sectorpúblic

Efecte de les modificacions previstes en els Plecs sobre el Valor Estimat del Contracte

L’article 204 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, estableix que els contractes de les administracions públiques es podran modificar durant la seva vigència fins a un màxim del 20 % del preu inicial.

Davant aquesta possibilitat, els Poders Adjudicadors disposen d’un ventall de possibilitats per a configurar l’estructura econòmica dels contractes subjectes a la LCSP, aplicant els criteris que a aquests efectes va establir la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya en el seu Informe 2/2020, 27 de març, relatiu al càlcul del percentatge de modificació dels contractes i càlcul del valor estimat dels contractes en cas que els plecs de clàusules administratives particulars adverteixin de la possibilitat de modificar-los i s’hi prevegi la possibilitat de prorrogar-ne la durada.

Així, a tall d’exemple, s’analitzen diversos supòsits pel càlcul del valor estimat dels contractes amb el límit del 20 % del preu inicial, en funció de la durada d’aquests i la previsió o no de pròrrogues. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Els llindars de sacietat: Tribunal Constitucional resol la controvèrsia en la seva Sentència 1786/2024, de 5 de març

Segons l’article 145.1 de la Llei 9/2017, del 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, l’adjudicació dels s’ha d’efectuar utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu, donant preponderància, sempre que sigui possible, als que facin referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de les fórmules que estableixen els plecs.

Aquesta preponderància respon a la necessitat de limitar la discrecionalitat administrativa en l’adjudicació del contracte. A l’hora de dissenyar els plecs de condicions, els òrgans de contractació podran triar entre diverses fórmules per a la distribució de la puntuació entre els licitadors. Una de les qüestions més controvertides dels últims anys en la doctrina administrativa ha estat la validesa de les fórmules de valoració que es tradueixen en l’establiment dels anomenats “llindars de sacietat”. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Les prestacions de caràcter intel·lectual i la seva relació amb els criteris d’adjudicació en una licitació pública

Tant l’article 145.4 com la Disposició Addicional 41a de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), limiten la discrecionalitat del poder adjudicador a l’hora de configurar lliurement els criteris d’adjudicació d’una licitació.

L’art. 145.4 de la LCSP preveu que:

«Els òrgans de contractació vetllaran perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin obtenir obres, subministraments i serveis de gran qualitat que responguin tan bé com sigui possible a les seves necessitats; i, especialment, en els procediments de contractes de serveis que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura».

En els contractes de serveis de l’Annex IV, així com en els contractes que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, els criteris relacionats amb la qualitat hauran de representar, almenys, el 51 % de la puntuació assignable en la valoració de les ofertes, sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2.a) de l’article 146.

Així, la Disposició Addicional 41a de la LCSP preveu normes específiques de contractació pública per a determinats serveis i, en aquest sentit, reconeix “la naturalesa de prestacions de caràcter intel·lectual als serveis d’arquitectura, enginyeria, consultoria i urbanisme, amb els efectes que es deriven de les previsions contingudes en aquesta Llei”.

En sentit contrari, en aquells contractes emmarcats en els esmentats supòsits, el preu no podrà tenir una ponderació superior al 49%, sota risc de litigiositat administrativa a la llum de la jurisprudència interpretativa en relació amb la consideració de prestació de caràcter intel·lectual, disquisició aquesta que no pretén ser eix central del present article.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

De la irregularitat administrativa a l’activitat delictiva: el fraccionament de la contractació

L’ús del fraccionament de la contractació amb l’objectiu de beneficiar-se del règim jurídic dels contractes menors s’ha convertit en una pràctica que, conscients de la seva il·licitud, està sent penalitzada com una modalitat peculiar del delicte de prevaricació.

