normativa

Nou decret per millorar la gestió del Registre de Licitadors i de Contractes públics a Catalunya

El Decret 40/2025 regula el RELIC i el RPC amb novetats per garantir més transparència i eficiència en la contractació pública.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat el Decret 40/2025, de l’11 de març, que regula el Registre d’empreses licitadores i classificades de Catalunya (RELIC) i el Registre públic de contractes de Catalunya (RPC). Aquesta normativa introdueix diverses millores per optimitzar la qualitat de la informació, afavorir la transparència i avançar en la contractació pública electrònica.

Entre les principals novetats, destaca la inscripció d’ofici al RELIC de la documentació presentada en les sol·licituds de classificació empresarial, així com l’obligació dels òrgans de contractació d’informar sobre canvis en els requisits per contractar o sobre la detecció d’informació falsa. A més, s’estableixen sancions per manca d’actualització de les dades, amb suspensions de cinc anys i cancel·lacions de deu anys.

Pel que fa al RPC, tots els òrgans de contractació de Catalunya hauran de comunicar-hi les dades bàsiques dels contractes sense necessitat de conveni previ. En el cas de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, també serà obligatori informar sobre el compliment i l’avaluació dels contractes. A més, s’agilitza la comunicació amb la Sindicatura de Comptes i el Registre de contractes estatal a través de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya.

El decret també garanteix l’accés públic a determinada informació durant els últims cinc anys sense necessitat d’identificació prèvia i preveu la interoperabilitat entre el Sistema corporatiu de contractació pública electrònica de Catalunya i el Directori d’empreses de la Llei 18/2020.

Aquesta nova regulació entrarà en vigor el 2 d’abril de 2025 i es completarà amb la posada en marxa d’una nova eina informàtica per a la gestió del RELIC.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Novetats en la Contractació Pública a Catalunya: Anàlisi dels Decrets Llei 2/2025 i 3/2025

El marc normatiu de la contractació pública a Catalunya ha experimentat canvis significatius amb l’entrada en vigor dels Decrets Llei 2/2025 i 3/2025, aprovats el 25 de febrer i el 4 de març, respectivament. Aquestes normatives introdueixen mesures destinades a agilitzar processos, flexibilitzar la contractació i garantir més eficiència en la gestió pública.

Una de les principals novetats és la possibilitat de contractar conjuntament la redacció del projecte i l’execució de l’obra en determinades situacions. Aquesta mesura es podrà aplicar en obres de curta durada, contractes per sota del llindar del procediment obert simplificat, projectes d’eficiència energètica i sostenibilitat, així com en casos de tramitació urgent. També es preveu per a actuacions vinculades a plans estratègics del Govern. L’objectiu és evitar retards administratius i assegurar una major coherència entre la concepció inicial i l’execució del projecte.

D’altra banda, es reforça l’obligació de dividir els contractes en lots per fomentar la competència i evitar adjudicacions excessives a un mateix operador. En cas que no sigui possible la divisió, caldrà justificar-ne les raons tècniques. A més, es limita el nombre de lots que poden ser adjudicats a una sola empresa per garantir una distribució més equitativa dels contractes i fomentar la participació de més operadors econòmics.

Pel que fa als contractes menors, s’estableix que aquells amb un valor igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs) es podran formalitzar únicament amb l’aprovació de la despesa i la presentació de la factura, sense requerir tràmits administratius addicionals. Això permetrà agilitzar la contractació de petits serveis i subministraments. Tot i això, es manté la necessitat de diversificar els proveïdors sempre que sigui possible per evitar concentracions en una única empresa.

Una altra modificació rellevant és l’aplicació de noves normes en matèria de subcontractació. La normativa estableix mecanismes de protecció per als subcontractistes en cas d’impagament per part del contractista principal. En contractes subjectes a regulació harmonitzada amb subcontractacions superiors al 10% del valor total, si la demora en el pagament supera un mes, el subcontractista podrà sol·licitar el pagament directe a l’òrgan de contractació, que podrà descomptar l’import de les factures pendents o de la garantia del contractista principal. A més, s’estableix l’obligació que aquest últim expedeixi certificats de bona execució en un termini màxim de deu dies, millorant així la transparència i el reconeixement del treball realitzat per tercers.

Finalment, el Decret Llei 2/2025 modifica la Llei de l’Arquitectura per permetre que la direcció d’execució d’obra pugui ser contractada conjuntament amb la redacció del projecte. Així mateix, es deroga la norma que exigia la separació estricta entre el projecte i la direcció d’obra, permetent una gestió més integrada i adaptada a les necessitats dels projectes.

Les noves normatives tenen com a objectiu simplificar determinats procediments de contractació pública, garantir més celeritat i seguretat jurídica, i fomentar una major competència entre les empreses.

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La llei de paritat

A banda de grans empreses cotitzades, és important tenir en compte que també s’apliquen a moltes altres entitats les obligacions previstes a la Llei Orgànica 2/2024, d’1 d’agost, de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes (Llei de Paritat). Aquesta llei s’aprova per transposició de la Directiva (UE) 2022/2381 del Parlament Europeu i del Consell de 23 de novembre de 2022 relativa a un millor equilibri de gènere entre els administradors de les societats cotitzades i a mesures connexes. De forma particular, aquesta llei conté obligacions de paritat que han de complir també sindicats, associacions empresarials, fundacions, organitzacions del Tercer Sector d’acció social i entitats de l’economia social a partir del 30/06/2028.

No tots els tipus d’entitats indicats a la llei estan obligats a tenir representacions paritàries en els seus consells d’administració. En alguns casos es requereix que l’entitat tingui un mínim de treballadors (125, en el cas de les fundacions i entitats del tercer sector, per exemple) i un mínim de volum de negoci o nivell pressupostari (20 milions de pressupost en el cas de fundacions i entitats del tercer sector, seguint l’exemple anterior).

Les obligacions previstes en la Llei de Paritat deixen un marge temporal important per al seu compliment, amb terminis previstos de compliment del 33% del gènere menys representat per al 2026 o del 40% del gènere menys representat per a 2029, per exemple. Això no vol dir evidentment que les entitats obligades no hagin de posar-se ja a adoptar les accions adequades per a complir els percentatges de representació obligats. D’altra banda, és important tenir en compte que, en molts casos, està previst que l’entitat pugui justificar documentalment el seu incompliment dels mínims de representació aplicables per motius diversos. En qualsevol cas, la manca de compliment de les representacions o la manca de justificació de l’incompliment pot donar lloc a sancions.

Per tot plegat, és important que les diferents organitzacions valorin si la Llei de Paritat les afecta i, si és el cas, en quina mesura.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies