Imagen Fiel

L’article 38.c) del Codi de Comerç estableix que els comptes anuals es poden reformular quan contenen errors materials que comprometen de forma significativa la imatge fidel d’una entitat, considerant la reformulació de comptes com una mesura d’aplicació de caràcter excepcional. La norma també permet reformular quan apareguin riscos amb afectació al tancament comptable els quals no eren coneguts en el moment en què es van formular els comptes.

Segons preveu la norma, la reformulació dels comptes anuals es pot fer entre la formulació i l’aprovació d’aquedsts, considerant que un cop aprovats per l’òrgan de govern ja no existeix la possibilitat de portar a terme la reformulació. En conseqüència, l’error o risc detectat amb un impacte rellevant sobre uns comptes anuals aprovats, d’acord amb les normes de registre i valoració del Pla General Comptable (RD 1514/2007, de 16 de novembre), se li haurà de donar tractament d’error comptable a l’exercici següent, reexpressant les xifres aprovades i explicant la naturalesa de l’error, l’exercici en què es va produir l’error i les partides dels estats financers que es troben afectades de tal manera que aquestes siguin reexpressades i, per tant, passin a ser comparables amb el nou exercici a formular.

La Resolució de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) de 5 de març de 2019 estableix directrius més específiques sobre l’aplicació de la reformulació. Aquesta resolució proporciona un marc que ajuda les entitats i auditors a avaluar si és necessari procedir a la reformulació, basant-se en criteris com la magnitud de l’error, l’afectació de la informació financera i l’obligació de mantenir la transparència i fiabilitat dels comptes anuals. La resolució de l’ICAC també ressalta que la reformulació a portar-se a terme sempre amb una justificació adequada que permeti entendre de forma clara la naturalesa i l’abast de les correccions realitzades.

En el mateix sentit, existeixen diverses sentències, del Tribunal Suprem i d’Audiències Provincials, que reforcen la idea que la reformulació de comptes no s’ha d’utilitzar de forma rutinària o purament estètica, sinó que únicament s’ha d’activar en situacions que els estats financers continguin errors significatius i rellevants els quals afectin la seva fiabilitat. La sentència del 16 d’abril de 2024 (STS 647/2024), el Tribunal Suprem reforça aquesta visió assenyalant que “les decisions empresarials han de basar-se en una interpretació veraç de la situació econòmica i financera de l’entitat, i per això, la reformulació només és aplicable quan els errors afecten de manera significativa aquesta interpretació” i manifesta que “la reformulació de comptes anuals ha d’estar degudament justificada i no pot ser una eina per corregir qualsevol tipus d’error sense la deguda rellevància”. D’aquesta manera, el Tribunal estableix un criteri clar sobre l’excepcionalitat de la reformulació, limitant-ne l’ús en els casos en què els errors siguin prou greus per alterar la percepció dels estats financers per part dels usuaris de la informació.  D’altra banda, la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona del 26 de juliol de 2024 (Sentència 845/2024) segueix la línia descrita anteriorment reforçant la idea que la reformulació no s’ha d’utilitzar com a recurs de correcció en casos d’errors menors o de naturalesa purament superficial. En aquest cas es va discutir la necessitat de corregir errors en la valoració d’existències, i el tribunal va emfatitzar que “la reformulació només procedeix si l’error és significatiu i altera substancialment la visió de l’empresa davant els accionistes i tercers interessats”.

En definitiva, la reformulació dels comptes és una eina pensada per garantir que la informació financera reflecteixi amb exactitud la situació financera i econòmica de l’entitat, però sempre amb la premissa que el seu ús ha de ser molt puntual i utilitzat davant de casos excepcionals. Així mateix, el procés de reformulació ha de ser un procés degudament justificat abordant errors materials que realment afectin la fiabilitat dels comptes i a la interpretació de la situació patrimonial de l’entitat.