 No obstant això, considerem important destacar que, no tota irregularitat administrativa constitueix una activitat delictiva. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha subratllat reiteradament que:

“El delicte de prevaricació no intenta substituir la Jurisdicció Contencioso-Administrativa en la seva tasca genèrica de control del sotmetiment de l’actuació administrativa a la Llei i al Dret, sinó de sancionar supòsits-límit en què la posició de superioritat que proporciona l’exercici de la funció pública s’utilitza per imposar arbitràriament el mer caprici de l’Autoritat o Funcionari, perjudicant el ciutadà afectat (o als interessos generals de l’Administració Pública) en un injustificat exercici d’abús de poder. No és la mera il·legalitat sinó l’arbitrarietat el que se sanciona.”

Així doncs, la línia que distingeix la irregularitat administrativa de l’activitat delictiva resideix en el fet que el Codi Penal castiga l’arbitrarietat de la decisió. La il·legalitat per si sola no és suficient; la sanció es dirigeix cap a aquells casos en què el poder conferit per la funció pública es converteix en un instrument per imposar decisions arbitràries, lesionant els drets dels ciutadans o els interessos generals de l’administració.

La jurisprudència destaca, així, que la utilització abusiva del fraccionament de la contractació no només vulnera la normativa vigent sinó que, més rellevant encara, constitueix una expressió de poder arbitrari que atempta contra la confiança pública i la integritat del sistema administratiu.

En definitiva, la lluita contra la prevaricació en el context del fraccionament contractual no només és una qüestió de complir amb la legalitat, sinó de preservar els principis fonamentals de justícia i responsabilitat en l’exercici de la funció pública. La tolerància zero enfront d’aquestes pràctiques no només garanteix la integritat dels procediments administratius, sinó que protegeix els ciutadans i els interessos generals d’un exercici injustificat de poder arbitrari.

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

L’alineació dels pressupostos municipals amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, també coneguts com a ODS, constitueixen una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món.

L’any 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquest pla, que es va elaborar en més de dos anys de consultes públiques, interacció amb la societat civil i negociacions entre els països, recull els objectius de desenvolupament sostenible, que són 17, i es compromet a complir-los en el termini de 15 anys. L’Agenda planteja aquests 17 objectius amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental.

En el marc dels compromisos dels Ajuntaments amb el desenvolupament sostenible i en particular, amb el compliment de l’agenda 2030, pot dur-se a terme un treball d’alineació del Pressupost municipal amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. El pressupost és un instrument versàtil i útil per harmonitzar i articular les diferents polítiques públiques amb els ODS. Es tracta de la principal eina de planificació i implantació de polítiques que contribueixen a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, per la qual cosa cal que se’ls doti d’una perspectiva multidimensional i transversal, i anar més enllà del mer concepte numèric d’ingressos i despeses.

La metodologia d’aquesta alineació parteix de l’aterratge dels ODS i les seves metes a la realitat d’un municipi. Aquest aterratge -habitualment anomenat “localització”- es du a terme per aportar un enfocament local a l’estratègia que planteja l’ONU, de caràcter universal. Per això, és convenient seleccionar un conjunt de metes a contemplar a cadascun dels ODS, posant el focus exclusivament en aquelles d’abast municipal i que es poden aplicar directament a la realitat del municipi.

Cal destacar que l’exercici d’alineament s’ha de dur a terme d’acord amb polítiques i programes de despesa, identificant els ODS que tenen relació directa amb cadascuna de les actuacions pressupostades i considerant que totes impacten en la consecució dels ODS seleccionats. L’alineament parteix d’un ODS principal que pot contribuir directament a l’acció pressupostada, sens perjudici que hi hagi ODS secundaris que també aporten a l’actuació. A aquest efecte, es consideren totes les polítiques de despeses que formen part del pressupost.

Finalment, cal esmentar que la presentació de resultats de l’alineació es farà agrupant els ODS en tres dimensions: la social, l’econòmica i l’ambiental, per oferir una lectura més didàctica del balanç global d’alineament del pressupost amb els objectius de l’Agenda 2030 i proporcionant el suport que permet la integració i coordinació de les diferents polítiques públiques.

Aquesta és una metodologia que permet donar un nou enfocament als pressupostos municipals i, sens dubte, pot constituir una eina de gran utilitat en el futur immediat per als gestors públics compromesos amb els ODS.

