Al DOUE de l’11 de juny de 2026 s’ha publicat el Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 de la Comissió, de 5 de juny de 2026, pel qual s’estableix una llista d’indicadors comuns sobre el funcionament dels organismes d’igualtat designats d’acord amb la Directiva (UE) 2024/1500. Aquesta disposició estableix el marc per a la recopilació i la comunicació d’informació que servirà de base per als informes de seguiment que els estats membres hauran de trametre a la Comissió.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Directiva (UE) 2024/1500, que va establir uns requisits mínims aplicables al funcionament dels organismes d’igualtat amb la finalitat de reforçar-ne l’eficàcia i garantir-ne la independència. En aquest context, el Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 concreta una relació comuna d’indicadors destinada a harmonitzar les dades que els estats membres han de recopilar a escala nacional i comunicar posteriorment a la Comissió Europea.
Segons disposa la norma, els indicadors comprenen, entre altres aspectes, els recursos humans, tècnics i financers dels organismes d’igualtat, les garanties d’independència en l’exercici de les seves funcions, l’accessibilitat dels seus serveis, l’eficàcia de la seva actuació i les eventuals modificacions del seu mandat, de les seves competències o de la seva estructura organitzativa. La finalitat és assegurar que la informació obtinguda sigui homogènia, objectiva, fiable i comparable a tot el territori de la Unió Europea.
Contingut de l’annex
L’annex del reglament estructura la llista d’indicadors en tres grans apartats. El primer fa referència a la configuració nacional i al funcionament organitzatiu dels organismes d’igualtat. El segon recull els indicadors relatius al funcionament operatiu durant el període de referència. El tercer incorpora la informació de retorn facilitada pels mateixos organismes sobre el compliment dels requisits previstos a la Directiva (UE) 2024/1500.
Aquests apartats inclouen indicadors relatius a l’estructura i el mandat dels organismes, les garanties d’independència, els mecanismes de finançament, les competències per a la tramitació de denúncies, els procediments de resolució alternativa de litigis, les actuacions d’investigació, l’emissió de decisions o dictàmens, l’activitat jurisdiccional, l’elaboració d’informes, l’accessibilitat dels locals i dels serveis, així com la igualtat d’accés als canals de denúncia.
Eina comuna i protecció de dades
Amb la finalitat de facilitar la recopilació i la transmissió de la informació, el reglament preveu que la Comissió pugui posar a disposició dels estats membres i dels organismes d’igualtat una eina informàtica d’ús senzill, amb camps d’introducció de dades adaptats als indicadors aprovats. Així mateix, l’article 1 estableix expressament que les dades recopilades d’acord amb aquests indicadors no poden contenir dades personals en el sentit del Reglament general de protecció de dades (RGPD).
Terminis de comunicació
D’acord amb el que estableix l’annex, els estats membres hauran de facilitar la informació relativa a la configuració nacional, al funcionament operatiu i a la informació de retorn, com a màxim, el 19 de juny de 2031. Posteriorment, diversos d’aquests blocs d’informació s’hauran d’actualitzar amb una periodicitat quinquennal, de conformitat amb l’article 18 de la Directiva (UE) 2024/1500. Amb caràcter general, els indicadors es calcularan prenent com a referència l’any natural.
Entrada en vigor i incidència pràctica
L’article 2 del Reglament d’Execució (UE) 2026/1197 estableix que aquesta disposició entrarà en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea. Atès que es tracta d’un reglament, serà obligatori en tots els seus elements i directament aplicable a tots els estats membres.
Des d’una perspectiva pràctica, aquesta norma dota la Comissió i els estats membres d’una metodologia comuna de seguiment destinada a avaluar el funcionament dels organismes d’igualtat en l’àmbit de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en matèria d’ocupació i treball. Aquest sistema permetrà disposar d’informació homogènia sobre aspectes com la independència, els recursos disponibles, l’accessibilitat i els resultats de l’activitat desenvolupada, i constituirà un instrument de suport per a l’elaboració dels futurs informes d’aplicació de la Directiva (UE) 2024/1500.
Malgrat la pressió coordinada feta per endarrerir l’aplicació del Reglament (UE) 2024/1689, de 13 de juny, en matèria d’intel·ligència artificial (RIA) per part de més de 100 empreses tecnològiques (entre les que figuren Google i Meta), la Comissió Europea es manté ferma, i el 4 de juliol va manifestar de forma contundent “There is no stop the clock. There is no grace period. There is no pause”.
En efecte, després de mesos d’intenses negociacions, la Comissió va rebre el passat 10 de juliol la versió final del Codi de bones pràctiques d’IA d’ús general, una eina voluntària desenvolupada per tretze experts independents, amb aportacions de més de 1.000 parts interessades, inclosos proveïdors de models, petites i mitjanes empreses, acadèmics, experts en seguretat de la intel·ligència artificial (IA), titulars de drets i organitzacions de la societat civil.
