ICAC

L’article 38.c) del Codi de Comerç estableix que els comptes anuals es poden reformular quan contenen errors materials que comprometen de forma significativa la imatge fidel d’una entitat, considerant la reformulació de comptes com una mesura d’aplicació de caràcter excepcional. La norma també permet reformular quan apareguin riscos amb afectació al tancament comptable els quals no eren coneguts en el moment en què es van formular els comptes.

Segons preveu la norma, la reformulació dels comptes anuals es pot fer entre la formulació i l’aprovació d’aquedsts, considerant que un cop aprovats per l’òrgan de govern ja no existeix la possibilitat de portar a terme la reformulació. En conseqüència, l’error o risc detectat amb un impacte rellevant sobre uns comptes anuals aprovats, d’acord amb les normes de registre i valoració del Pla General Comptable (RD 1514/2007, de 16 de novembre), se li haurà de donar tractament d’error comptable a l’exercici següent, reexpressant les xifres aprovades i explicant la naturalesa de l’error, l’exercici en què es va produir l’error i les partides dels estats financers que es troben afectades de tal manera que aquestes siguin reexpressades i, per tant, passin a ser comparables amb el nou exercici a formular.

La Resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) de 5 de març de 2019 estableix directrius més específiques sobre l’aplicació de la reformulació. Aquesta resolució proporciona un marc que ajuda les entitats i auditors a avaluar si és necessari procedir a la reformulació, basant-se en criteris com la magnitud de l’error, l’afectació de la informació financera i l’obligació de mantenir la transparència i fiabilitat dels comptes anuals. La resolució de l’ICAC també ressalta que la reformulació a portar-se a terme sempre amb una justificació adequada que permeti entendre de forma clara la naturalesa i l’abast de les correccions realitzades.

En el mateix sentit, existeixen diverses sentències, del Tribunal Suprem i d’Audiències Provincials, que reforcen la idea que la reformulació de comptes no s’ha d’utilitzar de forma rutinària o purament estètica, sinó que únicament s’ha d’activar en situacions que els estats financers continguin errors significatius i rellevants els quals afectin la seva fiabilitat. La sentència del 16 d’abril de 2024 (STS 647/2024), el Tribunal Suprem reforça aquesta visió assenyalant que “les decisions empresarials han de basar-se en una interpretació veraç de la situació econòmica i financera de l’entitat, i per això, la reformulació només és aplicable quan els errors afecten de manera significativa aquesta interpretació” i manifesta que “la reformulació de comptes anuals ha d’estar degudament justificada i no pot ser una eina per corregir qualsevol tipus d’error sense la deguda rellevància”. D’aquesta manera, el Tribunal estableix un criteri clar sobre l’excepcionalitat de la reformulació, limitant-ne l’ús en els casos en què els errors siguin prou greus per alterar la percepció dels estats financers per part dels usuaris de la informació.  D’altra banda, la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona del 26 de juliol de 2024 (Sentència 845/2024) segueix la línia descrita anteriorment reforçant la idea que la reformulació no s’ha d’utilitzar com a recurs de correcció en casos d’errors menors o de naturalesa purament superficial. En aquest cas es va discutir la necessitat de corregir errors en la valoració d’existències, i el tribunal va emfatitzar que “la reformulació només procedeix si l’error és significatiu i altera substancialment la visió de l’empresa davant els accionistes i tercers interessats”.

En definitiva, la reformulació dels comptes és una eina pensada per garantir que la informació financera reflecteixi amb exactitud la situació financera i econòmica de l’entitat, però sempre amb la premissa que el seu ús ha de ser molt puntual i utilitzat davant de casos excepcionals. Així mateix, el procés de reformulació ha de ser un procés degudament justificat abordant errors materials que realment afectin la fiabilitat dels comptes i a la interpretació de la situació patrimonial de l’entitat.

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) va resoldre una consulta que aborda el tractament comptable de les condonacions de deutes realitzades pels fundadors o patrons d’una fundació d’àmbit estatal, en el context de les normatives que regulen les entitats sense finalitats lucratives

L’entitat consultada planteja si les condonacions de deutes realitzades pels patrons o fundadors han de ser considerades aportacions al patrimoni de la fundació o s’han d’imputar al resultat de l’exercici en què es produeixen. S’assenyala que, d’acord amb la normativa comptable vigent, les fundacions d’àmbit estatal han d’aplicar les normes del Reial decret 1491/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aproven les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat per a entitats sense finalitats lucratives, i modificades pel Reial decret 602/2016, de 2 de desembre, les quals també poden ser adoptades voluntàriament per altres entitats no lucratives.

