ReialDecret

Tot i que caldrà esperar a la seva aprovació, a continuació us resumim el més destacat del projecte de Reial Decret en matèria de registre de jornada del Ministeri de Treball i Economia social.

En primer terme s’estableix l’obligatorietat d’un registre diari per mitjans digitals, el qual compleixi tres requisits fonamentals: objectivitat, fiabilitat (impossibilitat de modificació i rastre de canvis autoritzats) i accessibilitat.

Tanmateix, es fixa el contingut mínim que es pretén que aquest contingui, consistent en:

• Identificació de la persona treballadora
• Règim de jornada (completa o parcial)
• Horaris concrets d’inici i finalització de la jornada
• Horaris d’inici i fi de pauses no computables com treball efectiu
• Indicació de si la jornada es realitza presencialment o a distància
• Identificació de les hores ordinàries, extraordinàries o complementàries, i la seva compensació o retribució
• Registre de temps d’espera o disposició
• Registre d’interrupcions vinculades a la desconnexió digital
• Indicació de mesures de conciliació o flexibilitat utilitzades
• Totalització diària i mensual
• Identificació de modificacions i les seves autoritzacions

Aquest registre de jornada haurà de permetre l’accés a les persones treballadores (que a més en rebran un resum juntament amb la nòmina), la representació legal de les persones treballadores i la Inspecció del Treball (immediat i en qualsevol moment). Així mateix, el registre haurà d’estar en un format llegible, tractable i compatible amb sistemes d’ús generalitzat.

Destaquem també que es preveu l’obligatorietat per cada empresa d’elaborar un Protocol d’organització i documentació del registre de jornada, prèvia informació i consulta a la representació legal de les persones treballadores (RLT), que inclogui el procediment de pràctica i modificació d’assentaments, la informació registrada i criteris de minimització de dades personals, el sistema d’avaluació periòdica del funcionament del registre amb participació de l’empresa i la RLT.

Finalment, es preveuen particularitats pel que fa a les subcontractacions (l’empresa contractista ha de garantir que les persones treballadores puguin registrar la jornada al centre de treball on presten serveis), posada a disposició de les persones treballadores per ETT (el compliment de l’obligació correspon a l’empresa usuària), així com s’estén l’obligatorietat de registre de jornada a les relacions laborals de caràcter especial i a les jornades especials de treball.

Tot i així, com s’indicava, cal esperar al text definitiu de la norma i veure com i quan s’acaba aprovant. En aquest sentit, hi ha discrepàncies internes dins del govern sobre els terminis i la remissió de la mesura. A més, els sindicats reclamen negociar el text final, mentre la CEOE ja es prepara per recórrer el decret davant del Tribunal Constitucional.

Article publicat al Butlletí informatiu del Bufet Vallbé (octubre 2025)

El pròxim 31 de desembre de 2024 finalitza la moratòria comptable a les empreses amb pèrdues provocades per l’impacte de la pandèmia COVID-19.

Els efectes negatius de la COVID-19 durant els exercicis 2020 i 2021 van provocar situacions patrimonials de dissolució per pèrdues, en reduir-se el patrimoni net a una quantia inferior a la meitat del capital social, a no ser que aquest augmenti o es redueixi en la mesura suficient, i sempre que no procedeixi sol·licitar la declaració de concurs, segons s’estableix a l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.

Per tal de mitigar aquests efectes negatius, el Govern va legislar la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l’àmbit de l’Administració de Justícia, detallant en l’article 13 que les pèrdues de l’exercici 2020 no es consideraran a efectes de determinar la concurrència d’una possible causa de dissolució.

Degut al fet que la duració de l’impacte negatiu de la COVID-19 va superar les expectatives inicials, el Govern va legislar l’article 3.2 del Reial decret llei 27/2021, de 23 de novembre, per excloure l’exercici 2021 en la determinació de la concurrència d’una possible causa de dissolució, no considerant les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 a efectes del que disposa l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de Societats de Capital.

Aquestes mesures van alleujar els efectes de la COVID-19, evitant que empreses viables en condicions normals de mercat entressin en situacions patrimonials de liquidació.

Finalment, es va produir l’última modificació segons l’establert a l’article 65 del Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre, on s’especifica que, excloses les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021, si s’apreciessin pèrdues en els resultats dels exercicis 2022, 2023 i 2024 que deixessin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, s’haurà de convocar als administradors, o podrà sol·licitar-se per qualsevol soci, en el termini de dos mesos a comptar des del tancament de l’exercici, d’acord amb l’article 365 del text refós de la Llei de Societats de Capital, la celebració d’una Junta per procedir a dissoldre la societat, a no ser que s’incrementi o redueixi el capital en la mesura suficient.

El fi de la moratòria comptable el proper 31 de desembre implica la consideració de les pèrdues comptables dels exercicis 2020 i 2021 en els requeriments patrimonials anteriorment detallats a l’article 363.1.e) del text refós de la Llei de Societats de Capital.

Les societats hauran d’avaluar l’impacte de la finalització de la moratòria comptable en els estats financers per determinar si s’haurien d’adoptar mesures immediates per evitar les situacions detallades a l’esmentat article de la Llei de Societats de Capital.