parlamenteuropeu

El 7 d’octubre de 2019, el Consell va aprovar la Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, (més coneguda com a Directiva de protecció de denunciants, informants o whistleblowers), d’ara en endavant, la Directiva.

La Directiva es troba pendent de publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea i concedeix als Estats membres un termini de dos anys per  la seva transposició a partir de la data d’entrada en vigor, malgrat que aquest s’amplia fins a quatre anys en relació amb l’obligació d’establir canals de denúncia interns per  entitats del sector privat que tinguin entre 50 i 249 treballadors de manera que, inicialment, entrarà en vigor per les empreses de més de 250 treballadors.

La finalitat de la Directiva és fomentar les denúncies sobre infraccions del Dret de la Unió mitjançant l’establiment de normes mínimes de protecció per aquelles persones que, en el context de les seves activitats laborals, tant en el sector públic com en el sector privat, tinguin coneixement d’aquest tipus d’irregularitats i vulguin informar sobre elles.

Al nostre país, l’establiment de canals de denúncia interns va experimentar un gran impuls després de la reforma del Codi Penal, que es va dur a terme mitjançant la Llei Orgànica 1/2015, que va introduir una clàusula d’exempció de responsabilitat penal per aquelles persones jurídiques que hagin adoptat un model eficaç de prevenció de riscos penals (o de compliance).

La Directiva es configura com una norma de mínims amb la qual els Estats membres podran ampliar el seu àmbit d’aplicació. El seu contingut permet aventurar canvis importants en la  regulació dels canals de denúncia a Espanya. I això perquè, com a regla general, els canals de denúncia passaran de ser una eina potestativa com a element clau d’un model de compliance, a una mesura preceptiva per a les entitats dels sectors públic i privat.

Els denunciants es podran acollir a la protecció que ofereix la Directiva quan es compleixin les següents condicions:

• Que l’objecte de la denúncia consisteixi en infraccions d’algun dels àmbits del Dret de la Unió que preveu l’article 2 de la Directiva amb independència que el dret nacional les classifiqui com administratives, penals o d’un altre tipus. Entre les matèries incloses en aquest precepte es troben els assumptes relatius a la contractació pública, entre d’altres.
• Que el denunciant treballi en el sector públic o privat i hagi obtingut la informació sobre infraccions en un context laboral.
• Que el denunciant tingui motius raonables per pensar que la informació que comunica és veraç i que denunciï a través d’alguna de les vies previstes per la Directiva.

Estaran obligades a establir canals i procediments de denúncia interna i seguiment:

• Les entitats jurídiques del sector privat que tinguin 50 o més treballadors; o que, sense importar el nombre de treballadors, entrin en l’àmbit d’aplicació del Dret de la Unió en matèria de serveis, productes i mercats financers, prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, seguretat o protecció del medi ambient.
• Les entitats del sector públic, incloses les entitats propietat o estiguin subjectes al control d’aquestes entitats.

La Directiva articula un sistema de denúncies per tres vies: denúncies internes davant els òrgans competents designats per les entitats dels sectors públic i privat; denúncies externes davant les autoritats competents designades pels estats membres; i revelació pública d’informació sobre infraccions (per exemple, a través dels mitjans de comunicació).