Aquest mateix criteri seria d’aplicació en el cas de fundacions d’àmbit territorial català, d’acord amb el que preveu la norma de registre i valoració 18a regulada al Pla comptable de les fundacions i entitats sense afany de lucre subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 259/2008, de 23 de desembre.

En el cas de la condonació de deutes per part d’un patró de la fundació, s’ha de considerar aquesta operació equiparable al tractament que el PGC atorga a les subvencions, donacions i llegats. Així, la norma de registre i valoració estableix que aquestes operacions, si són considerades com a no reintegrables (que seria el cas de la condonació), de forma general, s’han de registrar en el patrimoni net.

Posteriorment es produeix la seva reclassificació dins l’excedent de l’exercici com ingressos, de forma correlacionada amb les despeses derivades de la finalitat de la subvenció, donació o llegat. Si les subvencions, donacions i llegats no reintegrables no estan destinats a un fi específic, es comptabilitzarien directament en l’excedent de l’exercici en què es reconeguin.

Per tant, si les subvencions, donacions o llegats es destinen a la cancel·lació de deutes, s’imputaran com a ingressos de l’exercici en el qual es produeixi la cancel·lació, llevat que estiguin relacionats amb un finançament específic, cas en què s’imputaran segons l’element finançat.

L’ICAC, en una consulta anterior, estableix que les aportacions realitzades per patrons o fundadors que no siguin considerades aportacions fundacionals no són equiparables al tractament atorgat en les entitats mercantils a les aportacions de socis o propietaris, ja que el patrimoni de les fundacions es destina a finalitats d’interès general i no és recuperable pels fundadors en el supòsit de dissolució de la fundació.

Per tant, per a les aportacions (o condonació com és el cas) es considera que els patrons o fundadors actuen com a tercers, i s’han d’imputar com a subvencions, donacions i llegats amb el tractament comptable aplicable a aquestes operacions.

Es conclou, doncs, que d’acord amb la normativa d’aplicació, les subvencions atorgades per fundadors o patrons l’objecte de les quals sigui la condonació de deutes, s’imputaran com un ingrés en l’exercici en què es produeixi.

Mitjançant resolució del dia 20 d’abril de 2022, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) va publicar les normes de control intern “Gestió de la qualitat en les firmes d’auditoria que realitzen auditories d’estats financers” (d’ara endavant NIGC1- ES), “Revisions de la Qualitat dels Encàrrecs” (d’ara endavant NIGC2-ES), i la Norma Tècnica d’Auditoria “Gestió de la qualitat d’una auditoria d’estats financers” NIA-ES 220 (Revisada). Aquestes normes tenen com a objecte traslladar a la normativa nacional el que disposa prèviament l’International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB) així com incorporar determinades notes aclaridores i criteris d’aplicació que permetin donar compliment als requeriments en aquesta matèria establerts a la Llei 22/ 2015, de 20 de juliol, d’Auditoria de Comptes (d’ara endavant LAC) i al Reial decret 2/2021, de 12 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei 22/2015, de 20 de juliol , d’Auditoria de Comptes (d’ara endavant RLAC). (more…)

Demà dijous 26 de novembre el nostre soci, Pere Ruiz, participarà en la jornada de presentació on line de les NIA-ES-SP en què formarà part d’una mesa sota el títol: «DE LES NIA-ES a les NIA-ES-SP: UN CANVI DE PARADIGMA?» 

La Intervenció General de l’Administració de l’Estat, transcorregut un any de l’adaptació de les Normes Internacionals d’Auditoria al Sector Públic espanyol (NIA-ES-SP), ha organitzat aquesta jornada virtual mitjançant UN ESDEVENIMENT EN DIRECTE a través de la plataforma TEAMS per intercanviar experiències després del primer any d’utilització.

⌚ 10.00 h

💻 Podeu accedir-hi lliurament mitjançant la plataforma TEAMS

Jornada NIAS (LINK)

PER ACCEDIR A L’ESDEVENIMENT CLIQUEU AQUÍ