LCSP

Reflexions a partir de l’Informe 26/2025 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya sobre els límits jurídics, materials i probatoris de l’article 168.a.2 de la LCSP en contractes vinculats a prestacions prèvies i concessions en execució.

La contractació pública contemporània es caracteritza per una tensió constant entre l’objectiu d’eficiència en la prestació dels serveis públics i l’exigència de respecte als principis estructurals que informen el sistema contractual: la lliure concurrència, la igualtat de tracte i la transparència. Aquesta tensió es manifesta amb especial intensitat en l’ús dels procediments excepcionals, i singularment en el procediment negociat sense publicitat per manca de competència per raons tècniques, previst a l’article 168.a.2 de la Llei de Contractes del Sector Públic.

En aquest context, l’Informe 26/2025, de 27 de novembre, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya ofereix una anàlisi especialment rellevant i oportuna, en abordar un supòsit habitual en la pràctica administrativa: la contractació de prestacions estretament vinculades a contractes precedents o en fase d’execució, particularment concessions de serveis de llarga durada, i la temptació d’acudir a l’adjudicació directa a l’operador incumbent al·legant raons d’integració tècnica, continuïtat del servei o interès general.

La Junta parteix d’una consideració metodològica que resulta clau: l’article 168.a.2 LCSP no pot interpretar-se de manera aïllada, sinó necessàriament en connexió amb l’article 32.2.b de la Directiva 2014/24/UE. Aquesta norma comunitària, que estableix el marc material del procediment negociat sense publicitat, exigeix no només la inexistència d’alternatives raonables al mercat, sinó també que la manca de competència no sigui conseqüència d’una restricció artificial creada pel propi poder adjudicador. Malgrat que aquesta darrera exigència va desaparèixer del tenor literal de la LCSP arran de la reforma de 2023, la Junta recorda que continua essent plenament operativa per aplicació del principi de primacia del dret de la Unió i del deure d’interpretació conforme.

A partir d’aquest marc, l’Informe reafirma el caràcter estrictament excepcional del procediment negociat sense publicitat i subratlla que la seva utilització només és jurídicament admissible quan concorre una situació d’exclusivitat tècnica objectiva, real i degudament acreditada. No es tracta, doncs, d’identificar l’operador més idoni o el que ofereix majors garanties operatives, sinó de constatar que, objectivament, només un operador econòmic pot executar la prestació i que la resta no poden assolir els resultats exigits.

Un dels aspectes més valuosos de l’Informe és l’esforç per precisar que no pot entendre’s com a “raó tècnica” en el sentit de l’article 168.a.2 LCSP. Així, la Junta descarta que la complexitat tècnica de les prestacions, la major experiència de l’operador actual, el seu coneixement acumulat del sistema o la seva posició avantatjosa en termes d’informació constitueixin, per si sols, causes habilitants del procediment negociat sense publicitat. Tampoc ho són, de manera automàtica, les necessitats d’interoperabilitat, integració amb sistemes existents o la garantia de la continuïtat d’un servei públic essencial. Aquests elements poden justificar una millor posició competitiva en un procediment amb concurrència, però no eliminen la possibilitat d’altres operadors ni acrediten una impossibilitat tècnica pràctica.

Especialment rellevant és la reflexió de la Junta sobre l’interès general. L’Informe reconeix que la continuïtat i la qualitat de determinats serveis públics, com el cicle integral de l’aigua, constitueixen un objectiu d’interès públic indiscutible. No obstant això, recorda que aquest interès no pot operar com una clàusula general d’excepció que permeti prescindir de la concurrència quan aquesta és possible. L’interès públic en l’eficiència del servei ha de ponderar-se amb l’interès públic en la competència efectiva, la igualtat i la transparència, sense que cap d’aquests valors pugui ser automàticament sacrificat.

L’Informe també posa l’accent en la imputabilitat de la situació d’exclusivitat. La manca de competència per raons tècniques no pot ser atribuïble al propi poder adjudicador, ni com a conseqüència directa de les seves decisions, ni com a resultat de l’acumulació de decisions tècniques i contractuals que hagin generat un tancament progressiu del mercat. En aquest sentit, la Junta apunta cap a un deure positiu dels òrgans de contractació de no només evitar la creació de restriccions artificials, sinó també de remoure, en la mesura del raonable, aquells obstacles a la competència que puguin derivar de la seva pròpia actuació prèvia.

