Naturalesa jurídica de la prestació que paguen els usuaris de serveis públics: taxa o tarifa? STS de 25 de juny de 2019

El Tribunal Suprem analitza la qüestió relativa a determinar si la retribució percebuda pels concessionaris de serveis públics constitueix una taxa o, per contra, una tarifa. La transcendència d’aquesta sentència radica que el pronunciament es fa a la vista de les novetats introduïdes pel legislador i de l’última jurisprudència del Tribunal Constitucional. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Conseqüències legals de la difusió de continguts sensibles

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha divulgat un document sobre les conseqüències administratives, disciplinàries, civils i penals de la difusió de continguts sensibles.

El document explica les conseqüències per a les empreses en l’àmbit de treball diferenciant les infraccions molt greus amb multes des de 6.251 fins a 187.515 euros i per les greus amb multes des de 626 a 6.250 euros.

Com infracció molt greu en l’àmbit laboral són els actes de l’empresari que són contraris al respecte de la intimitat i consideració deguda a la dignitat dels treballadors. Per exemple, cita el propi document, dos treballadors homes d’una empresa sotmesos a fustigació per part dels seus companys i companyes, incloent per qui ocupa càrrec de responsabilitat, per mantenir una relació sentimental sent difosa la relació a través de imatges i la direcció de l’empresa coneixent la situació no adopta mesures per impedir-ho.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Deficiències en matèria de contractació pública segons la IGAE

A principis de setembre, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), conjuntament amb la intervenció General de la Seguretat Social, va publicar un informe relatiu als “Principals resultats de Control en matèria de contractació pública conforme a l’Art. 332.11 de la LCSP”.

L’article 332.11 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) estableix que la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) i “els òrgans equivalents a nivell autonòmic i local, remetran anualment a l’Oficina Independent de Regulació i supervisió de la contractació (OIRESCON) un informe global, que es farà públic dins el mes següent a la seva recepció, amb els resultats més significatius de la seva activitat de control en la contractació pública”.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Impost sobre els actius no productius de les persones físiques

Arran de la publicació del Reial decret llei 8/2019, de 14 de maig, de modificació de la Llei 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, s’ha regulat el termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost, que es realitzarà de l’1 al 30 de juny de cada any.

Excepcionalment, per als períodes ja meritats (2017, 2018 i 2019), s’haurà de liquidar entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre de 2019. La presentació es realitza de forma telemàtica a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Nota Tècnica de l’AEPD adreçada a les aplicacions mòbils en l’àmbit de l’educació, l’activitat física, el benestar i la salut

L’Agència Española de Protecció de Dades ha publicat una Nota Tècnica on es faciliten directrius en relació al deure d’informar i altres mesures de responsabilitat proactives orientades a les entitats involucrades en el desenvolupament, distribució i explotació d’aplicacions mòbils de l’àmbit de l’educació, l’activitat física, el benestar i la salut.

Les conclusions d’aquesta nota giren entorn a dos grans temes, d’una banda el compliment del deure d’informació i, d’altra banda, la regulació de la relació entre el responsable del tractament de les dades i el proveïdor que ha contractat per encarregar-li el desenvolupament i/o l’explotació de l’aplicació, permetent-li d’aquesta manera l’accés a dades personals.

En quant al deure d’informació, l’AEPD senyala que hi ha diversos aspectes als quals els responsables del tractament han de prestar especial atenció per tal de garantir el compliment de la normativa i la seguretat de les dades personals dels interessats. Un dels aspectes rellevants és que la informació que es proporciona a l’interessat sobre el tractament de les seves dades ha d’estar disponible tant a l’aplicació com a la tenda d’aplicacions. D’aquesta manera es garanteix que l’interessat tingui accés a la informació tant abans de comprar l’aplicació com durant el seu ús.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El projecte “IdentiCAT” per apoderar la ciutadania

Els que ens dediquem a l’assessorament legal sovint hem d’explicar per què hi ha la necessitat de tenir una normativa en matèria de protecció de dades, amb tota la càrrega que implica d’obligacions, conceptes jurídics i sancions. Aquesta necessitat legal s’explica de forma entenedora per la necessitat de garantir el dret a la intimitat personal, de manera que la persona pugui tenir sempre un control sobre les seves dades de caràcter personal i evitar que se’n faci un mal ús. I això passa inevitablement per l’establiment d’obligacions a les organitzacions que recullen i tracten dades.

Imaginem ara que aquest control que la normativa reconeix a les persones no s’hagi d’articular a través d’un procediment d’exercici de drets, que pot trigar més d’un mes a resoldre’s; imaginem, per exemple, que la persona no hagi de fer una sol·licitud per verificar, rectificar les seves dades o suprimir-les en les seves relacions amb una determinada organització o administració pública, sinó que pugui exercir aquest control sense que aquesta organització hagi de rebre la seva sol·licitud ni contestar-la. Imaginem que la persona pot exercir un control directe sobre les seves pròpies dades, amb qui compartir-les i de quina manera, amb garanties de seguretat i legalitat. No ens cal imaginar gaire més, perquè això és el que planteja el model d’identitat digital autogestionada que acaba de presentar la Generalitat de Catalunya, anomenat IdentiCAT, el primer impulsat des del sector públic a Europa.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

En quins casos no cal realitzar una avaluació d’impacte en matèria de protecció de dades?

Quan un tractament, per la seva naturalesa, abast, context o fins suposi un alt risc pels drets i llibertats de les persones físiques, especialment quan s’utilitzin noves tecnologies, el responsable de tractament haurà de realitzar una avaluació de l’impacte en la protecció de dades (AIPD), que avaluï l’origen, la naturalesa, la particularitat i gravetat del risc.

Ara bé, quins són els criteris que regeixen per determinar si cal realitzar una AIPD en un tractament de dades personals? En l’article titulat “Les autoritats de control han publicat els llistats orientatius del tipus de tractaments que requereixen una AIPD” s’explicaven els casos en què tant la normativa en matèria de protecció de dades, com les autoritats de control determinen que cal realitzar una AIPD. Podeu revisar l’article fent clic al següent enllaç: Les Autoritats de Control han publicat els llistats orientatius dels tipus de tractaments que requereixen una avaluació d’impacte relativa a la protecció de dades (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Compliment del deure de transparència en la contractació pública i de la normativa en matèria de protecció de dades personals

Per facilitar l’enteniment de les obligacions jurídiques i ajudar al compliment del deure de transparència i de la normativa de protecció de dades personals en la contractació pública, el passat 15 de juliol, la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya va publicar la nota informativa 1/2019.

L’objectiu de la nota informativa és recordar, per una banda, l’obligatorietat de donar publicitat de la informació general de l’òrgan de contractació i de la informació relativa als contractes en l’àmbit de la contractació, a través dels perfils del contractant, en un espai diferenciat al Portal de transparència, en concret, en la Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP), tenint en compte les conclusions extretes de l’informe d’auditoria, Dictamen CNS 1/2019, realitzat per l’Autoritat Catalana de protecció de dades (ApdCat) als portals de transparència dels procediments de contractació pública.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Modificacions en alguns tributs propis i cedits de la Generalitat de Catalunya

Aprovat el Decret LLei 12/2019, de 9 de juliol, de mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal (DOGC núm. 7915, d’11 de juliol).

Aquest Decret llei s’emmarca en el context actual de pròrroga pressupostària i la necessitat d’adoptar mesures correctores del frau, en línia amb el que preveu el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022 de l’Agència Tributària de Catalunya.

En aquest sentit, el nou text legislatiu introdueix modificacions en l’àmbit d’alguns tributs propis i cedits:

  • Impost sobre els habitatges buits: s’hi inclouen, com a subjectes passius, els fons de titulització, com a titulars de grans paquets d’habitatges buits que han adquirit procedents d’execucions hipotecàries i que amb la regulació actual no estaven subjectes al pagament perquè no tenien personalitat jurídica.
  • Impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial: el tipus impositiu s’incrementa fins als 3,5 euros per quilogram d’òxids de nitrogen.
  • Impost sobre actes jurídics documentats: el tipus impositiu que grava l’atorgament d’escriptures públiques de préstec o crèdit hipotecari s’eleva de l’1,5% al 2%. Segons el que estableix el Reial decret llei 17/2018, el subjecte passiu d’aquest impost són les entitats financeres que concedeixen els préstecs i a favor de les quals es constitueixen les hipoteques.
  • Apostes: es modifiquen els tipus de gravamen de les apostes: el tipus tributari general s’estableix en el 15% i el corresponent a les apostes sobre esdeveniments esportius, de competició o d’un altre caràcter prèviament determinat, i les apostes hípiques, se situa en un tipus únic del 15%.

D’altra banda, el nou Decret llei també aprova noves mesures de lluita contra el frau fiscal en l’àmbit de la tributació i la regulació de l’activitat del joc.

Podeu ampliar la informació a la seu electrònica de l’Agència tributària de Catalunya.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Principals novetats de la Llei de Secrets Empresarials

El passat 13 de març va entrar en vigor la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de Secrets Empresarials (“LSE”) que transposa la Directiva (UE) 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícites.

La LSE defineix per secret qualsevol informació o coneixement amb valor empresarial, incloent el tecnològic, científic, industrial, comercial, organitzatiu o financer, que no sigui generalment conegut per les persones pertanyents als cercles en els que normalment s’utilitzi aquest tipus d’informació, ni fàcilment accessibles per aquestes persones i que el seu titular hagi realitzat mesures raonables per tal de mantenir-ho en secret. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies