#RegulacióTecnològica

L’aprovació del Reglament (UE) 2026/1744, conegut com el “Digital Omnibus sobre IA”, constitueix la primera gran reforma del Reglament (UE) 2024/1689 sobre Intel·ligència Artificial (Llei d’IA). El seu objectiu principal no és alterar els fonaments del model europeu per a la regulació de la intel·ligència artificial, sinó facilitar la seva aplicació pràctica mitjançant mesures de simplificació administrativa, aclariment legal i reforç de la coherència reguladora.

La Comissió Europea parteix d’un problema: l’experiència inicial en l’aplicació de la Llei d’IA ha revelat retards en el desenvolupament d’estàndards harmonitzats, dificultats derivades de la coexistència amb regulacions sectorials i càrregues de compliment especialment importants per a les petites i mitjanes empreses (PIME). En resposta, el Reglament Omnibus pretén reduir la duplicació i els costos reguladors sense disminuir els nivells de protecció de la salut, la seguretat i els drets fonamentals.

Un dels eixos centrals de la reforma és la millora de la coordinació entre la Llei d’IA i la legislació sectorial europea. El nou article 2.13 permet limitar certes obligacions aplicables als sistemes d’IA d’alt risc quan altres legislacions sectorials garanteixen un nivell equivalent de protecció. Aquesta mesura és especialment rellevant per a sectors ja subjectes a procediments exigents d’avaluació de la conformitat, com ara dispositius mèdics, aviació o maquinària.

La reforma també redefineix el concepte de “component de seguretat“, restringint-lo a aquells sistemes la finalitat dels quals és prevenir o mitigar riscos per a la salut o la seguretat. Això evita la classificació automàtica de moltes aplicacions d’IA com a sistemes d’alt risc destinats només a funcions d’assistència, automatització, eficiència o control de qualitat.

La simplificació també s’estén a les pimes i a noves categories de mitjanes societats. El Reglament ofereix diverses mesures de suport a aquests operadors, incloent-hi la possibilitat d’utilitzar documentació tècnica simplificada i mecanismes més flexibles per als sistemes de gestió de la qualitat. L’objectiu és evitar que les obligacions reguladores dificultin el desenvolupament d’aquestes start-ups.

Juntament amb les mesures de simplificació, el Reglament introdueix una de les seves novetats més significatives pel que fa a la protecció dels drets fonamentals. S’incorporen noves pràctiques prohibides relacionades amb l’ús de sistemes d’IA destinats a generar o manipular imatges, vídeos o àudios íntims de persones identificables sense el seu consentiment, així com aquells capaços de produir material d’abús sexual infantil.

La reforma respon al creixement d’aplicacions de “nudificació” i altres tecnologies generatives capaces de crear contingut fals de naturalesa íntima. El legislador europeu considera que aquests sistemes suposen riscos especialment greus per a la dignitat humana, la privacitat, l’autonomia personal i els drets de les víctimes. Per tant, tant la seva posada al mercat com el seu ús en determinades circumstàncies estan prohibits, tot i que els usos il·legals es distingeixen acuradament de les aplicacions legítimes per a ús mèdic, científic o basat en el consentiment exprés de la persona implicada.

Un altre dels aspectes més rellevants del Reglament Omnibus és l’enfortiment institucional de l’Oficina Europea d’Intel·ligència Artificial. La reforma atorga a aquest organisme poders exclusius de supervisió respecte a certs sistemes basats en models d’IA d’ús general i aquells integrats en plataformes digitals molt grans.

Per garantir una supervisió efectiva, a l’Oficina d’IA se li atorguen amplis poders d’investigació, inspecció i sancions, similars als que tenen les autoritats de vigilància de mercat. A més, pot imposar multes i mesures coercitives, coordinar accions amb les autoritats nacionals i assumir funcions directes d’avaluació de la conformitat en determinats casos. La reforma, per tant, reflecteix una centralització progressiva de la supervisió dels sistemes d’IA amb el major impacte transfronterer.

Finalment, el Reglament modifica el calendari per a la implementació de les obligacions relatives als sistemes d’alt risc. Les obligacions previstes per als sistemes inclosos a l’Annex III es retarden fins al 2 de desembre de 2027, mentre que les vinculades als sistemes integrats en productes regulats per regulacions sectorials europees seran exigibles a partir del 2 d’agost de 2028.

Aquesta pròrroga dels terminis pretén permetre temps suficient per al desenvolupament d’estàndards tècnics, directrius i mecanismes de governança necessaris per a una aplicació homogènia de la Llei d’IA a tota la Unió Europea.

El Reglament (UE) 2026/1744 no canvia els principis bàsics de la Llei d’IA, sinó que pretén facilitar-ne l’aplicació pràctica. Amb aquest objectiu, redueix les càrregues administratives, aclareix diverses obligacions per a les empreses i millora la coordinació amb altres estàndards europeus. Al mateix temps, reforça la protecció contra nous riscos associats a la IA generativa i reforça el paper de l’Oficina Europea d’IA com a autoritat supervisora. En resum, aquesta reforma representa un pas cap a un marc regulador més senzill, eficient i coherent, mantenint la protecció dels drets fonamentals com un dels pilars del model europeu.