Jurídic

Amb la finalització de l’estat d’alarma aprovada pel Decret 63/2020 de 18 de juny, i amb efectes a partir del dia 19 del mateix mes, queden sense efecte a Catalunya les mesures derivades de la mateixa, tot i que segueixen vigents diverses mesures, com el manteniment d’una distància física interpersonal, que dificulten o impedeixen la concentració de nombres elevats de persones en un mateix espai.

Com a conseqüència, el Decret Llei 26/2020, de 23 de juny, de mesures extraordinàries en matèria sanitària i administrativa, regula en el seu article 10, el manteniment de forma temporal i extraordinària de diverses mesures  de facilitar el funcionament i el compliment de les obligacions legals per part de les associacions i les fundacions, així com també, de juntes de propietaris i en l’àmbit de cooperatives. (more…)

La disposició final quarta de Reial Decret llei 21/2020, de 9 de juny, ha modificat els apartats 1 i 2 de l’article 40 de Reial Decret llei 8/2020, ampliant fins al 31 de desembre de 2020, de forma excepcional, la possibilitat de celebració de sessions dels òrgans de govern i d’administració de les persones jurídiques de Dret privat per videoconferència o per conferència telefònica múltiple, així com l’adopció d’acords d’aquests òrgans mitjançant votació per escrit i sense sessió.

Cal destacar que aquesta ampliació no afecta les entitats jurídiques a associacions i fundacions que exerceixin les seves funcions majoritàriament a Catalunya, així com les altres persones jurídiques regulades pel Codi civil català (Llei 4/2008, de 24 d’abril, de el llibre Tercer del codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques). (more…)

Dins del Pla Estratègic 2015-2019, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha realitzat el Pla d’inspecció d’ofici de l’atenció sociosanitària amb l’objectiu principal d’analitzar els tractaments de dades personals que s’efectuen en aquest àmbit i investigar la seva adaptació a la normativa de protecció de dades amb caràcter preventiu.

L’atenció sociosanitària engloba la coordinació de l’assistència sanitària i social dirigida a col·lectius especialment vulnerables com, per exemple, la tercera edat, malalts crònics, persones amb alguna discapacitat física, psíquica o sensorial i en risc d’exclusió social. El pla d’inspecció es refereix a la prestació simultània intensiva, continuada i sinèrgica dels serveis socials i sanitaris. L’Agència considera que més d’un sector sociosanitari s’hauria de parlar del denominat “espai sociosanitari” en què es coordinen els serveis socials i els sanitaris per prestar una atenció integral, que no sigui fragmentada, a l’usuari que presenti simultàniament malalties cròniques i dependència amb serveis transversals i multidisciplinaris que atenen l’individu de forma més eficaç i d’acord amb les seves necessitats específiques.

L’AEPD va començar el seu pla d’inspecció al juny de 2018. Per a això, va realitzar la planificació de l’auditoria identificant els actors involucrats i va realitzar un estudi previ basat en la recerca documental a través d’Internet; en aquesta fase l’Agència es va reunir amb l’IMSERSO. En la següent fase, l’AEPD va procedir a sol·licitar informació i documentació als centres inspeccionats, excloent Catalunya i País Basc per raó de competències. L’Agència va realitzar inspeccions de setembre de 2018 a desembre del mateix any en centres d’Atenció sociosanitària de referència de caràcter públic estatal per a l’atenció a malalts amb una determinada malaltia, hospitals de mitja estada i convalescència públic d’una Comunitat Autònoma dependents de la seva Conselleria de Sanitat, residència de majors especialitzada en Alzheimer d’un Ajuntament gestionat per una empresa privada amb contracte de gestió indirecta i centres privats sociosanitaris d’atenció a malalts mentals amb places concertades, privades i d’asseguradores privades. El pla d’inspecció resulta en l’emissió de l’informe.

El capítol 7 de conclusions i recomanacions de l’informe explica les diferents deficiències detectades i aspectes susceptibles de millora i les recomanacions proposades per a l’esmena o millores d’aquestes.

L’assistència sociosanitària requereix el tractament de moltes dades personals, entre els que s’inclouen dades les categories especials. La prestació sanitària demanda l’ús de dades sanitàries, incloent la Història Clínica, diagnòstics, tractaments, etc.; dades de la Història Social com a informes socials, informació sociofamiliar i de l’entorn, situació econòmica personal, xarxes de suport, etc.; informes psicopedagògics; dades d’avaluació d’autonomia, etc.; registre d’incidències com a caigudes o alteracions conductuals de les persones usuàries, etc.; el denominat Pla d’Atenció Personalitzada/Individualitzada (PAP/PAI) de la persona usuària; dades de familiars o de persones responsables de la persona usuària; contracte de convivència; entre altres dades personals.

