#informaciócorporativa

El passat 21 de juliol fou publicat el BOICAC núm. 146, en el qual, entre d’altres, s’incorporen les següents consultes de comptabilitat.

Càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials

La consulta resol quatre qüestions sobre la metodologia del càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors en operacions comercials, en concret:

• La data d’inici del còmput, tant del nombre de dies de pagament com del nombre de dies pendents de pagament, serà la data de recepció de les mercaderies o de prestació dels serveis, i la data de recepció de la factura només es podrà tenir en compte com a data d’inici del còmput en aquells casos que ho assenyali expressament la Llei 3/2004.
• En els pagaments fraccionats, cada pagament parcial s’incorpora individualment al càlcul, ponderat per l’import satisfet en cada cas.
• Si l’empresa paga dintre del termini pactat i legalment permès, és a dir, 60 dies com a màxim, no hi ha cap incompliment que impliqui mora. En cas contrari, s’estaria incomplint el termini de pagament establert per llei.
• En el cas de factures d’exercicis anteriors pagades en l’exercici actual, el còmput va des de la data d’inici fins al pagament material.

De totes maneres, i d’acord amb l’article 6 de la Resolució, la societat inclourà en la memòria dels comptes anuals tota aquella informació que es consideri necessària per aclarir circumstàncies que puguin distorsionar el resultat obtingut en el càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors.

Obligació de publicació de l’informe regulat en la disposició addicional onzena de la llei 22/2015 d’auditoria de comptes, impost sobre societats, per part de filials o sucursals d’una dominant no subjecta al dret d’un estat membre

L’ICAC admet que, quan hi hagi diverses filials espanyoles d’una mateixa dominant última no subjecta al Dret d’un Estat membre o diverses sucursals d’una mateixa empresa estrangera, l’obligació pot complir-se mitjançant una única publicació realitzada per una de les entitats espanyoles afectades, designada pel grup o per l’empresa estrangera, sempre que aquesta publicació inclogui la informació requerida per la norma. Ara bé, han de concórrer garanties suficients d’integritat, traçabilitat i accessibilitat de la informació i que la resta d’entitats potencialment afectades identifiquin de manera clara l’entitat que compleix amb l’obligació i el lloc on pot consultar-se l’informe. L’entitat inclourà una declaració manifestant aquest fet, així com aquelles dades que facilitin la localització de la informació en la documentació a dipositar al Registre Mercantil.

La Comissió Europea va aprovar el passat 26 de febrer un primer paquet de mesures de simplificació substancial i reducció de càrregues administratives, paquet òmnibus, que té per objectiu modificar diferents normatives de sostenibilitat empresarial de la Unió Europea per tal d’alleugerir la càrrega administrativa innecessària per a les empreses, donant més temps a les empreses per a la seva adaptació, així com reduint els requisits de la CSRD i modificant els llindars de la seva aplicació.

Concretament, el paquet inclou modificacions de la Directiva de Reporting de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) i de la Directiva de Diligència Deguda de les Empreses en Matèria de Sostenibilitat (CSDDD). El paquet va acompanyat també d’un projecte d’Acte delegat sobre Taxonomia.

Els principals canvis al CSRD serien:

• Reducció de l’àmbit de les empreses obligades a informar. Els requisits d’informació només s’aplicaran a grans empreses de més de 1.000 treballadors i un volum de negoci superior a 50 milions d’euros o un actiu superior a 25 milions d’euros. Les empreses que no compleixin aquests requisits no estaran obligades, així com tampoc les pimes cotitzades.
• Límit de la cadena de valor. Per a les empreses que ja no entren dintre de l’àmbit d’aplicació de la CSRD, la Comissió adaptarà una norma d’informació voluntària. Aquesta norma limitarà la informació que les empreses que entrin en l’àmbit d’aplicació de la CSRD podran sol·licitar a les empreses de les seves cadenes de valor.
• Compromís de la Comissió de revisar les Normes Europees per a l’elaboració d’informes de sostenibilitat. L’objectiu de la revisió serà reduir substancialment el nombre de dades, simplificant i millorant la redacció dels requisits d’informació.
• Supressió del requisit de normes sectorials.
• Supressió de la norma de garantia raonable. S’elimina la possibilitat que la Comissió proposi passar del requisit de garantia limitada al de garantia raonable.
• Aplaçament dels requisits d’informació. Es proposa aplaçar dos anys l’entrada en vigor dels requisits d’informació per a les grans empreses que encara no han començat a aplicar la normativa. És a dir, les grans empreses hauran de reportar per primera vegada segons CSRD al 2028 amb dades del 2027.

Pel que fa a la Taxonomia, el paquet Òmnibus inclou modificacions en el sentit d’una major flexibilització, així preveu la notificació voluntària de la Taxonomia per a les empreses incloses en l’àmbit d’aplicació de la CSRD (empreses de més de 1.000 treballadors) i també introdueix l’opció d’informar voluntàriament sobre la seva alineació parcial amb la Taxonomia.

Malgrat que encara el Parlament i el Consell Europeu han de posar-se d’acord durant els propers mesos sobre la versió final del document, no s’esperen grans canvis sobre aquesta proposta.