibició de la difusió no autoritzada o la signatura de compromisos de confidencialitat.
• La Funció Pública de BOSCO: La sentència destaca la rellevància pública de l’aplicació BOSCO, ja que serveix per a l’exercici d’una funció pública amb una important projecció social: la protecció dels consumidors vulnerables i la lluita contra la pobresa energètica. El Tribunal Suprem subratlla que la Fundació Ciudadana Civio, com a entitat de vigilància social, té un interès legítim en verificar si l’algorisme de l’aplicació s’ajusta a la llei per evitar possibles errors o discriminacions.

Aquesta sentència anul·la les decisions anteriors i obliga el govern a donar el codi font de l’aplicació BOSCO a la fundació. Això obre la porta a un control més efectiu sobre l’ús de la tecnologia per part de les administracions i dels ciutadans especialment quan afecta els drets i les llibertats d’aquests.

La Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya anuncia la integració funcional entre la Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP) i el Registre Públic de Contractes (RPC) amb l’objectiu de millorar l’eficiència, la coherència de les dades i el compliment normatiu.

La contractació pública a Catalunya fa un pas important cap a la digitalització integral amb la posada en marxa de la integració entre la PSCP i el RPC. Aquesta actuació, prevista dins l’Estratègia Catalana de Millora de la Compra Pública 2022-2026, té com a finalitat reforçar la fiabilitat de les dades contractuals, reduir càrregues administratives i evitar la duplicació d’informació entre sistemes. La integració permetrà que determinades dades publicades a la PSCP siguin traslladades de manera automatitzada al RPC, donant compliment al principi de “només una vegada” i reforçant la traçabilitat dels expedients. Aquesta operació implica canvis tècnics en les plataformes i en els sistemes gestors d’expedients, així com l’activació progressiva d’un conjunt de camps i validacions que esdevindran obligatoris.

El desplegament es durà a terme en fases. En una primera etapa s’ha iniciat un pilotatge amb entitats seleccionades de l’àmbit de la Generalitat i del món local. A partir del segon semestre de 2025 es preveu l’activació gradual de la resta d’òrgans de contractació, amb contacte personalitzat, accés a formació i guies operatives. Finalment, el 2026 es posarà en marxa el nou RPC, moment en què es desactivaran els serveis web previs, i la PSCP esdevindrà l’únic canal habilitat per a l’enviament de dades al registre.

L’abast de la integració cobreix diverses fases del cicle contractual, incloent adjudicacions, formalitzacions, execució, modificacions, pròrrogues, extincions i publicacions agregades. Tot i això, determinades casuístiques (com els contractes multiadjudicats, els encàrrecs a mitjà propi, les compres precomercials o les modificacions subjectives) restaran fora del circuit automatitzat i hauran de continuar informant-se manualment al RPC fins a la posada en funcionament de la nova versió. Per facilitar el seguiment del procés, s’ha habilitat una consola per consultar l’estat dels enviaments i detectar possibles incidències, que seran notificades als perfils validadors designats.

Aquesta integració representa un avenç rellevant en la consolidació d’un model corporatiu de contractació electrònica interoperable, eficient i alineat amb els requeriments de la LCSP i les exigències de transparència i rendició de comptes. Per part dels òrgans de contractació, serà essencial preveure les adaptacions tecnològiques i organitzatives necessàries, revisar els procediments interns i garantir la capacitació dels equips tècnics per tal d’assegurar una implementació efectiva.