L’Agència ha detectat que aquestes dades personals s’utilitzen sovint en documentació en format paper que pot trobar-se dispersa en els diferents espais físics del centre sociosanitari, és el que l’AEPD ha anomenat “illes d’informació” i considera que, en determinades casuístiques, pot afectar la integritat i disponibilitat de les dades personals. També l’Agència detecta que les dades personals són tractades per diferents perfils professionals, per exemple, en les reunions interdisciplinàries mitjançant les quals es coordina l’atenció i es realitzen els seguiments de les persones usuàries. El sector sociosanitari requereix que treballin diferents perfils, personal mèdic, infermer, fisioterapeutes, terapèutic ocupacional, psicològic, psicopedagog, assistencial no diplomat (auxiliars), així com un altre personal gestor o de suport i, fins i tot, orientadors espirituals en els centres religiosos, tot el personal coordinat amb la finalitat d’atendre la persona usuària de manera integral i personalitzada. En aquest sentit, l’Agència relata l’exemple exprés d’una persona usuària que vocifera sense motiu aparent o causa coneguda i l’origen del seu malestar pot ser tant físic, com a psíquic o social, per la qual cosa es necessita tota la informació possible per a prestar la deguda atenció a la persona usuària.

Davant d’aquestes situacions detectades per l’Agència, la mateixa suggereix que una possible solució, dins dels recursos disponibles, és la digitalització total de la història sociosanitària del centre. Per a això, aplicant els principis de protecció des del disseny i per defecte, s’atorgarien als perfils professionals els diferents accessos a les dades personals que necessitin per a poder realitzar la deguda prestació sanitària. La informació s’estructura per diferents accessos i inicialment s’atorguen els privilegis d’accés mínim necessaris per a la prestació sociosanitària, depurant posterior i puntualment altres necessitats sobre la base dels nous requeriments que es presentin.

Tot això, haurà d’acompanyar-se del compromís de confidencialitat escrit i subscrit pel personal que, a més del personal propi, pot incloure persones becàries, estudiants en pràctiques, personal d’empreses externes.

El capítol 7 detecta altres situacions a esmenar i millorar com la informació del tractament de dades personals a les persones usuàries i famílies, licitud del tractament, els fluxos de dades entre administracions i altres actors públics i privats, anàlisis de contracte, plecs i convenis i altres adaptacions al Reglament General de Protecció de Dades. Entre altres esmenes i millores proposades per l’Agència s’esmenta el procediment d’identificació i gestió de les fallides de seguretat, la realització d’una Anàlisi de Riscos per a determinar les mesures tècniques i organitzatives apropiades al nivell de riscos detectat a fi de garantir la seguretat dels tractaments de dades personals, les corresponents Avaluacions d’Impacte relatives a la Protecció de Dades.

És en el capítol 8 de l’informe on es troba el decàleg de recomanacions que pot resumir-se de la següent manera:

1. Informació a la persona usuària preferentment en capes, concisa i amb un llenguatge clar adequat a la capacitat de comprensió de la persona destinatària de la informació. La primera capa haurien de ser cartells informatius senzills situats en zones d’accés als centres juntament amb les llegendes informatives en tots els formularis de recollida de dades personals.
2. Licitud de cada activitat de tractament.
3. Minimitzar la compartició de dades personals entre el personal aplicant els principis de protecció de dades des del disseny i per defecte. Esmenta exprés l’Agència el deure de realitzar auditories dels accessos.
4. El personal amb accessos a dades personals ha de subscriure el compromís de confidencialitat. Han d’incloure’s en els contractes d’encarregat de tractament com a obligatori la signatura del compromís per part dels empleats i a poder ser incloent el model de compromís com a annex al contracte per encàrrec.
5. Evitar la dispersió dels documents en paper amb dades personals en diferents ubicacions del centre i establir les mesures de seguretat per al trasllat i emmagatzematge de la documentació amb mecanismes que impedeixin el seu accés a persones no autoritzades.
6. No s’han d’usar usuaris genèrics.
7. Per a facilitar informació als familiars de la persona usuària sobre la seva estada, ubicació en el centre i estat de salut ha de recollir-se el consentiment de la persona usuària.
8. No usar el fax ni el correu electrònic sense xifrar per a l’enviament de documentació que contingui dades personals de categories especials.
9. Els contractes d’encarregat de tractament han de ser conformes al RGPD. En els contractes de prestació de serveis sense accés a dades personals s’ha de prohibir expressament l’accés a les mateixes i informar el personal treballador. També han d’incloure’s els possibles accessos accidentals o fortuïts amb un compromís de confidencialitat.
10. Les mesures de seguretat s’estableixen sobre la base de l’Anàlisi de Riscos. L’Avaluació d’Impacte relativa a la Protecció de Dades és obligatòria per als nous tractaments dels centres sociosanitaris.

L’informe recull en el capítol 9 algunes preguntes freqüents que resulten d’utilitat pràctica com, per exemple, que no es poden cancel·lar determinades dades personals d’una persona usuària a petició seva perquè cal mantenir l’autenticitat de la història sociosanitària.

Davant la dificultat que suposen les mesures de confinament i de distància social que han hagut de prendre els diferents estats membres de la Unió Europea per tal de combatre la pandèmia provocada per la COVID-19, el Reglament UE 2020/699, del Consell de 25 de maig de 2020, ha ampliat fins a dotze mesos des de la data de tancament de l’exercici el termini perquè les juntes generals de les societats europees (SE) i de les assemblees de les cooperatives europees (SCE) puguin celebrar la reunió anual d’aprovació de comptes, amb el límit màxim del 31 de desembre de 2020.