Pel que fa a l’estàndard probatori, la doctrina és clara: la càrrega de la prova recau íntegrament sobre l’Administració i exigeix una justificació reforçada, basada en informes tècnics rigorosos i, preferentment, independents, així com en una anàlisi real i efectiva del mercat. No és suficient acreditar que altres operadors es troben en una posició menys avantatjosa; cal demostrar que, raonablement, no poden executar la prestació.

Finalment, en l’àmbit de les concessions, l’Informe introdueix una advertència especialment significativa: quan les obres o prestacions que es pretenen contractar no estaven clarament previstes en l’objecte del contracte ni degudament valorades en l’estudi de viabilitat econòmica, no poden ser atribuïdes automàticament al concessionari ni justificades mitjançant un procediment negociat sense publicitat. En aquests supòsits, la solució jurídica adequada passarà, si escau, per una modificació contractual ajustada als límits legals o per una nova licitació amb publicitat i concurrència.

Informe 26-2025-CP

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 9521, de 16 d’octubre de 2025) ha publicat l’Acord GOV/234/2025, de 14 d’octubre, pel qual s’impulsen mesures urgents per a la restauració dels danys ocasionats per la DANA Alice a les Terres de l’Ebre. Aquest episodi de precipitacions torrencials, ocorregut els dies 12 i 13 d’octubre, ha afectat greument municipis del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta, deixant un important impacte en infraestructures, conreus i activitats econòmiques.

L’Acord parteix de la constatació que el canvi climàtic està incrementant la freqüència i intensitat d’episodis meteorològics extrems, i que les administracions públiques han de disposar d’instruments legals i financers que permetin una resposta ràpida i coordinada davant d’aquest tipus de situacions. En aquest context, el Govern estableix tres grans línies d’actuació: ajuts directes, finançament preferent i mesures de contractació pública d’emergència.

L’Acord preveu un paquet inicial de 10 milions d’euros, ampliable, destinat a ajuntaments i titulars d’activitats econòmiques que hagin patit danys significatius. Els ens locals de les Terres de l’Ebre podran actuar com a entitats col·laboradores de la Generalitat per gestionar aquests fons i tramitar les sol·licituds de subvenció, la qual cosa permetrà agilitzar els procediments i adaptar-los a la realitat territorial.

A més, es preveu que els departaments competents valorin la possibilitat d’impulsar noves línies d’ajuts en l’àmbit agrari o per a sectors especialment afectats, en coordinació amb l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).

L’Acord GOV/234/2025 també autoritza la creació d’una línia de préstecs de 50 milions d’euros per a empreses i entitats afectades per situacions d’emergència, gestionada conjuntament pel Departament d’Economia i Finances i l’Institut Català de Finances (ICF). D’aquesta dotació, el 75% correspon a l’ICF i el 25% al Departament. Els préstecs es podran retornar en un termini de fins a 10 anys, amb període de carència i tipus d’interès fix preferent, i s’adreçaran a finançar actuacions de recuperació acreditades i vinculades a danys efectius.

Un dels aspectes més rellevants des del punt de vista jurídic és que l’Acord reconeix que els contractes per a la reparació o reposició d’infraestructures afectades poden tramitar-se mitjançant el procediment d’emergència previst a l’article 120 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

Aquest mecanisme permet iniciar immediatament les actuacions necessàries per restablir serveis essencials o evitar danys majors, reduint terminis i simplificant tràmits, sempre que l’òrgan de contractació justifiqui adequadament la concurrència de la situació d’emergència. Es tracta, per tant, d’una aplicació pràctica d’aquesta figura excepcional, que posa en relleu la importància de la planificació i la transparència en la gestió de recursos públics fins i tot en contextos de crisi.

Finalment, l’Acord impulsa la creació d’un grup de treball interdepartamental, amb representants de diversos departaments i entitats públiques com l’ACA i Infraestructures.cat, encarregat d’avaluar els danys i coordinar les actuacions de reparació. També es preveu la dotació de recursos per millorar les infraestructures de protecció civil i el desenvolupament d’un futur Centre Logístic d’Emergències Catalunya Sud, amb la finalitat de reforçar la capacitat de resposta dels municipis.

