RGPD

La Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial (d’ara endavant, la Direcció) va examinar la problemàtica plantejada sobre qui és l’autoritat de control competent en els tractaments de dades personals que duen a terme els Instituts de Medicina Legal (IML) en l’exercici de les seves funcions.

Concretament, va ser la Comunitat Autònoma de Galícia qui va elevar la consulta a l’Oficina de Govern de Ciberseguretat del Comitè Tècnic Estatal de l’Administració Judicial Electrònica (CTEAJE). En aquesta consulta es planteja el dubte sobre si la competència correspon a la Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial o, si escau, a la Unitat de Supervisió i Control de Protecció de Dades de la Fiscalia General de l’Estat (FGE).

La Direcció informa de les seves competències i funcions atribuïdes per la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial (LOPJ), el Reglament General de Protecció de Dades 2016/679 (RGPD) i la Llei orgànica 7/2021, de 26 de maig, de protecció de dades personals tractades amb finalitats de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals. Aquestes funcions es duen a terme sense perjudici que, en casos concrets, sigui necessari recórrer a un marc de col·laboració amb altres autoritats de control, com l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) o el Consell de Transparència i Protecció de Dades d’Andalusia (CTPDA), entre d’altres.

D’altra banda, s’analitzen dos pronunciaments:

• El primer, de l’APDCAT, en què es va declarar incompetent per resoldre una sol·licitud de cancel·lació de dades personals davant un IML que havia realitzat una valoració pericial i social a instàncies d’un jutjat de primera instància. L’APDCAT va considerar que l’adequació o l’excés de l’informe pericial, en el context d’un procés judicial, excedia el seu àmbit competencial.
• El segon, del CTPDA, es refereix a una reclamació sobre el dret d’accés a informes forenses i entrevistes de valoració realitzats per l’IML de Huelva en el marc de diversos processos judicials. Aquesta resolució sosté que les dades personals tractades pels IML en aquests casos s’incorporen als fitxers jurisdiccionals de dades de l’Administració de Justícia, dels quals és responsable l’òrgan jurisdiccional. A més, emfatitza la funció d’auxili judicial dels IML, segons l’article 479.1 de la LOPJ, i el seu paper com a encarregats del tractament, subjectes a les instruccions de l’òrgan judicial.

Aquests exemples demostren la tendència de les autoritats de control a declinar la seva competència en aquells casos en què els tractaments de dades dels IML es realitzen en el context de la funció jurisdiccional, reconeixent el paper predominant dels òrgans judicials en la determinació dels fins i mitjans del tractament.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 24 de març de 2022 especifica la definició dels conceptes de “tractaments i fins jurisdiccionals”. Segons el TJUE, en el context de l’article 55.3 del RGPD, aquests conceptes no només fan referència als tractaments de dades personals efectuats pels òrgans jurisdiccionals en assumptes concrets, sinó també, de manera més àmplia, al conjunt d’operacions de tractament realitzades pels òrgans jurisdiccionals en l’exercici de la seva activitat jurisdiccional. D’aquesta manera, queden excloses de la competència de l’autoritat de control aquelles operacions de tractament la supervisió de les quals podria influir, directament o indirectament, en la independència dels seus membres o condicionar-ne les decisions.

Pel que fa a la naturalesa dels IML, d’acord amb la LOPJ i el Reial decret 144/2023, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament dels Instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses, es destaca la seva condició d’òrgans tècnics al servei de l’Administració de Justícia, amb la funció principal d’auxiliar els jutjats, tribunals i fiscalies dins el seu àmbit científic i tècnic. També se subratlla la seva dependència funcional respecte dels òrgans jurisdiccionals en l’exercici d’aquestes funcions d’auxili.

A més, pel que fa a la protecció de dades, l’informe conclou que, en el context de la seva relació amb els òrgans jurisdiccionals, els IML actuen com a encarregats del tractament, mentre que els òrgans jurisdiccionals tenen la condició de responsables del tractament. Aquesta distinció es fonamenta en la naturalesa de les funcions dels IML, la seva dependència funcional i el fet que són els òrgans jurisdiccionals els que determinen els fins i mitjans del tractament. Així mateix, l’exercici dels drets s’ha de canalitzar davant l’òrgan jurisdiccional corresponent i no davant l’IML, ja que, en cas contrari, es podria veure compromès el desenvolupament del procediment judicial.

Finalment, l’informe determina que l’autoritat de control de protecció de dades competent per supervisar els tractaments de dades personals realitzats pels IML en l’exercici de les seves funcions d’auxili judicial és la Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial. Aquesta conclusió es basa en el fet que aquests tractaments es duen a terme amb finalitats jurisdiccionals, ja que estan directament vinculats a l’activitat dels òrgans jurisdiccionals dins dels processos judicials.

Aquesta anàlisi resulta de gran utilitat per als professionals del dret, els operadors jurídics i les autoritats de control, ja que proporciona un marc de referència clar i fonamentat per aplicar la normativa de protecció de dades en aquest àmbit específic.

Els que parlem de protecció de dades volem dir sempre protecció de les persones, ja que les dades personals són l’expressió de la persona en tots els àmbits de la seva vida. D’altra banda, tant l’elaboració com la interpretació del dret és sempre una qüestió de sentit comú. Tenint en compte totes dues premisses és com hem d’interpretar la multa de 120.000 euros que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), en l’expedient EXP202411409, ha acabat imposant a una empresa per incompliment de l’article 5.1.f) del Reglament General de Protecció de Dades. I què diu l’article 5.1.f)? Doncs una cosa tan simple com que les dades personals s’han de tractar aplicant-hi una “seguretat adequada”. (more…)

La recent Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses, suposa una modificació important en com s’ha d’aplicar la protecció de dades en el règim de prevenció de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme, tal com estableix a la seva disposició final segona. Aquesta disposició modifica la vigent llei de prevenció de capitals, que és de l’any 2010, i l’actualitza, tenint en compte l’entrada en aplicació posterior del Reglament europeu (abreujat com a RGPD i d’aplicació des de 2018) i de la darrera llei espanyola de protecció de dades (LOPDGDD de 2018). (more…)

S’ha publicat l’informe jurídic de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades número de referència 0037/2022 en el qual es dona resposta a aspectes crucials de la figura del delegat de protecció de dades (en endavant, DPD), com són els criteris de formació tècnica i pràctica per a la correcta designació de DPD, o els dubtes sobre la validesa legal de designar persones vinculades amb la mateixa organització com a DPD o designar un DPD extern.

En efecte, la figura del DPD s’incorpora al nostre ordenament jurídic en virtut del que es disposa en el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques en el referent al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades pel que es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD), concretament en els articles 37 a 39, en els que es defineix aquesta figura, així com la seva posició i funcions. A més, en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades i garantia de drets digitals (LOPDGDD) es desenvolupen alguns aspectes en els articles 34 a 37, dels quals es destaca la concreció de les entitats que en tot cas han de designar un DPD. També, quant al règim sancionador, ja que en l’article 73 es tipifica com a infracció greu “L’incompliment de l’obligació de designar un delegat de protecció de dades quan sigui exigible el seu nomenament”, o “No possibilitar l’efectiva participació del delegat de protecció de dades en totes les qüestions relatives a la protecció de dades personals, no recolzar-lo o interferir en el desenvolupament de les seves funcions”, així com una infracció lleu, segons l’article 74, en “No publicar les dades de contacte del delegat de protecció de dades, o no comunicar-les a l’autoritat de protecció de dades, quan el seu nomenament sigui exigible”. (more…)

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat la seva Memòria d’actuació corresponent a l’exercici 2021, en la que es recull de forma exhaustiva les activitats realitzades, les xifres de gestió, els informes i procediments més rellevants de l’any, i una anàlisi dels reptes presents i futurs. (more…)

Coincidint amb el Dia de la Protecció de Dades a Europa, el passat 28 de gener, l’Agència Espanyola de Protecció de dades (AEPD) va publicar els guanyadors dels premis Protecció de dades 2021.

Els premis pretenen ser un reconeixement als treballs que promouen la difusió i el coneixement del dret fonamental a la protecció de dades i la seva aplicació pràctica en diferents entorns. Aquest any els premiats segons categories han estat els següents:

En la categoria de comunicació s’ha premiat a Atresmedia per la difusió de campanyes i iniciatives compromeses amb la protecció de dades. Podeu consultar el Pacto Digital para la Protección de las Personas, I Foro de Privacidad, Innovación i sostenibilidad, un solo clic puede arruinarte la vida, lo pares o lo pasas, així com la difusió de continguts específics del canal prioritari de l’AEPD. (more…)

Ha quedat aprovada a Andorra la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals, que entrarà en vigor el maig de 2022.

Aquesta Llei té per objecte actualitzar la normativa relativa al tractament que, tant persones o entitats privades com l’Administració pública andorrana, duen a terme de les dades corresponents a persones físiques acollint-se a la nova regulació europea, continguda al Reglament general de protecció de dades i modernitzant el marc jurídic existent basat en la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals. En efecte, han transcorregut divuit anys d’ençà que el Consell General va aprovar la primera Llei qualificada de protecció de dades personals i la seva revisió era necessària. (more…)

Que un país com Regne Unit surti de la Unió Europea implica, d’entrada, que deixin d’aplicar-s’hi les normes jurídiques europees que s’hi estaven aplicant. Entre elles, recordem que el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és un una norma jurídica directament aplicable als Estats membres, que a més ostenta un caràcter jeràrquicament superior a les legislacions estatals. Ens trobem, doncs, amb la situació paradoxal que un país que tenia totes les garanties per a transferir-hi dades de caràcter personal, de cop i volta pot ser considerat un país insegur degut a un canvi sobtat de la seva situació jurídica respecte a la Unió Europea, i això té implicacions extraordinàries pel que fa a les empreses o organitzacions europees que tenen relació amb aquest país. (more…)

El centre escolar té un paper fonamental en la garantia del dret de protecció de dades personals, no només com a subjecte responsable del correcte tractament de les dades personals que tracten en el seu dia a dia, sinó també com figura essencial per conscienciar els alumnes sobre l’ús responsable d’internet, xarxes socials, etc. (more…)

Recentment, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat la guia de protecció de dades per defecte. La nova guia està dirigida als responsables del tractament, delegats de protecció de dades, encarregats del tractament, desenvolupadors i subministradors, que s’encarreguen de dissenyar, desenvolupar i explotar aplicacions i serveis que comporten el tractament de dades personals. (more…)