Indemnitzacions per acomiadament. Nou objectiu de l’Agència Tributària

La Llei estableix una exempció amb un límit màxim de fins a 180.000 € per les indemnitzacions que els treballadors percebin com a conseqüència de l’extinció unilateral de la relació laboral. Segons aquestes resolucions, qualsevol indemnització serà sospitosa de ser un pacte i de tributar íntegrament. A partir d’ara, l’AEAT faria tributar les indemnitzacions per acomiadament basant-se en certs indicis que poden ser l’edat, l’antiguitat, etc.

Fins al moment, per tenir dret a l’exempció, l’únic requisit fonamental era el previ compliment del procediment de conciliació laboral. No obstant això, tant el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) com l’Audiència Nacional, han confirmat a través de les seves resolucions que, a pesar que hi hagi hagut un acte de conciliació davant l’òrgan corresponent, aquest no determina la naturalesa jurídica de l’extinció de la relació laboral. Així mateix, confirma que es troba dins de l’àmbit de les competències de la Inspecció Tributària el realitzar l’anàlisi jurídica i determinar si es tracta realment d’un acomiadament resultant d’una decisió unilateral de l’empresa. Per aquest motiu, a pesar que la conciliació és un procés que ha de dur-se a terme, no és impediment per a demostrar que l’acomiadament ha estat consensuat.

És per això, per la qual cosa l’Agència Tributària ha trobat una nova via per  engrossir les arques públiques que recaurà una vegada més en el contribuent mitjà i que, en la meva opinió, l’única cosa que fan és augmentar la litigiositat en un sistema tributari ja de per si complicat.

La posició adoptada per l’òrgan administratiu i judicial no pot implicar la denegació sistemàtica i en massa de l’aplicació de l’exempció. En el cas sobre el qual ha resolt el TEAC, considera lògic que la Inspecció determini que l’extinció de la relació laboral ha estat pactada per l’existència d’un conjunt d’indicis.

Com a conseqüència d’aquesta recent interpretació, els motius de l’acomiadament del treballador per part de l’empresa constituiran una prova imprescindible per  la determinació de la naturalesa jurídica d’aquest.

Pel que s’esperen una ingent quantitat d’inspeccions i comprovacions, ja que afectaria un gran nombre de contribuents que van veure la seva indemnització exempta durant els últims 4 anys.

Amb la nova interpretació, la inspecció intentarà dificultar l’aplicació de l’exempció recaptant indicis que acreditin l’existència d’un pacte, fet que suposarà un impediment pel contribuent i augmentarà la recaptació.

QUART. Els indicis a partir dels quals l’Administració conclou que va existir un acord extintiu entre la demandant i dotze dels seus treballadors són els següents:

a) Els relatius a l’edat dels treballadors i la quantia de la indemnització. Els treballadors, l’edat dels quals superava, en tot cas els 60 anys, van passar a cobrar fins als 65 anys el subsidi de desocupació satisfeta pel servei Públic d’Ocupació estatal i, posteriorment, la pensió de jubilació (a excepció d’un d’ells que va passar a cobrar directament la referida pensió de jubilació). Tots ells han acceptat indemnitzacions molt inferiors (en alguns casos notòriament inferiors) a les quals procedirien d’acord amb la normativa laboral en cas de resultar improcedent l’acomiadament; sense que, d’altra banda, existeixi relació entre la indemnització i els anys de servei. Així mateix, els Convenis Col·lectius General del Sector de la Construcció per al período2002-2006 i per a 2007-2011, contemplen respectivament, en els articles 101.1.A) i 93.1, que “Les parts signants d’aquest, estableixen la jubilació obligatòria als seixanta-cinc anys d’edat… “; pel que, resulta inexplicable des de la perspectiva del comportament racional, que identifica el quefer mercantil de les empreses, que satisfacin aquelles indemnitzacions per acomiadament improcedents d’empleats als quals resten escassos mesos o anys per a aconseguir l’edat de jubilació forçosa.

b) Els relatius a la carta d’acomiadament i els motius d’acomiadament disciplinari. Assenyala la Inspecció que, els motius d’acomiadament que figuren en les cartes d’acomiadament no tenen un contingut concret ni precís. Així, en les mateixes es reflecteixen:

Faltar al treball dos, tres o quatre dies dins del mes sense causa o motiu que el justifiqui (sense fer-se referència a la realitat concreta de cada cas ni als efectes que la falta ha causat, com exigeix la doctrina jurisprudencial).
Desobediència, fent cas omís a les instruccions del superior (sense especificar-se en què consistia l’ordre ni identificar-se al cap immediat).
Disminució de manera reiterada i voluntària del rendiment normal del seu treball (sense incloure’s cap element de comparació ni subjectiu ni objectiu).
 
c) Els relatius a la papereta-demanda de conciliació. Assenyalen els acords impugnats que: ” En totes les paperetes de conciliació aportades per l’obligat tributari (deu dels dotze treballadors acomiadats), es fa constar, per part del treballador, que “Considero que se m’ha efectuat un acomiadament improcedent ja que els fets que em diuen en la carta d’acomiadament no són certs i que haig de ser readmès per l’empresa o indemnitzat conforme a la legalitat vigent”, és a dir, es limiten a manifestar que l’acomiadament és improcedent i a negar la certesa dels fets que se’ls imputa en la carta d’acomiadament “.
 
d) Els relatius a l’acte de conciliació. En la totalitat de les actes de conciliació aportades per l’obligat tributari aquest reconeix la improcedència de l’acomiadament, és a dir, accepta que no pot acreditar els motius esgrimits en les cartes d’acomiadament (no sols les faltes molt greus al·legades de desobediència i baix rendiment, sinó també la falta d’assistència al lloc de treball); no optant mai per la readmissió del treballador sinó sempre pel pagament de la indemnització.
 
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha fet públic la part dispositiva d’una sentència que avala l’extinció d’un contracte laboral per causes objectives si hi ha faltes d’assistència justificades encara que siguin intermitents.
 
La sentència, que compta amb tres vots particulars, respon a una qüestió d’inconstitucionalitat presentada per un Jutjat social de Barcelona respecte a l’article 52 apartat d de l’Estatut dels Treballadors.
 
Aquest article estableix que un contracte de treball podrà extingir-se per faltes d’assistència al treball, encara justificades però intermitents, que aconsegueixin el 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius, sempre que el total de faltes d’assistència en els dotze mesos anteriors abast el 5% de les jornades hàbils o el 25% en quatre mesos discontinus dins d’un període de 12 mesos.
 
Aquesta qüestió d’inconstitucionalitat es va plantejar després que una treballadora fos acomiadada del seu treball per causes objectives en virtut del que s’estableix en l’article de l’Estatut dels Treballadors abans citat, ja que, segons la companyia, la treballadora es va absentar nou dies hàbils dels quaranta disponibles en dos mesos continus, superant el 20% establert en l’Estatut dels Treballadors.
 
A més, a la carta d’acomiadament, també s’afirmava que les absències en els dotze mesos anteriors aconseguien el 5% de les jornades hàbils.
 
No obstant això, l’empleada va interposar una demanda sol·licitant que es declarés la nul·litat de l’acomiadament per vulneració dels drets humans i sostenia que l’article 52 apartat de l’Estatut dels Treballadors comportava una “evident amenaça de coacció cap al treballador malalt en dissuadir-li de romandre en situació d’incapacitat temporal per temor a ser acomiadat”.
 
Per al Tribunal Constitucional, una determinada actuació empresarial relacionada amb les baixes per malaltia del treballador només podria reputar-se quan existís un risc rellevant que la lesió pugui arribar a produir-se, és a dir, quan es genera un perill greu i cert per a la salut de l’afectat. No obstant això, la sentència apunta que “aquesta circumstància no s’adverteix que concorri en el supòsit de la norma que es qüestiona”.
 
“És difícil trobar una connexió directa entre el dret a la integritat física i l’actuació d’un empresari que, a l’empara del precepte legal qüestionat, acomiadi a un treballador amb motiu del nombre de vegades que en un determinat període de temps hagi faltat al treball per estar afligit d’una malaltia de curta durada”, explica.
 
A més, recorda que no s’ha d’oblidar que la causa d’acomiadament no era el mer fet d’estar malalt, sinó la reiteració intermitent del nombre de faltes d’assistència al treball, justificades o no, que han tingut lloc en un determinat període de temps.
 
Per al TC, l’article 52 apartat d de l’Estatut dels Treballadors “no genera un perill greu i cert per a la salut dels treballadors afectats per la decisió extintiva que a la seva empara pugui adoptar-se per l’empresari, abonant la indemnització corresponent”.
 
De fet, creu que la decisió d’acomiadar als treballadors per superar un nombre de faltes d’assistència al treball intermitents en un determinat període de temps “no comporta una actuació susceptible d’afectar la salut o recuperació del treballador afectat ni pot ser adoptada en el cas de malalties greus o de llarga durada”.
 
La sentència compta amb tres vots particulars presentats pels magistrats Juan Antonio Xiol Ríos, María Luisa Balaguer Carreró i Fernando Valdés Dal-Ré, a aquesta última s’ha adherit el magistrat Cándido Conde-Pumpido Tourón.
 
 
 
 
 

 

 

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

El tribunal constitucional avala l’article 52 de l’estatut dels treballadors. Qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’extinció d’un contracte laboral per causes objectives si hi ha faltes d’assistència justificades

El passat 16 d’octubre de 2016, el ple del Tribunal Constitucional va dictar sentència a la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat social de primera instància de Barcelona. La qüestió plantejada versava sobre una treballadora acomiadada per causes objectives motivades per les absències que, encara que justificades, superaven en més del 20% de les jornades laborables de dos mesos consecutius. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Recordatori: el 31 de desembre finalitza el termini perquè els autònoms canviïn la seva base de cotització

Els treballadors autònoms que vulguin modificar la seva base de cotització (RETA) i que aquest canvi produeixi efectes a partir l’1 de gener de 2020, poden fer-ho presentant la sol·licitud de canvi en una oficina de la TGSS o de forma telemàtica abans del 31 de desembre de 2019, ja que ens trobem dins de l’últim termini dels quatre que s’han establert, després de l’entrada en vigor de la Llei 6/2017 de 24 d’octubre, de reformes urgents del Treball Autònom, que va introduir l’art. 43 bis RGCL. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Novetats en la gestió dels llibres registre en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques

El dia1 de gener de 2020 entrarà en vigor la legislació relativa a la gestió dels llibres registre en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, d’acord amb les previsions establertes a la Ordre HAC/773/2019, de 28 de juny (https://www.boe.es/eli/es/o/2019/06/28/hac773); Ordre que derogarà l’anterior regulació (Ordre, de 3 de maig de 1993, per la que es regula la forma de gestió i el diligenciat dels llibre registre en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) amb la seva entrada en vigor. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Conseqüències legals de la difusió de continguts sensibles

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha divulgat un document sobre les conseqüències administratives, disciplinàries, civils i penals de la difusió de continguts sensibles.

El document explica les conseqüències per a les empreses en l’àmbit de treball diferenciant les infraccions molt greus amb multes des de 6.251 fins a 187.515 euros i per les greus amb multes des de 626 a 6.250 euros.

Com infracció molt greu en l’àmbit laboral són els actes de l’empresari que són contraris al respecte de la intimitat i consideració deguda a la dignitat dels treballadors. Per exemple, cita el propi document, dos treballadors homes d’una empresa sotmesos a fustigació per part dels seus companys i companyes, incloent per qui ocupa càrrec de responsabilitat, per mantenir una relació sentimental sent difosa la relació a través de imatges i la direcció de l’empresa coneixent la situació no adopta mesures per impedir-ho.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Condicions requerides en processos de licitació per a la contractació d’auditors

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) publicava en la seva pàgina web, el passat 4 de juny d’enguany, una sèrie de consideracions que aclareixen diversos aspectes sobre les condicions exigides en els processos de contractació d’auditors.

Com a consideració general l’ICAC, en tractar-se de processos de licitacions de diverses entitats, entre les quals es troben algunes integrants del sector públic, assenyala que resulta convenient aclarir l’àmbit de la normativa en què s’ha d’emmarcar el treball d’auditoria dels comptes anuals d’una determinada entitat, en funció de la seva naturalesa pública o privada i, per tant, el règim jurídic al qual es troba subjecte el treball, el que permet diferenciar entre el que podria denominar-se “auditoria mercantil” i “auditoria pública”.

Referent a això, cal ressaltar la diferència dels diferents àmbits normatius en els quals es desenvolupen, d’una banda, l’activitat d’auditoria de comptes anomenada “auditoria mercantil”, que es troba regulada per la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes (en endavant, LAC), i la seva normativa de desenvolupament, entre les que es troben les normes tècniques d’auditoria publicades a aquest efecte per l’Institut de Comptabilitat d’auditoria de Comptes.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Compatibilitat entre pensió de jubilació i el treball com a autònom. Quantia de la prestació.

Les legislacions nacionals europees donen la possibilitat a les persones perceptores de pensió de jubilació la continuació d’una activitat professional, especialment a temps parcial, així com també la possibilitat de constituir-se en treballadors per compte propi.

En el mateix sentit, la Comissió de Seguiment del Pacte de Toledo recomana que “cal introduir esquemes de major permeabilitat i convivència entre la vida activa i passiva, que permetin i incrementin la coexistència de salari i pensió” i que “resulta adequada, en la mateixa línia que altres països del nostre àmbit una major compatibilitat entre percepció de la pensió i percepció del salari per activitat laboral “.

(more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Personal de recerca en formació

El passat 16 de març va entrar en vigor el RD 103/2019, de 01 de març, el qual aprova el nou Estatut del personal investigador predoctoral en formació (EPIF), pel qual es regulen les condicions de treball dels investigadors predoctorals i els Organismes Públics d’Investigació de l’Administració de l’Estat, els organismes d’Investigació d’altres administracions públiques i les universitats públiques perceptores de fons per a la contractació de personal investigador o per al desenvolupament de programes propis de R+D+I i les entitats privades sense ànim de lucre que realitzin activitats d’investigació i desenvolupament tecnològic, generin coneixement científic o tecnològic, facilitin la seva aplicació i transferència o proporcionin serveis de suport a la innovació a les entitats empresarials, sempre que siguin beneficiàries d’ajuts o subvencions públiques que tinguin com a objecte la contractació de personal investigador mitjançant la utilització del contracte a què es refereixi cada article, concedides en el marc de l’Estratègia Espanyola de Ciència i Tecnologia o de l’Estratègia Espanyola d’Innovació. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Resolució de 19 de març de 2019, de la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, per la qual s’ordena el procediment de cessament en la col·laboració voluntària de les empreses en la gestió de la Seguretat Social respecte a les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna i accident no laboral

El passat 21 de març es va publicar la resolució per la qual s’estableix que les empreses que, a 31 de desembre de 2018, estiguessin autoritzades per col·laborar en la gestió de la Seguretat Social respecte a les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna i accident no laboral, cessaran en aquesta col·laboració amb efectes 31 març 2019.

En conseqüència, a partir l’1 d’abril de 2019, quedaran sense efecte les autoritzacions que aquestes entitats tenien concedides per col·laborar voluntàriament en la gestió de la Seguretat Social, causant baixa en el registre corresponent. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Publicada l’Ordre de cotització per al 2019

El passat dia 2 de febrer es va publicar l’Ordre TMS/83/2019 de 31 de gener per la que es desenvolupen les normes legals de cotització per les contingències d’atur, protecció per cessament d’activitat, Fons de Garantia Salarial i formació professional per a l’exercici 2019. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies