El passat mes de novembre la Sala del Social del Tribunal Suprem va dictaminar que no n’hi ha prou amb una simple i genèrica invocació de la necessitat de cobrir situacions de vacances, llicències i permisos de el personal de plantilla, sense més especificació, per donar cobertura a un contracte eventual . En el cas concret indica que és del tot irregular subscriure contractes eventuals en els quals es reflecteixi com a causa de temporalitat a la “Realització de les tasques pròpies de l’oficina”, sense cap altra precisió. (more…)
L’article 2 de Reial Decret llei 6/2019 va modificar l’article 48 de l’Estatut dels Treballadors, i estableix que el naixement de fill o filla suspèn el contracte de treball del progenitor diferent de la mare biològica durant 16 setmanes, de les quals seran obligatòries les 6 setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part (adopció, guarda amb fins d’adopció o acolliment), que hauran de gaudir-se a jornada completa. (more…)
Sentència de la Sala Primera del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (en endavant TJUE), d’11 novembre 2020.
La legislació espanyola estableix un període de referència de 90 dies per considerar l’existència d’un acomiadament col·lectiu, computant els dies abans de la data en què va tenir lloc l’acomiadament individual, però en aquest cas el TJUE aclareix com ha de computar-se des d’un punt de vista temporal el període de referència previst per la normativa nacional. (more…)
En una nota emesa per l’àrea d’impugnacions de la Subdirecció General d’Ordenació i Impugnacions de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), s’ha notificat aquest canvi de criteri. En el comunicat es notifica als departaments regionals l’ordre perquè es tramitin totes les sol·licituds de la tarifa plana, tant de persones físiques com d’autònoms societaris. (more…)
El passat 23 de setembre, es va publicar el Reial Decret llei 28/2020 (RDL 28/2020). En la seva disposició addicional 3a, recull la pròrroga de l’article 6 del RDL 8/2020 en què es regula el «Plan MECUIDA», establint que romandrà vigent fins al 31 de gener de 2021. (more…)
El Reial Decret llei 27/2020, de 4 d’agost (RDL 27/2020), de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, aplicables a les entitats locals, ha perdut la seva vigència, al no ser convalidat pel Congrés dels Diputats. El pas 10 de setembre s’ha dictat Resolució de Congrés, que ordena la publicació de l’Acord de derogació d’aquella norma. (more…)
Aquest mes de setembre és l’últim termini, perquè els treballadors inclosos en el camp d’aplicació d’aquest règim especial (RETA) puguin canviar la base per la qual vinguessin obligats a cotitzar, triant una altra dintre dels límits mínim i màxim que els resultin aplicables en cada exercici, sempre que així ho sol·licitin a la TGSS. La norma estableix els següents terminis i efectes:
a) 1 d’abril, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i el 31 de març.
b) 1 de juliol, si la sol·licitud es formula entre l’1 d’abril i el 30 de juny.
c) 1 d’octubre, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 30 de setembre.
d) 1 de gener de l’any següent, si la sol·licitud es formula entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre. (more…)
La Disposició addicional quarta del Reial Decret Llei 27/2020, del 4 d’agost, prorroga fins al 31 d’octubre de 2020 l’aplicació del tipus 0 de l’Impost sobre el Valor Afegit al lliurament, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns necessaris per combatre els efectes de la COVID-19, que es detallen en l’Annex de l’esmentat Reial Decret Llei (actualitzant l’aprovat per Reial Decret Llei 15/2020), quan els destinataris siguin entitats de Dret públic, clíniques o centres hospitalaris o entitats privades de caràcter social a les que es refereix l’apartat tres de l’article 20 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’IVA.
El proppassat 16 de juliol es va publicar la Llei 1/2020, de 15 de juliol, per la qual es deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina que estableix l’article 52 d) del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (ET), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.
La mateixa norma aclareix que l’acomiadament per faltes d’assistència a la feina era una figura que legitimava l’extinció dels contractes de les persones treballadores que s’absentaran dels seus llocs, de manera justificada o no, superant determinats percentatges. Encara que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a l’efecte d’aplicar l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, les justificades computables eren limitades, ja que el mateix article 52 d) relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d’acomiadament.
Aquest precepte va anar incorporant noves assistències que no admetien comptabilització a l’efecte de l’aplicació de l’acomiadament objectiu (suspensió per risc durant l’embaràs o la lactància, faltes d’assistència vinculades a la violència de gènere, etc.). A la pràctica, suposava que l’article quedés reduït, a les faltes d’assistència injustificades i a les baixes per contingències comunes de durada inferior a 20 dies.
Aquesta nova norma justifica que s’elimini aquesta modalitat d’acomiadament, al·ludint a pronunciaments del Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d’octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). La Llei argumenta també raons de discriminació per malaltia de llarga durada i per motius de gènere (Sentència TJUE de 20 de juny de 2013).
En l’exercici 2020 s’ha derogat dues vegades aquest tipus d’acomiadament. Ara la Llei deroga tant l’article 52 d de l’ET com el Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer, amb el qual fa en el mes de febrer s’havia suprimit aquesta forma d’acomiadament (amb la qual cosa la derogació ja data de l’20 de febrer). Aquesta norma ja fonamentava en “motius objectius i d’oportunitat política” la derogació, i que va ser criticada per no ajustar-se de forma pacífica a la finalitat d’extraordinària i urgent necessitat que requeria aquest mecanisme legislatiu. És per aquest motiu que ara una gran part del preàmbul de la Llei 1/2020 tracta de justificar que l’adequació de l’ús d’un Reial decret llei: “en cap cas va constituir un ús abusiu o arbitrari d’aquest instrument constitucional”.
Així doncs, finalment, amb major o menor fortuna queda derogada aquesta modalitat d’acomiadament justificat, basat en faltes d’assistència, que tanta controvèrsia ha tingut en els últims anys.
L’àmbit territorial d’aplicació de la present resolució és per a la comunitat autònoma de Catalunya i la resolució entra plenament en vigor el dia 25 de juny de 2020, i continuarà vigent mentre es mantingui activat el Pla d’actuació del Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) per a emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc. (more…)