Amb aquest Acord, la Generalitat estableix un marc integral d’intervenció davant situacions d’emergència, que combina ajuts econòmics, finançament i contractació pública d’urgència sota criteris de legalitat i eficiència. Es tracta d’un pas endavant en la gestió resilient del territori, que evidencia com la normativa de contractació pública pot adaptar-se a les necessitats reals de la societat en contextos d’excepcionalitat.

L’Informe 21/2025, de 15 d’octubre de 2025, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (JCCPC), ofereix una anàlisi precisa sobre una qüestió que fa anys divideix doctrina i pràctica: la compatibilitat dels pagaments menors amb la prohibició de fraccionament indegut prevista a l’article 99.2 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

L’esmentat text interpreta l’article 4 del Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública, i ho fa arran de consultes formulades per diversos ajuntaments que buscaven aclarir si és lícit utilitzar contractes menors per atendre necessitats periòdiques o recurrents.

El Decret llei introdueix la categoria dels “pagaments menors”: contractes d’obres, serveis o subministraments de valor estimat igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs). La seva tramitació es redueix a l’aprovació de la despesa i la incorporació de la factura corresponent, sense necessitat d’informe jurídic ni memòria justificativa.

Ara bé, aquesta agilitat no eximeix de complir els principis generals de la LCSP ni el règim de publicitat activa. Així, a Catalunya, l’article 13 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, obliga a publicar tots els contractes menors, fins i tot els inferiors a 5.000 euros, al perfil del contractant corresponent.

El nucli doctrinal de l’informe és clar: la reiteració d’una mateixa necessitat no converteix per si sola el contracte menor en irregular. La Junta distingeix entre recurrència legítima i fraccionament indegut segons tres criteris:

1. Unitat funcional de l’objecte: només hi ha fraccionament quan la divisió impedeix satisfer completament la necessitat o eludeix la publicitat.
2. Valor estimat agregat: dins d’una mateixa anualitat, el conjunt de contractes no pot superar el llindar del contracte menor (15.000 € per a serveis i subministraments; 40.000 € per a obres).
3. Criteri quinquennal: si, fins i tot agrupant cinc exercicis (durada màxima dels contractes de tracte successiu segons l’art. 29.4 LCSP), el valor total no supera el llindar, no s’ha de considerar fraccionament indegut.

Aquest plantejament permet donar resposta pràctica a situacions freqüents en petits ens locals, entre d’altres, sense incórrer en infracció administrativa.

Tot i aquesta flexibilitat, la JCCPC adverteix que complir les condicions del contracte menor no obliga a emprar-lo. L’òrgan de contractació ha de ponderar l’eficiència en l’ús dels recursos públics i, si la licitació pública (encara que simplificada) resulta més adequada, cal optar per aquesta via.

També recomana diversificar els operadors econòmics per evitar dependències i fomentar la competència efectiva.

El règim dels pagaments menors és aplicable tant als contractes administratius com als privats de l’Administració, i la seva tramitació no requereix l’informe de Secretaria previst a la disposició addicional tercera de la LCSP.

Encara que el criteri és vinculant només a Catalunya, la seva argumentació és plenament coherent amb la doctrina estatal (Informes JCCPE 14/2020 i 7/2023) i amb la interpretació de la OIReScon i el TACRC, que defensen una concepció funcional del contracte menor com a instrument d’eficiència i no d’elusió.

L’Informe 21/2025 estableix una doctrina equilibrada: la contractació menor pot donar resposta a necessitats recurrents sense vulnerar la LCSP, sempre que s’utilitzi amb prudència, transparència i justificació econòmica. No és el caràcter periòdic el que genera irregularitat, sinó l’abús.

La contractació menor no és una escletxa, sinó una eina. L’ús que en fem és el que en determina la legitimitat.

Informe 21-2025

La del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic incideix de nou en la importància d’una correcta configuració dels criteris d’adjudicació en els contractes de serveis inclosos a l’Annex IV LCSP. L’òrgan de contractació va considerar que la bossa anual d’hores per a serveis extraordinaris constituïa un criteri de qualitat, quan en realitat incideix directament en el preu global del contracte.

La Resolució núm. 282/2025, dictada pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), estima un recurs especial interposat per ADN Sindical de Seguridad y Servicios de Cataluña contra els plecs de la licitació tramitada per l’Ajuntament de Constantí per al servei de vigilància i seguretat. Aquesta resolució es produeix en un context en què ja hi havia hagut una anul·lació prèvia dels plecs, precisament per incompliment de l’article 145.4 LCSP, relatiu a la ponderació mínima dels criteris de qualitat en els contractes de serveis especials.

L’element central del litigi rau en la configuració del criteri d’adjudicació consistent en l’oferta d’una bossa anual d’hores extraordinàries sense cost addicional per a l’administració. El tribunal, després d’analitzar detingudament l’objecte del contracte i la seva estructura econòmica, conclou que aquesta bossa d’hores no pot ser qualificada com a criteri de qualitat. La seva oferta impacta de manera directa en el cost global assumit pel licitador i, per tant, la seva naturalesa és inequívocament econòmica. La decisió subratlla la necessitat de valorar amb el màxim rigor qualsevol criteri que suposi una minoració del preu total efectiu del contracte, encara que es presenti formalment com a millora o aportació addicional.

Un aspecte rellevant de la resolució és que el Tribunal aprecia que, sumant els punts assignats al preu (49) i els assignats a la bossa d’hores (30), la ponderació dels criteris econòmics arribava al 79% del total, amb la conseqüent vulneració de l’exigència legal que la qualitat representi almenys el 51% de la puntuació en els serveis de l’Annex IV. La manca de justificació en la memòria tècnica del contracte i l’absència de qualsevol argument de fons per part de l’òrgan de contractació reforcen la tesi estimatòria del recurs.

Aquesta resolució aporta diversos punts crítics d’estudi als operadors de la contractació pública. En primer lloc, recorda l’obligació ineludible de justificar de manera detallada i raonada la naturalesa de cadascun dels criteris d’adjudicació, especialment quan aquests tenen un component econòmic difús. La jurisprudència administrativa i contenciosa-administrativa exigeix que l’òrgan de contractació expliciti per què un determinat criteri contribueix a valorar la qualitat de la prestació i no a reduir el preu.

En segon lloc, la decisió evidencia les conseqüències pràctiques d’una configuració incorrecta dels plecs: la necessitat de desistir de la licitació i tramitar un nou expedient, amb la pèrdua de temps i recursos associada. Aquest extrem, ja posat de manifest en la resolució precedent 125/2025, es veu agreujat per la reiterada passivitat de l’òrgan de contractació a l’hora de complir amb les seves obligacions de remissió documental i d’elaboració de l’informe preceptiu de defensa. El Tribunal aprofita l’ocasió per advertir que aquestes dilacions injustificades contravenen el principi de bona administració i minven l’efectivitat del recurs especial, incidint negativament en els drets dels operadors econòmics.

Finalment, la resolució tanca la porta a la pretensió de la recurrent d’imposar determinats criteris de qualitat alternatius (com ara la possessió de determinades certificacions ISO), recordant que la configuració dels criteris d’adjudicació és competència exclusiva de l’òrgan de contractació, si bé subjecta al respecte escrupolós dels requisits legals de motivació i proporcionalitat.

En conclusió, aquesta resolució reforça la doctrina segons la qual qualsevol element susceptible de minorar el cost final de la contractació, encara que sigui articulat com a bossa d’hores o millora, té naturalesa econòmica i ha de ser computat com a tal als efectes del càlcul de ponderacions de l’article 145.4 LCSP. L’adequada delimitació conceptual dels criteris d’adjudicació i la seva justificació detallada constitueixen garanties bàsiques per a la transparència i la legalitat del procediment de contractació.

Resolucio num 2822025

L’Informe 32/2024, de 12 de desembre, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat (JCCPE), preveu, en relació amb l’art. 29.2 de la LCSP,  que “l’òrgan de contractació acordi la pròrroga del contracte prevista als plecs de clàusules administratives particulars quan no ha tingut lloc el preavís contemplat amb l’antelació prevista, sempre que hi hagi acceptació de la pròrroga pel contractista”.

L’informe repassa la regulació de l’art. 29.2 de la LCSP, i els supòsits en què la pròrroga és obligatòria per al contractista. I addicionalment, raona que la regulació de la pròrroga efectuada per aquest art. 29.2 de la LCSP “no limita la possibilitat de pròrroga al supòsit que sigui obligatòria per al contractista”.

Aquest informe considera que aquest precepte “estableix unes garanties en benefici de l’empresari per a una seguretat jurídica més gran (cas del preavís) i perquè la pròrroga del contracte no li sigui excessivament gravosa (cas del supòsit de demora de l’Administració en el pagament) del preu)”. Però al marge del supòsit de pròrroga obligatòria, “de cap manera veda la possibilitat de donar el seu consentiment a un acord de pròrroga adoptat per l’òrgan de contractació fora dels marges per als quals resulta obligatori, consentiment que, en tot cas, haurà de ser exprés”.

Per tot això la JCCPE conclou que “d’acord amb allò previst a l’article 29.2 de la LCSP, resulta possible que l’òrgan de contractació acordi la pròrroga del contracte prevista als plecs de clàusules administratives particulars quan no ha tingut lloc el preavís amb l’antelació prevista de dos mesos d’antelació a la finalització del termini de durada del contracte, llevat que al plec que regeixi el contracte  se n’estableixi un de major, sempre que hi hagi acceptació expressa de la pròrroga pel contractista”

L’article 204 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, estableix que els contractes de les administracions públiques es podran modificar durant la seva vigència fins a un màxim del 20 % del preu inicial.

Davant aquesta possibilitat, els Poders Adjudicadors disposen d’un ventall de possibilitats per a configurar l’estructura econòmica dels contractes subjectes a la LCSP, aplicant els criteris que a aquests efectes va establir la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya en el seu Informe 2/2020, 27 de març, relatiu al càlcul del percentatge de modificació dels contractes i càlcul del valor estimat dels contractes en cas que els plecs de clàusules administratives particulars adverteixin de la possibilitat de modificar-los i s’hi prevegi la possibilitat de prorrogar-ne la durada.

Així, a tall d’exemple, s’analitzen diversos supòsits pel càlcul del valor estimat dels contractes amb el límit del 20 % del preu inicial, en funció de la durada d’aquests i la previsió o no de pròrrogues. (more…)

La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 16 de juny de 2022 (assumpte C-376/21) ha tingut un impacte fonamental en les dinàmiques de les licitacions, particularment en relació amb els procediments negociats sense publicitat. Aquesta decisió ha impactat directament sobre la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP) aplicable a Espanya, ampliant les opcions disponibles de les quals disposa l’òrgan de contractació davant d’un procediment de contractació que ha quedat desert.

Abans d’aquesta sentència, hi havia dues normes fonamentals que regulaven els procediments negociats sense publicitat. Primer, era un requisit convidar com a mínim a tres empreses a participar en aquests procediments. I segon, si una licitació quedava deserta perquè les ofertes presentades eren inacceptables, es considerava obligatori convidar aquests licitadors a participar en un futur procediment negociat sense publicitat. (more…)

La figura del responsable del contracte va ser introduïda per primera vegada a la nostra legislació amb la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic amb l’objectiu de reforçar el control del compliment del contracte i agilitzar la resolució de les diverses incidències que poden sorgir durant la seva execució.

En la seva regulació inicial, es contemplava la responsable del contracte com una opció ”els òrgans de contractació podran designar un responsable del contracte”, fins que, amb la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP) es va prendre partit: “els òrgans de contractació hauran de designar un responsable del contracte”.

En aquest cas, un sol verb va servir per dissenyar el camí de professionalitzar la contractació pública, i, fer imperatiu el control ordinari d’aquesta. (more…)

Aproximació conceptual i trets característics d’aquest sistema de pagament a la Llei de Contractes del Sector Públic.

La Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària regula les bestretes de caixa fixa en el seu article 78 determinant que són: (more…)

Per tal de prevenir que es puguin produir situacions de mal ús o d’abús, de la figura jurídica de la contractació d’emergència, la Junta Consultiva de l’Estat (JCE) recorda la interpretació de les condicions sota les quals s’ha d’utilitzar la tramitació d’emergència i la forma en què aquesta ha de realitzar-se.

El corpus jurídic aprovat durant la vigència de l’estat d’alarma conté una inequívoca declaració sobre l’aplicació a tots els contractes públics (que tinguin per objecte atendre les necessitats derivades de la protecció de les persones i altres mesures adoptades pel Consell de Ministres per fer front a la COVID-19 de l’anomenada tramitació d’emergència (procediment regulat a l’article 120 de la LCSP). (more…)