 

 

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La possible prevaricació administrativa en l’aprovació d’actes administratius amb el reparament d’intervenció municipal, segons la SAP 2083/2022

L’aixecament per part de l’Alcaldia o del Ple municipal de les objeccions manifestades per la intervenció municipal per no seguir el procediment legalment establert per a la contractació menor, a la vista de la jurisprudència.

Pel que fa al procediment la STS 597/2014 adverteix:

“… convé ressaltar que l’omissió del procediment legalment establert, ha estat considerada com una de les raons que poden donar lloc a la qualificació delictiva dels fets, perquè les pautes establertes per a la tramitació del procediment a seguir en cada cas tenen la funció d’allunyar els perills de l’arbitrarietat i la contradicció amb el dret” (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Apostar per una contractació pública més àgil

En els darrers anys, els avenços tecnològics estan contribuint a introduir la digitalització a l’Administració. Això es veu reflectit en el fet que part important dels fons Next Generation es destinarà a modernitzar i digitalitzar les administracions públiques. I, actualment, l’ús de programes per analitzar dades, l’ús del Big Data, el Blockchain i la Intel·ligència Artificial han guanyat rellevància.

La burocràcia administrativa i la manca d’automatització de processos, avui dia, encara són assignatures pendents de les administracions públiques. Davant del fenomen que podríem denominar com a “immersió tecnològica”, ens hem de preguntar: Com pot intervenir la Intel·ligència Artificial (IA) a la compra pública?

La Contractació Pública, un sistema integrat essencialment per diferents procediments, és un dels camps on es podria plantejar la implantació de la IA com a eina de suport en la gestió d’aquest tipus de contractes. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Regulació del DPD en el sector públic a Catalunya

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ja va constatar en la seva Memòria de 2022 que la gran majoria de delegats de protecció de dades (DPD) nomenats al sector públic són externs, cosa que implica que, en molts casos, s’han contractat a través de processos de contractació pública. Ara, a través de la Recomanació 2/2023, publicada recentment, l’APDCAT recorda que el DPD és una figura d’obligat nomenament a l’administració pública i que aquest nomenament ha de tenir en compte determinats aspectes qualitatius, com ara la necessitat que tingui coneixements jurídics, sobretot relatius a protecció de dades, o el fet que ha de poder dur a terme determinades funcions d’informació, assessorament, supervisió i cooperació.

Aquesta recomanació ve per la constatació que, en molts processos de licitació pública d’un contracte de serveis de DPD extern, només s’ha tingut en compte el factor preu o s’ha estimat un valor de preu molt baix, sense tenir en compte la dedicació real i els aspectes qualitatius que ha de tenir necessàriament la figura del DPD i la seva feina. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

La importància de preveure paràmetres per detectar les ofertes anormalment baixes presentades pels licitadors

En l’àmbit de la contractació pública, és fonamental assegurar la transparència, la igualtat d’oportunitats i l’eficiència en els processos de licitació. En aquest sentit, resulta essencial establir mecanismes que permetin identificar ofertes anormals, aquelles que s’allunyen significativament dels preus de mercat o presenten característiques que generen dubtes sobre la seva viabilitat econòmica. En aquest article, examinarem l’obligatorietat de preveure paràmetres d’anormalitat d’ofertes com a mesura clau per garantir la qualitat i la legalitat en la contractació pública del nostre territori. (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Guia per a l’aplicació de l’Ordre HFP/55/2023, de 24 de gener, relativa a l’anàlisi sistemàtica del risc de conflicte d’interès als procediments que executen el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

La Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023, ja posava el focus sobre l’anàlisi sistemàtica del risc de conflicte d’interès en els procediments administratius que executen el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en la seva disposició addicional cent dècima segona.

Posteriorment, l’esmentada Ordre HFP/55/2023, de 24 de gener, relativa a l’anàlisi sistemàtica del risc de conflicte d’interès en els procediments que executen el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, té per objecte establir el contingut mínim que obligatòriament hauran de tenir les declaracions d’absència de conflicte d’interès (DACI). (more…)

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies