sectorpúblic

En data 20 de setembre de 2023 es va presentar una reclamació davant l’AEPD pels delegats sindicals del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis (SPEIS) de la Diputació d’Osca, en la qual es denunciava que s’havia pogut accedir a una carpeta compartida utilitzada pel personal administratiu del SPEIS, la qual contenia informació confidencial.

Aquest procediment va portar a tractar un altre assumpte, ja que, a més de la presumpta bretxa de seguretat, es va descobrir que el Delegat de Protecció de Dades (DPD) de la Diputació d’Osca també exercia com a responsable del Sistema Intern d’Informació. Això va conduir a plantejar la idoneïtat de la concurrència d’ambdues funcions en una mateixa persona.

Sobre el primer incident, l’AEPD va resoldre que estimava la vulneració de l’article 5.1.f) del RGPD per l’error de la Diputació en preservar la confidencialitat i la integritat de les dades de les quals era responsable.

Respecte a la segona situació, l’AEPD va valorar que, si bé és cert que el DPD pot exercir altres funcions a més de les assignades al seu càrrec, cal garantir que això no donarà lloc a un conflicte d’interès, de conformitat amb l’art. 38.6 del RGPD. Procedim a analitzar aquesta interpretació:

• El DPD pot exercir altres funcions, sempre que no donin lloc a conflictes d’interessos, circumstància que ha de garantir el responsable del tractament.
• El DPD actua com a assessor i supervisor intern, de manera que no pot ser-ho algú que tingui altres funcions en les quals pugui decidir sobre l’existència de tractaments de dades o sobre com es tracten les dades.
• Per la seva part, el responsable del sistema intern d’informació haurà de desenvolupar les seves funcions de forma independent i autònoma respecte de la resta dels òrgans de l’entitat i respon del correcte funcionament del sistema (art. 8.4 i 9.1 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció); és a dir, pot tenir accés a les dades personals contingudes en el sistema.
• També s’estableix que tant el responsable del sistema com el DPD poden tenir accés a les dades del Sistema Intern d’Informació (art. 32.1 de la Llei 2/2023); és a dir, s’entén que són dues figures diferents.
• Per tant, es conclou que si una mateixa persona té diferents interessos es pot donar lloc a conflictes d’interès, circumstància que cal evitar perquè puguin realitzar les seves funcions amb les garanties degudes.

Finalment, l’AEPD va resoldre en data 2 de febrer de 2025 la consulta prèvia de la Diputació, concloent que no és possible assignar les funcions de responsable del sistema intern d’informació al DPD. Davant d’això, la Diputació va procedir a substituir el responsable del sistema intern d’informació.

En definitiva, davant el risc de possibles conflictes d’interès, les funcions de DPD i de responsable del sistema intern d’informació no haurien de recaure en una mateixa persona.

El judici de proporcionalitat en relació amb els recursos corporatius que poden contenir informació personal dels treballadors continua sent un focus habitual de conflicte quan una entitat necessita accedir-hi per motius operatius o de seguretat.

En aquest context, resulta especialment oportuna la nova resolució d’arxivament de la informació prèvia núm. IP 73/2024 de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), on es torna a delimitar amb claredat els principis i criteris de justificació que permeten determinar quan un accés a mitjans corporatius pot considerar-se degut o, per contra, indegut o il·legítim, especialment quan aquests contenen dades personals dels treballadors.

El cas analitzat té com a subjecte afectat un Institut del Departament d’Educació i Formació Professional. Un docent del centre va presentar una reclamació al·legant que l’accés, per part del responsable del tractament, a un ordinador corporatiu de l’entitat havia pogut vulnerar els seus drets a la intimitat i a la protecció de la seva informació i dades personals. L’origen de l’actuació rau en les sospites de l’entitat sobre un possible accés indegut a la plataforma iEduca, identificat amb el perfil d’un professor que no es trobava físicament al centre en aquell moment.

L’entitat responsable va justificar l’accés a l’historial de l’ordinador corporatiu en dues finalitats concretes: aclarir una possible suplantació d’identitat, i garantir la seguretat del sistema informàtic del centre.

Així mateix, va sostenir que l’accés es va limitar exclusivament a aquestes finalitats i va posar de manifest l’existència de normativa sectorial aplicable i de directrius internes degudament documentades, com ara guies d’ús, manual de benvinguda, normes d’organització i funcionament, entre d’altres que es faciliten als docents del centre i que regulen els criteris d’utilització de les tecnologies de la informació i dels dispositius digitals corporatius.

Per la seva banda, la persona denunciant va considerar que l’accés havia estat indegut, atès que no s’havia sol·licitat el seu consentiment per accedir a un ordinador que, si bé no era de caràcter personal, es trobava a l’aula on impartia classe. En aquest sentit, va assenyalar que les dades afectades eren les generades per les navegacions a internet realitzades des d’una adreça IP concreta, les quals tenen la consideració de dades personals.

L’APDCAT inicia la seva anàlisi descartant el consentiment com a base jurídica adequada i considera més fonamentades altres bases de legitimació previstes a l’article 6.1.b), c) i e) del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), com ara la relació contractual, l’interès legítim o l’interès públic.

La valoració de l’accés i el corresponent judici de proporcionalitat es fonamenten en diversos elements clau:

En primer lloc, l’entitat pot accedir als continguts dels mitjans digitals facilitats als treballadors d’acord amb l’article 87 de la Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD). A això s’afegeix la Recomanació CM/Rec(2015)5 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, d’1 d’abril de 2015, relativa al tractament de dades en l’àmbit laboral, que estableix, entre d’altres principis, la possibilitat d’accedir a les comunicacions electròniques dels empleats quan aquests han estat degudament informats.

No obstant això, l’Autoritat recorda que el principi de licitud ha d’anar necessàriament vinculat al principi de minimització. En conseqüència, qualsevol control ha de constituir una resposta proporcional davant riscos potencials, ponderant adequadament el dret a la vida privada i els altres interessos legítims dels treballadors. Això implica que les dades tractades amb finalitats de revisió han de ser adequades, pertinents i no excessives en relació amb la necessitat que justifica la seva recollida.

En termes generals, qualsevol mesura de monitorització ha d’aplicar-se sota aquests criteris. Si existeix una alternativa que permeti assolir l’objectiu perseguit amb una menor intromissió en la vida privada dels treballadors, l’ocupador està obligat a valorar i, si escau, aplicar aquesta opció.

En definitiva, l’accés als mitjans corporatius s’ha de dur a terme de la manera menys invasiva possible i, en tot cas, havent informat prèviament les persones treballadores afectades. El responsable del tractament ha d’oferir una resposta proporcional als riscos que gestiona, tenint sempre en consideració la privadesa legítima i els altres interessos dels treballadors.

El passat 5 de desembre de 2025 es va publicar la Llei 9/2025, de 3 de desembre, de mobilitat sostenible, la qual preveu l’obligació de les empreses i entitats que pertanyen al sector públic, i que tinguin una plantilla de més de 200 persones treballadores per centre de treball (o 100 per torn de treball), a implementar un pla de mobilitat sostenible a la feina.

Aquests plants han de ser objecte de seguiment per tal d’avaluar la seva implementació i han de ser objecte de negociació amb la representació legal de les persones treballadores (o, en el seu defecte, la comissió que es constitueixi integrada pels sindicats més representatius, o aquells legitimats per formar part de la comissió negociadora del conveni col·lectiu del sector).

En aquest sentit, s’ha inclòs un apartat a l’article 85 de l’Estatut dels Treballadors preveient el deure de negociar mesures per promoure l’elaboració dels plans de mobilitat en el marc de la negociació dels convenis col·lectius.

Quant al seu contingut, els plans de mobilitat han d’impulsar la mobilitat activa, el transport col·lectiu, la mobilitat de baixes emissions, solucions de mobilitat tant compartida com col·laborativa, solucions per a facilitar l’ús i recàrrega de vehicles zero emissions, el teletreball en els casos en els quals sigui possible, entre altres; tot en relació tant de persones treballadores com de visitants, proveïdors i persones que requereixin accedir al centre de treball.

Així mateix, en centres “d’alta ocupació”, considerats aquells que comptin amb més de 1.000 persones treballadores i estiguin situats en municipis o àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants, caldrà incloure mesures que permetin reduir la mobilitat en hores punta o durant la jornada laboral i promoure l’ús de mitjans de transport de baixes o zero emissions i de serveis de mobilitat col·lectiva, així com impulsar la mobilitat activa incloent eines per facilitar la recàrrega pública o privada d’aquest tipus de mitjans de transport.

A fi d’aconseguir tot això, les empreses i entitats que pertanyen al sector públic podran oferir a les seves plantilles targetes de transport tramitades a través d’una empresa emissora de vals de transport.

Finalment, la pròpia llei preveu sancions per al cas de no elaborar en termini (abans del 5 de desembre de 2027) el pla de mobilitat, quan aquest fet produeix un perjudici pel sistema de mobilitat.

Article publicat al Butlletí informatiu del Bufet Vallbé (desembre 2025)

L’Informe 21/2025, de 15 d’octubre de 2025, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (JCCPC), ofereix una anàlisi precisa sobre una qüestió que fa anys divideix doctrina i pràctica: la compatibilitat dels pagaments menors amb la prohibició de fraccionament indegut prevista a l’article 99.2 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

L’esmentat text interpreta l’article 4 del Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública, i ho fa arran de consultes formulades per diversos ajuntaments que buscaven aclarir si és lícit utilitzar contractes menors per atendre necessitats periòdiques o recurrents.

El Decret llei introdueix la categoria dels “pagaments menors”: contractes d’obres, serveis o subministraments de valor estimat igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs). La seva tramitació es redueix a l’aprovació de la despesa i la incorporació de la factura corresponent, sense necessitat d’informe jurídic ni memòria justificativa.

Ara bé, aquesta agilitat no eximeix de complir els principis generals de la LCSP ni el règim de publicitat activa. Així, a Catalunya, l’article 13 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, obliga a publicar tots els contractes menors, fins i tot els inferiors a 5.000 euros, al perfil del contractant corresponent.

El nucli doctrinal de l’informe és clar: la reiteració d’una mateixa necessitat no converteix per si sola el contracte menor en irregular. La Junta distingeix entre recurrència legítima i fraccionament indegut segons tres criteris:

1. Unitat funcional de l’objecte: només hi ha fraccionament quan la divisió impedeix satisfer completament la necessitat o eludeix la publicitat.
2. Valor estimat agregat: dins d’una mateixa anualitat, el conjunt de contractes no pot superar el llindar del contracte menor (15.000 € per a serveis i subministraments; 40.000 € per a obres).
3. Criteri quinquennal: si, fins i tot agrupant cinc exercicis (durada màxima dels contractes de tracte successiu segons l’art. 29.4 LCSP), el valor total no supera el llindar, no s’ha de considerar fraccionament indegut.

Aquest plantejament permet donar resposta pràctica a situacions freqüents en petits ens locals, entre d’altres, sense incórrer en infracció administrativa.

Tot i aquesta flexibilitat, la JCCPC adverteix que complir les condicions del contracte menor no obliga a emprar-lo. L’òrgan de contractació ha de ponderar l’eficiència en l’ús dels recursos públics i, si la licitació pública (encara que simplificada) resulta més adequada, cal optar per aquesta via.

També recomana diversificar els operadors econòmics per evitar dependències i fomentar la competència efectiva.

El règim dels pagaments menors és aplicable tant als contractes administratius com als privats de l’Administració, i la seva tramitació no requereix l’informe de Secretaria previst a la disposició addicional tercera de la LCSP.

Encara que el criteri és vinculant només a Catalunya, la seva argumentació és plenament coherent amb la doctrina estatal (Informes JCCPE 14/2020 i 7/2023) i amb la interpretació de la OIReScon i el TACRC, que defensen una concepció funcional del contracte menor com a instrument d’eficiència i no d’elusió.

L’Informe 21/2025 estableix una doctrina equilibrada: la contractació menor pot donar resposta a necessitats recurrents sense vulnerar la LCSP, sempre que s’utilitzi amb prudència, transparència i justificació econòmica. No és el caràcter periòdic el que genera irregularitat, sinó l’abús.

La contractació menor no és una escletxa, sinó una eina. L’ús que en fem és el que en determina la legitimitat.

Informe 21-2025

El 22 de juliol de 2025 es va publicar en el DOGC l’Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, que  aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ordre incorpora l’actualització del Pla General de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) respecte a l’anterior aprovat l’any 2017.

Les novetats més significatives que es realitza en aquesta actualització es concreta en els aspectes que es detallen a continuació.

L’actualització estableix quin pla comptable s’ha d’aplicar segons el tipus d’entitat del sector públic, i reforça l’obligació de retre comptes i fer seguiment pressupostari.

S’estableix, independentment del pla de comptabilitat que apliquin les entitats del sector públic de la Generalitat que, en cas de discrepància o de no regulació explícita de determinades operacions pel pla aplicat per aquestes, les normes de registre i valoració, així com els principis i criteris comptables del PGCPGC tenen prevalença.

S’incorpora en la norma de reconeixement i valoració 18a, «Transferències, subvencions, donacions i llegats» les normes específiques d’aplicació a determinats supòsits de subvencions, transferències i aportacions que la Intervenció General de la Generalitat havia regulat mitjançant instruccions.

S’ha incorporat la nota 27 de la memòria dels comptes anuals per informar detalladament de les operacions i saldos amb les entitats del perímetre de consolidació de la Generalitat de Catalunya.

S’inclou una norma de reconeixement i valoració relativa al tractament comptable que s’ha de donar als actius utilitzats en els acords de concessió de servei públic. La incorporació d’aquesta nova norma ha suposat la modificació del balanç per a la incorporació de noves partides a l’actiu, així com l’ampliació d’informació a la memòria, a més de la creació de nous comptes al quadre de comptes amb les definicions i relacions comptables respectives.

Es modifica la denominació d’alguns dels indicadors pressupostaris previstos a la nota 24 de la memòria dels comptes anuals.

S’ha modificat la nota 21 de la memòria, «Contractació administrativa. Procediments d’adjudicació» a fi de fer referència únicament a la mateixa en què s’haurà d’elaborar la informació de contractació administrativa en cada exercici d’acord amb la classificació dels contractes i procediments en vigor.

Finalment, s’incorporen una sèrie de modificacions l’objectiu de les quals és aclarir, interpretar i desenvolupar apartats determinats. Entre d’altres, la incorporació de la definició del cost de reposició depreciat que s’haurà d’utilitzar per determinar el valor en ús per al càlcul del deteriorament als actius amb potencial de servei; la inclusió entre els models i les tècniques de valoració previstos per a la determinació del valor raonable d’un actiu, del cost de reposició depreciat, per a aquells actius en què no existeixi un mercat actiu, així com d’altres mètodes de valoració de fàcil obtenció per als béns mobles i s’inclouen les normes de registre i valoració i informació dels béns de patrimoni històric de naturalesa material a incloure en els comptes anuals.

Aquesta Ordre entra en vigor i és aplicable a partir de l’exercici comptable que s’inicia el dia 1 de gener de 2026.

En els contractes de subministraments i serveis en funció de les necessitats (en els quals l’empresari s’obligui a lliurar una pluralitat de béns o a executar el servei de manera successiva i per preu unitari, sense que el nombre total de lliuraments o prestacions incloses en l’objecte del contracte es defineixi amb exactitud) regulats en la Disposició Addicional 33a de la LCSP la modificació del contracte no és potestativa, sinó que ha de preveure’s obligatòriament en els plecs de clàusules administratives i en el contracte formalitzat. Si les necessitats reals són superiors a les inicialment estimades, serà necessari tramitar una modificació conforme a l’article 204 de la LCSP.

Aplicació dels articles 301 i 309 de la LCSP:

Per als contractes de preus unitaris en funció de les necessitats, el règim jurídic aplicable a les modificacions és el de la Disposició Addicional 33a. Es permet un increment de fins al 20% del preu inicial del contracte i s’ha de trametre l’expedient corresponent.

En els contractes de subministraments i serveis a preus unitaris amb unitats certes, la LCSP preveu un règim que permet un increment de fins al 10% del preu del contracte sense considerar-se modificació. Això no requereix la tramitació d’un expedient de modificació, però han de complir-se els requisits de l’article 301 (subministraments) i 309 (serveis). En els subministraments, ha d’acreditar-se el finançament des de l’inici de l’expedient, mentre que en els serveis no és necessari i el pagament es realitza directament en la liquidació. (more…)

L’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIRESCON) El 2023 es van efectuar a Espanya, 196.763 licitacions (un 7,66% més que el 2022), per un import  total (PBL, sense incloure impostos) de 107.557,67 milions d’euros (un 8,56% més que l’any precedent).

El sector públic estatal va augmentar el seu import licitat en un 36,03% i el seu import per sobre el total de les licitacions fins al 33,61%. El Sector Públic Autonòmic va experimentar un increment del 7,72% de l’import de les licitacions, aconseguint el 40,45% de l’import total licitat a Espanya, destacant la C.A. de Catalunya i la C.A. d’Andalusia, per aquest ordre registrant un pes en el total del licitat en l’àmbit autonòmic del 20,43% i 15,93% respectivament). Tot i això, a nivell del Sector Públic Local, l’import licitat va disminuir un 13,11% respecte a l’any anterior, cosa que va suposar que gestionés el 25,94% de les licitacions totals. Les entitats locals de la C.A. de Catalunya són les que més volum pugen, representant el 18,32% del total del sector, seguides de les de la C.A. d’ Andalusia amb un 16,80% del sector. (more…)

La Sentència del Tribunal Suprem de 16 de maig de 2024 (STS 841/2024) determina que quan en un contracte d’execució d’obra i explotació d’una concessió les obres les realitzi una empresa del mateix grup que la concessionària que forma part del mateix accionariat, confonent-se les figures de la concessionària i la constructora, no hi ha raons per entendre que la concessionària ha suportat com a cost el benefici industrial de l’execució de les obres realitzades.

L’article 280.1, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic preveu, sobre els efectes de la resolució de les concessions, que:

“En els supòsits de resolució per causa imputable a l’Administració, aquesta abonarà en tot cas al concessionari l’import de les inversions realitzades per raó de l’expropiació de terrenys, execució d’obres de construcció i adquisició de béns que siguin necessaris per a l’explotació de la obra objecte de la concessió, atenent el grau d’amortització. A aquest efecte, s’aplicarà un criteri d’amortització lineal. La quantitat resultant s’ha de fixar dins del termini de tres mesos, llevat que se n’estableixi un altre al plec de clàusules administratives particulars”

Entén la sentència referida que “la inversió sobre l’execució de les obres a què fa referència l’article 266.1 del TRLCAP, no comporta, en un cas com l’ara examinat, l’abonament del 6% del benefici industrial, ja que la primera qüestió d’interès casacional que se suscita apareix aquí enterbolida per les circumstàncies d’aquest cas, en concret per la confusió entre les figures de la concessionària i la constructora, que impedeixen que considerem la constructora com un tercer aliè a la relació contractual entre la concessionària i l’Administració contractant, cosa que no ens permet encarar, en termes generals, la qüestió sobre la inclusió o no d’aquest benefici industrial d’un tercer, la constructora”.

L’article 204 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, estableix que els contractes de les administracions públiques es podran modificar durant la seva vigència fins a un màxim del 20 % del preu inicial.

Davant aquesta possibilitat, els Poders Adjudicadors disposen d’un ventall de possibilitats per a configurar l’estructura econòmica dels contractes subjectes a la LCSP, aplicant els criteris que a aquests efectes va establir la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya en el seu Informe 2/2020, 27 de març, relatiu al càlcul del percentatge de modificació dels contractes i càlcul del valor estimat dels contractes en cas que els plecs de clàusules administratives particulars adverteixin de la possibilitat de modificar-los i s’hi prevegi la possibilitat de prorrogar-ne la durada.

Així, a tall d’exemple, s’analitzen diversos supòsits pel càlcul del valor estimat dels contractes amb el límit del 20 % del preu inicial, en funció de la durada d’aquests i la previsió o no de pròrrogues. (more…)

Segons l’article 145.1 de la Llei 9/2017, del 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, l’adjudicació dels s’ha d’efectuar utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu, donant preponderància, sempre que sigui possible, als que facin referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de les fórmules que estableixen els plecs.

Aquesta preponderància respon a la necessitat de limitar la discrecionalitat administrativa en l’adjudicació del contracte. A l’hora de dissenyar els plecs de condicions, els òrgans de contractació podran triar entre diverses fórmules per a la distribució de la puntuació entre els licitadors. Una de les qüestions més controvertides dels últims anys en la doctrina administrativa ha estat la validesa de les fórmules de valoració que es tradueixen en l’establiment dels anomenats “llindars de sacietat”. (more…)