obra pública

La Sentència del Tribunal Suprem de 16 de maig de 2024 (STS 841/2024) determina que quan en un contracte d’execució d’obra i explotació d’una concessió les obres les realitzi una empresa del mateix grup que la concessionària que forma part del mateix accionariat, confonent-se les figures de la concessionària i la constructora, no hi ha raons per entendre que la concessionària ha suportat com a cost el benefici industrial de l’execució de les obres realitzades.

L’article 280.1, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic preveu, sobre els efectes de la resolució de les concessions, que:

“En els supòsits de resolució per causa imputable a l’Administració, aquesta abonarà en tot cas al concessionari l’import de les inversions realitzades per raó de l’expropiació de terrenys, execució d’obres de construcció i adquisició de béns que siguin necessaris per a l’explotació de la obra objecte de la concessió, atenent el grau d’amortització. A aquest efecte, s’aplicarà un criteri d’amortització lineal. La quantitat resultant s’ha de fixar dins del termini de tres mesos, llevat que se n’estableixi un altre al plec de clàusules administratives particulars”

Entén la sentència referida que “la inversió sobre l’execució de les obres a què fa referència l’article 266.1 del TRLCAP, no comporta, en un cas com l’ara examinat, l’abonament del 6% del benefici industrial, ja que la primera qüestió d’interès casacional que se suscita apareix aquí enterbolida per les circumstàncies d’aquest cas, en concret per la confusió entre les figures de la concessionària i la constructora, que impedeixen que considerem la constructora com un tercer aliè a la relació contractual entre la concessionària i l’Administració contractant, cosa que no ens permet encarar, en termes generals, la qüestió sobre la inclusió o no d’aquest benefici industrial d’un tercer, la constructora”.