El Codi està dissenyat per ajudar a la indústria a complir les normes sobre IA d’ús general del RIA, que entraran en vigor el 2 d’agost de 2025. Les normes passen a ser executables per l’Oficina d’IA de la Comissió un any després en el relatiu als nous models i dos anys després en el relatiu als models existents. Així es pretén garantir que els models d’IA d’ús general introduïts en el mercat europeu siguin segurs i transparents.
El Codi consta de tres capítols: Transparència i drets d’autor (art. 53 RIA), ambdós dirigits a tots els proveïdors de models d’IA d’ús general, i seguretat i protecció (art. 55 RIA), orientats només per a un número limitat de proveïdors dels models més avançats.
Una vegada que el Codi sigui referendat pels Estats membres i la Comissió, els proveïdors de models d’IA d’ús general que el firmin voluntàriament podran demostrar el compliment de les obligacions pertinents del RIA adherint-se al Codi. En fer-ho, els signataris del Codi es beneficiaran d’una menor càrrega administrativa i una major seguretat jurídica en comparació amb els proveïdors que demostrin el compliment d’altres maneres.
El Codi es complementarà amb directrius de la Comissió sobre la IA d’ús general que es publicaran abans de l’entrada en vigor de les obligacions en matèria d’IA d’ús general. Les directrius aclariran qui està dins i fora de l’àmbit d’aplicació de les normes d’IA d’ús general del RIA.
L’avenç de la IA a la UE és imparable. Des de febrer de 2025 ja apliquen les prohibicions de pràctiques il·legals i l’alfabetització obligatòria en IA per a proveïdors. I ara, quins són els següents passos en el calendari?
I amb aquest escenari, encara són moltes les organitzacions que: operen sense auditar els models d’IA, usen models entrenats amb dades opaques o no conformes, no tenen establertes estructures de governança per a la propietat, explicabilitat o seguiment del model, despleguen la IA sense supervisió legal ni responsabilitat formal, …
Davant d’això, cal recordar que el RIA no només regula l’ús, sinó que vincula el lideratge del risc mitjançant documentació, registre i mecanismes d’aplicació. Força similar als requeriments que deriven del RGPD però de forma més profunda, ja que aquest cop el sistema està prenent decisions.
Equip Serveis Jurídics
Anàlisi de l’Avantprojecte de Llei sobre la Governança de la IA i el seu Impacte en el Marc Jurídic Nacional
L’avenç vertiginós de la intel·ligència artificial (IA) ha plantejat desafiaments significatius en termes d’ètica, transparència i protecció dels drets fonamentals. En resposta a aquests reptes, el Govern d’Espanya ha aprovat recentment l’avantprojecte de llei sobre la governança de la IA, amb l’objectiu de garantir un ús ètic, inclusiu i beneficiós d’aquesta tecnologia. Aquest article analitza les principals disposicions d’aquesta normativa i la seva alineació amb el Reglament Europeu d’IA.
L’avantprojecte busca harmonitzar la legislació espanyola amb el Reglament Europeu d’IA, ja en vigor, que estableix un marc comú per al desenvolupament, comercialització i ús de sistemes d’IA a la Unió Europea. Aquest reglament classifica les aplicacions d’IA en funció del seu nivell de risc i estableix obligacions específiques per a cada categoria, amb la finalitat de mitigar possibles riscos per als drets i llibertats de les persones.
Una de les mesures més destacades de l’avantprojecte és l’obligació d’identificar clarament els continguts generats o manipulats mitjançant IA, com ara imatges, àudios o vídeos. Aquesta disposició busca prevenir la difusió de desinformació i protegir la ciutadania de possibles enganys, especialment en relació amb els anomenats deepfakes. L’incompliment d’aquesta obligació es considerarà una infracció greu, sancionable amb multes de fins a 35 milions d’euros o el 7% de la facturació anual de l’empresa infractora.
L’avantprojecte també prohibeix l’ús de tècniques subliminals que puguin manipular el comportament de les persones, així com l’explotació de vulnerabilitats específiques a causa de l’edat, discapacitat o situació socioeconòmica. A més, es prohibeix la classificació de persones basada en dades biomètriques per avaluar el seu comportament o personalitat, garantint així la protecció dels drets fonamentals i la dignitat humana.
L’Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA), creada l’any 2023, serà l’encarregada de supervisar la implementació i compliment d’aquesta normativa. L’AESIA tindrà facultats inspectores i sancionadores per garantir que els sistemes d’IA operin de manera transparent i respectuosa amb els drets fonamentals.
Conclusió
L’aprovació d’aquest avantprojecte representa un pas significatiu cap a la regulació efectiva de la intel·ligència artificial a Espanya. En harmonitzar-se amb el marc europeu i establir mesures específiques per garantir la transparència i ètica en l’ús de la IA, es busca fomentar la confiança de la ciutadania en aquestes tecnologies i assegurar que el seu desenvolupament contribueixi al benestar social i al respecte dels drets fonamentals.