El Diari oficial de la Generalitat de Catalunya ha publicat el Decret Llei 20/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten diverses mesures en matèria d’esports com a conseqüència de l’estat d’alarma per raó de la COVID-19, entre les que s’hi inclouen les que fan referència al funcionament dels òrgans col·legiats de les entitats esportives de Catalunya, mentre estigui vigent l’estat d’alarma.

En la present nota en destaquem els aspectes principals.

• Quant a l’habilitació de reunions dels òrgans de govern:
  • Encara que els seus estatuts no ho prevegin, els òrgans col·legiats de les entitats esportives es poden reunir i adoptar acords per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de comunicació, sempre que resti garantida la identificació dels assistents, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat d’intervenir en les deliberacions i l’emissió del vot, entenent que la reunió se celebra al lloc on és la persona que la presideix.
  • També, encara que els estatuts no ho prevegin, les juntes directives de les entitats esportives i les seves comissions delegades també poden adoptar acords sense reunió, sempre que ho decideixi la persona que els presideix o ho sol·licitin almenys dos dels seus membres, mitjançant l’emissió del vot per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre que quedin garantits els drets d’informació i de vot, que quedi constància de la recepció del vot i que se’n garanteixi l’autenticitat. S’entén que l’acord s’adopta al lloc del domicili de la persona jurídica i en la data de recepció del darrer dels vots vàlidament emesos.
  • Només podran celebrar-se les assemblees generals de les entitats esportives de Catalunya d’acord amb el l’esmentat anteriorment, sempre que tinguin per objecte la deliberació i aprovació, si s’escau, de punts que garanteixin el funcionament excepcional de l’entitat esportiva. En cap cas podran convocar-se ni celebrar-se assemblees generals que tinguin per objecte: a) Aprovar qualsevol modificació o reforma dels estatuts i reglaments. b) Aprovar el vot de censura. c) Establir quotes extraordinàries o derrames. d) Acordar la transformació, la fusió o l’escissió. e) Dissoldre l’entitat esportiva.

(more…)

El Reial Decret llei 19/2020, de 26 de maig, ha modificat l’apartat 3 de l’article 40, del Reial Decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, establint que l’obligació de formular els comptes anuals, ordinaris o abreujats, individuals o consolidats, en el termini de tres mesos a comptar des del tancament de l’exercici social que incumbeix l’òrgan de govern o administració d’una persona jurídica i, quan sigui legalment exigible, l’informe de gestió i altres documents exigibles segons la legislació de societats, queda suspesa fins a l’1 de juny de 2020, reprenent-se de nou per altres tres mesos a comptar des d’aquesta data (la redacció inicial estableix que el termini de suspensió abastaria fins a la data de finalització de l’estat d’alarma).

La norma manté la possibilitat de formular els comptes per part de l’òrgan de govern o administració d’una persona jurídica durant l’estat d’alarma i pot, igualment, realitzar la seva verificació comptable dins el termini de dos mesos des de la data de finalització de la pròrroga establerta per a la seva formulació. (more…)

El DOGC de 21 de maig publica Decret llei 19/2020, de 19 de maig, de mesures complementàries en matèria social i sanitària per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19.

Resumim a continuació alguns aspectes que afecten a societats cooperatives descrits en el capítol III, on es dota de mecanismes i instruments que els permeti superar les restriccions derivades de les mesures d’emergència sanitària i puguin continuar un cop s’hagi aixecat l’estat d’alarma. (more…)

Context del comunicat:

Amb data 30 d’abril de 2020, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va emetre un comunicat en relació amb la captació de temperatura per part de comerços, centres de treballs i altres establiments en què expressa la preocupació per la captació de la temperatura corporal a les persones per part de comerços, centres de treball i altres establiments, perquè suposa una ingerència particularment intensa en els drets de les persones afectades que s’està realitzant sense el criteri previ de les autoritats sanitàries. (more…)

Entre les mesures aprovades pel Decret llei 16/2020, de 5 de maig, de mesures urgents complementàries en matèria de transparència, ajuts de caràcter social, contractació i mobilitat per fer front a la COVID-19, s’inclou la convocatòria d’ajuts destinats al manteniment  de l’ocupació en microempreses, treballadors autònoms i cooperatives, per tal d’evitar la desocupació de les persones que tenen contractades. (more…)

El Butlletí Oficial de l’Estat del dissabte 9 de maig va publicar l’Ordre del Ministeri de l’Interior (INT/395/2020), de 8 de maig, per la qual amplia en quatre mesos a comptar des de la data de finalització de l’estat d’alarma el termini per a la presentació dels comptes anuals i la memòria d’activitats corresponents a l’exercici econòmic 2019 de les associacions, federacions, confederacions i unions d’associacions declarades d’utilitat pública inscrites al Registre Nacional d’Associacions.