internet

El teletreball està possibilitant la continuïtat de diferents negocis durant l’estat d’alarma, el manteniment de molts llocs de treballs i que determinats productes i serveis, dins de les restriccions de l’estat d’alarma i les seves fases, puguin seguir oferint-se als clients i consumidors. No obstant això, el teletreball no es troba exempt de riscos sinó més aviat tot el contrari, amb la implantació d’aquest ha canviat el perímetre de les dades personals, secrets empresarials i la resta d’informació intangible de valor per a la continuïtat de determinats negocis, donant lloc a noves situacions de riscs.

Actualment, les dades personals i informació intangible per realitzar el teletreball poden ser accessibles mitjançant diferents equips, recursos, aplicacions i programaris. Per exemple, és factible que una persona teletreballadora tracti dades personals, els quals l’ocupador és responsable o encarregat del tractament, des del seu Smart TV personal donant ordres per veu per dictar un document mitjançant l’ús d’una aplicació d’una companyia tercera, situada fins i tot fora de la Unió Europea i els territoris equiparables a la mateixa, i sense coneixement de l’ocupador dels riscos.

Davant els riscos del teletreball, en primer lloc, l’ocupador ha de disposar del perímetre de les dades personals i informació intangible a custodiar i vigilar. Per això, l’ocupador ha de realitzar el denominat mapa del perímetre consistent en la identificació dels equips, recursos, aplicacions, programaris necessaris per a la realització del teletreball. Haurà de conèixer l’ús de cada equip, recurs, aplicació o programari que es faci servir. El mapa del perímetre permetrà conèixer amb més detall els possibles riscos de cada equip, recurs, aplicació i programari que s’empri. No són els mateixos riscos utilitzar un ordinador professional facilitat per la companyia amb connexió remota segura i mesures de seguretat implementades que els riscos d’utilitzar un ordinador personal de la persona treballadora sense connexió remota, ni mesures de seguretat. Per això, resulta necessari que, primerament, l’ocupador conegui els equips, recursos, aplicacions i programaris que disposa per a la realització del teletreballador.

Un cop l’ocupador coneix els equips, recursos, aplicacions i programaris usats per a la realització del teletreball, podrà analitzar els riscos de cada un i definir les mesures de seguretat apropiades, entre les que pot donar-se la prohibició d’utilitzar els mateixos si no reuneixen els requisits de seguretat exigibles.

Les mesures de seguretat definides hauran explicar-se al personal teletreballador. Per això, és recomanable realitzar un esforç didàctic perquè cada persona teletreballadora comprengui les mesures de seguretat per al seu bon compliment. Hi ha una anècdota d’un nen que, durant unes colònies, pujava a jugar als gronxadors de metall prohibits prèviament pels riscos d’una caiguda o cop. La primera vegada que, quan el nen estava jugant al gronxador de metall, els monitors de les colònies li van cridar l’atenció i a l’infant li va estranyar perquè no havia entès la prohibició instruïda en llengua catalana ja que el nen no coneixia la paraula “gronxador”. Sense encara entendre el nen la prohibició de no jugar al gronxador de metall, va tornar a pujar a aquest, novament els monitors li van cridar l’atenció i, aquesta vegada, sí que es va resoldre el malentès i el nen no va pujar més al gronxador de metall. Aquesta anècdota pot servir per subratllar la importància que el personal teletreballador entengui les mesures de seguretat i la formació d’aquestes no es limiti a explicar-les únicament, sinó a assegurar que cada persona teletreballadora les ha entès.

Entre les mesures de seguretat cal incloure preceptivament la notificació per part de personal teletreballador de qualsevol incident de seguretat o sospita d’aquest. No únicament perquè constitueixi una obligació legal del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) la seva comunicació a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i als interessats quan concorrin els requisits, atenent que el RGPD segueix vigent a l’Estat d’alarma, sinó també perquè permetrà conèixer les incidències i intentar resoldre-les per evitar que, en el futur, tornin a ocórrer.

A partir de qualsevol incident de seguretat, es podrà analitzar novament els equips, recursos, aplicacions o programaris, redefinir les mesures de seguretat i explicar-les novament al personal teletreballador, convertint aquesta pràctica en una roda del teletreball en continu moviment.

D’entre els molts efectes i conseqüències d’aquesta pandèmia, que ho ha trastocat tot, és just reconèixer que no tot ha estat negatiu. La necessitat de confinar-se i mantenir distàncies en previsió de contagis ha forçat, de retruc, un salt inesperat en la digitalització de processos administratius i en el desenvolupament del teletreball, la teleassistència (sanitària) i l’ensenyament telemàtic; activitats que abans es duien a terme de forma necessàriament presencial, hem descobert ara que es poden fer per videoconferència, amb resultats molt semblants o fins i tot millors, en alguns casos, en termes d’eficàcia. Realment ja ho sabíem abans, però històricament els canvis no esdevenen definitius i irreversibles fins que no es produeixen situacions de crisi, com quan, durant la primera guerra mundial, el cotxe va substituir el cavall com a mitjà de transport preferit dels éssers humans, cosa que a ningú no se li hauria acudit abans de la guerra.  

És evident que la tendència a la digitalització de procediments necessaris per a la vida en societat (com el fet que ja només es puguin realitzar determinats tràmits legals mitjançant internet) i la difusió de la videoconferència com a eina de treball funcional requereixen uns mínims recursos econòmics i competencials que no es troben a l’abast de tothom. La nostra societat és complexa i diversa, i qualsevol canvi que alteri el precari equilibri del sistema fa traspuar les profundes diferències que ja existien.

La cara fosca de la moneda són els que han quedat exclosos d’aquest nou salt, els que no tindran accés a aquestes noves possibilitats, bé perquè no poden costejar-se els recursos informàtics o l’accés a internet, bé perquè no tenen l’experiència o coneixements necessaris. No cal dir que aquesta “bretxa digital” pot tenir conseqüències catastròfiques en termes d’igualtat i drets fonamentals: no se’n parla gaire aquests dies, però la canalla de famílies més desfavorides es veurà privada, amb conseqüències potser irreversibles, del seu dret fonamental a l’educació. I parlem de la canalla, perquè són els més vulnerables, però molts altres sectors de la societat tampoc no podran superar aquesta “bretxa digital”, com ara persones grans o amb pocs recursos en general.

Aquest és un dels riscos del progrés: sempre hi ha els que no poden seguir. Com que tots els esforços es concentren ara en les mesures contra la pandèmia, no els volem veure, però hi són i se’ls ha d’ajudar.

Precisament, quan la “bretxa digital” s’ha fet més evident, hem de convertir també aquest efecte colateral en una oportunitat per solucionar el problema. Correspon a la societat en general assumir aquesta necessitat. Les administracions i empreses han d’assumir el repte d’homogeneïtzar recursos i competències en relació a internet, i el Dia d’Internet és un bon dia per recordar-ho. No ens podem permetre de cap manera construir una societat en què internet sigui necessari per viure plenament, però hi hagi persones que no hi tinguin accés. El principi d’igualtat d’oportunitats, més que no pas un principi, ha de ser una realitat palpable. Sobretot a partir del moment en què, per necessitats imperioses, ho hem hagut de virtualitzar gairebé tot.

La societat de la informació es troba en permanent evolució i, gràcies a això, avui en dia ens podem mantenir connectats amb persones que es troben a milers de kilòmetres, podem gaudir d’oci a través de les xarxes socials o, inclús, podem formar-nos en multitud de matèries fent un clic en un buscador.

D’aquesta evolució no han quedat al marge els menors, els quals estan creixent en un entorn digital que els permet ser usuaris d’eines tecnològiques d’una manera completament natural per a ells. Cada cop comencen més aviat a utilitzar dispositius amb accés a internet, ja que fins i tot les seves joguines en disposen.

El fet de ser usuaris innats de la tecnologia pot ser una gran avantatge pel desenvolupament educacional i social dels menors, però no hem de deixar de banda els riscos que l’ús d’internet pot suposar per a ells.

Quan parlem de que l’ús d’internet pot resultar un risc pels menors, d’una banda, estem fent referència a que no sempre se’n fa un bon ús, ja que els menors no disposen de suficient capacitat per valorar la importància que pot tenir realitzar determinades accions a través d’internet. I, d’altra banda, hem de tenir en compte que no tota la informació a la que tenen accés és adequada per la seva edat, ja que de manera accidental poden accedir a contingut violent, amb un llenguatge inapropiat o a tendències que poden implicar riscos per a la salut.

Es parla de què les conseqüències que es poden derivar de l’ús inadequat d’internet pels menors poden ser tant psicològiques com emocionals, així com poden arribar a desenvolupar conductes perilloses o inapropiades que posin en perill la seva salut física.

Aquest ús inadequat d’internet suposa una gran preocupació pels pares que busquen mecanismes que els hi permeti limitar l’accés a un contingut apropiat per l’edat dels seus fills. Però sovint no som conscients de què són els propis adults els que posen en perill la privacitat dels més petits mitjançant la difusió d’imatges o vídeos a les xarxes socials, pràctica totalment habitual actualment.

És per aquest motiu que les autoritats treballen contínuament en la conscienciació social, ja que  és fonamental que els adults promoguin l’ús segur de la tecnologia en els menors, però també que siguin conscients de les conseqüències de les seves pròpies accions.