#MercatInterior

La consulta pública de la Comissió Europea revela mancances en flexibilitat, accés al mercat i resiliència de les Directives vigents, i apunta a la necessitat d’una reforma que simplifiqui els procediments, reforci els objectius estratègics i adapti el sistema als nous reptes econòmics i socials.

Durant el mes de maig de 2025, la Comissió Europea va publicar l’informe de resultats de la consulta pública sobre l’avaluació de les Directives de Contractació Pública de 2014. Amb la participació de 733 respostes provinents d’agents públics, privats i de la societat civil, l’informe ofereix una visió crítica i reflexiva sobre els èxits i les mancances del marc actual. Com a jurista especialitzat en contractació pública, aquestes conclusions conviden a reflexionar sobre el present i el futur de la regulació en aquest àmbit clau per al funcionament del mercat interior europeu.

Un dels aspectes més destacats és la percepció generalitzada que les Directives no han assolit els objectius de flexibilitat i simplificació normativa: el 54 % dels participants considera que no s’han establert normes més simples, i el 49 % creu que el sistema continua sent poc flexible. Tot i això, es valora positivament la digitalització, especialment per part del sector privat, on el 57 % de les empreses afirma que la contractació electrònica (eProcurement) ha reduït la càrrega administrativa i ha agilitzat els procediments.

Pel que fa a la integritat i la transparència, la valoració és més favorable: un 62 % reconeix que les Directives han incrementat la transparència gràcies a l’estandardització de la publicitat dels procediments. No obstant això, només un 38 % percep que s’hagi reduït la corrupció, la qual cosa suggereix que encara hi ha marge per reforçar els controls i la supervisió.

L’accés al mercat, especialment per a les pimes, continua essent un repte. El 46 % dels enquestats no observa un augment de la competència com a conseqüència del marc actual.

Cal destacar també el component estratègic de la contractació pública, un dels grans eixos de les Directives del 2014. Tot i que els poders adjudicadors afirmen haver incorporat criteris ambientals, socials i d’innovació, els operadors privats discrepen: més del 50 % considera que les Directives no han fomentat activament aquestes pràctiques. Paral·lelament, prop d’un terç dels enquestats qüestiona la rellevància actual d’aquestes normes, fet que reflecteix una desconnexió entre el marc jurídic i les capacitats reals dels operadors econòmics per adaptar-s’hi.

Els reptes relacionats amb la resiliència, com ara la resposta a crisis sanitàries o de seguretat, posen de manifest les limitacions estructurals del model actual: el 49 % considera que les Directives no estan preparades per contribuir eficaçment a l’autonomia estratègica de la UE, i el 44 % dubta de la seva adequació per afrontar disrupcions en les cadenes de subministrament.

Aquestes conclusions reflecteixen una tensió entre els principis rectors de la contractació pública i la creixent pressió perquè aquesta compleixi objectius estratègics, socials i ambientals, fet que planteja la necessitat d’una revisió normativa que abordi una simplificació real i efectiva del règim jurídic (especialment en els procediments de menor valor i en l’aplicació de criteris qualitatius), l’enfortiment de les capacitats tècniques i digitals tant en les administracions com en els operadors econòmics i l’adequació del marc normatiu als contextos d’emergència, que permetin garantir l’interès general sense sacrificar la legalitat.

En definitiva, l’informe posa de manifest allò que el conjunt d’operadors econòmics detectem amb l’aplicació pràctica: que el model europeu de contractació pública necessita evolucionar cap a una major coherència entre mitjans i finalitats, evitant tant el formalisme excessiu com el voluntarisme retòric, i apostant per una contractació pública professional, estratègica i transversal.