sectorpúblic

L’Informe 21/2025, de 15 d’octubre de 2025, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (JCCPC), ofereix una anàlisi precisa sobre una qüestió que fa anys divideix doctrina i pràctica: la compatibilitat dels pagaments menors amb la prohibició de fraccionament indegut prevista a l’article 99.2 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

L’esmentat text interpreta l’article 4 del Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública, i ho fa arran de consultes formulades per diversos ajuntaments que buscaven aclarir si és lícit utilitzar contractes menors per atendre necessitats periòdiques o recurrents.

El Decret llei introdueix la categoria dels “pagaments menors”: contractes d’obres, serveis o subministraments de valor estimat igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs). La seva tramitació es redueix a l’aprovació de la despesa i la incorporació de la factura corresponent, sense necessitat d’informe jurídic ni memòria justificativa.

Ara bé, aquesta agilitat no eximeix de complir els principis generals de la LCSP ni el règim de publicitat activa. Així, a Catalunya, l’article 13 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, obliga a publicar tots els contractes menors, fins i tot els inferiors a 5.000 euros, al perfil del contractant corresponent.

El nucli doctrinal de l’informe és clar: la reiteració d’una mateixa necessitat no converteix per si sola el contracte menor en irregular. La Junta distingeix entre recurrència legítima i fraccionament indegut segons tres criteris:

1. Unitat funcional de l’objecte: només hi ha fraccionament quan la divisió impedeix satisfer completament la necessitat o eludeix la publicitat.
2. Valor estimat agregat: dins d’una mateixa anualitat, el conjunt de contractes no pot superar el llindar del contracte menor (15.000 € per a serveis i subministraments; 40.000 € per a obres).
3. Criteri quinquennal: si, fins i tot agrupant cinc exercicis (durada màxima dels contractes de tracte successiu segons l’art. 29.4 LCSP), el valor total no supera el llindar, no s’ha de considerar fraccionament indegut.

Aquest plantejament permet donar resposta pràctica a situacions freqüents en petits ens locals, entre d’altres, sense incórrer en infracció administrativa.

Tot i aquesta flexibilitat, la JCCPC adverteix que complir les condicions del contracte menor no obliga a emprar-lo. L’òrgan de contractació ha de ponderar l’eficiència en l’ús dels recursos públics i, si la licitació pública (encara que simplificada) resulta més adequada, cal optar per aquesta via.

També recomana diversificar els operadors econòmics per evitar dependències i fomentar la competència efectiva.

El règim dels pagaments menors és aplicable tant als contractes administratius com als privats de l’Administració, i la seva tramitació no requereix l’informe de Secretaria previst a la disposició addicional tercera de la LCSP.

Encara que el criteri és vinculant només a Catalunya, la seva argumentació és plenament coherent amb la doctrina estatal (Informes JCCPE 14/2020 i 7/2023) i amb la interpretació de la OIReScon i el TACRC, que defensen una concepció funcional del contracte menor com a instrument d’eficiència i no d’elusió.

L’Informe 21/2025 estableix una doctrina equilibrada: la contractació menor pot donar resposta a necessitats recurrents sense vulnerar la LCSP, sempre que s’utilitzi amb prudència, transparència i justificació econòmica. No és el caràcter periòdic el que genera irregularitat, sinó l’abús.

La contractació menor no és una escletxa, sinó una eina. L’ús que en fem és el que en determina la legitimitat.

Informe 21-2025

El 22 de juliol de 2025 es va publicar en el DOGC l’Ordre ECF/119/2025, de 4 de juliol, que  aprova el Pla de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ordre incorpora l’actualització del Pla General de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya (PGCPGC) respecte a l’anterior aprovat l’any 2017.

Les novetats més significatives que es realitza en aquesta actualització es concreta en els aspectes que es detallen a continuació.

L’actualització estableix quin pla comptable s’ha d’aplicar segons el tipus d’entitat del sector públic, i reforça l’obligació de retre comptes i fer seguiment pressupostari.

S’estableix, independentment del pla de comptabilitat que apliquin les entitats del sector públic de la Generalitat que, en cas de discrepància o de no regulació explícita de determinades operacions pel pla aplicat per aquestes, les normes de registre i valoració, així com els principis i criteris comptables del PGCPGC tenen prevalença.

S’incorpora en la norma de reconeixement i valoració 18a, «Transferències, subvencions, donacions i llegats» les normes específiques d’aplicació a determinats supòsits de subvencions, transferències i aportacions que la Intervenció General de la Generalitat havia regulat mitjançant instruccions.

S’ha incorporat la nota 27 de la memòria dels comptes anuals per informar detalladament de les operacions i saldos amb les entitats del perímetre de consolidació de la Generalitat de Catalunya.

S’inclou una norma de reconeixement i valoració relativa al tractament comptable que s’ha de donar als actius utilitzats en els acords de concessió de servei públic. La incorporació d’aquesta nova norma ha suposat la modificació del balanç per a la incorporació de noves partides a l’actiu, així com l’ampliació d’informació a la memòria, a més de la creació de nous comptes al quadre de comptes amb les definicions i relacions comptables respectives.

Es modifica la denominació d’alguns dels indicadors pressupostaris previstos a la nota 24 de la memòria dels comptes anuals.

S’ha modificat la nota 21 de la memòria, «Contractació administrativa. Procediments d’adjudicació» a fi de fer referència únicament a la mateixa en què s’haurà d’elaborar la informació de contractació administrativa en cada exercici d’acord amb la classificació dels contractes i procediments en vigor.

Finalment, s’incorporen una sèrie de modificacions l’objectiu de les quals és aclarir, interpretar i desenvolupar apartats determinats. Entre d’altres, la incorporació de la definició del cost de reposició depreciat que s’haurà d’utilitzar per determinar el valor en ús per al càlcul del deteriorament als actius amb potencial de servei; la inclusió entre els models i les tècniques de valoració previstos per a la determinació del valor raonable d’un actiu, del cost de reposició depreciat, per a aquells actius en què no existeixi un mercat actiu, així com d’altres mètodes de valoració de fàcil obtenció per als béns mobles i s’inclouen les normes de registre i valoració i informació dels béns de patrimoni històric de naturalesa material a incloure en els comptes anuals.

Aquesta Ordre entra en vigor i és aplicable a partir de l’exercici comptable que s’inicia el dia 1 de gener de 2026.

En els contractes de subministraments i serveis en funció de les necessitats (en els quals l’empresari s’obligui a lliurar una pluralitat de béns o a executar el servei de manera successiva i per preu unitari, sense que el nombre total de lliuraments o prestacions incloses en l’objecte del contracte es defineixi amb exactitud) regulats en la Disposició Addicional 33a de la LCSP la modificació del contracte no és potestativa, sinó que ha de preveure’s obligatòriament en els plecs de clàusules administratives i en el contracte formalitzat. Si les necessitats reals són superiors a les inicialment estimades, serà necessari tramitar una modificació conforme a l’article 204 de la LCSP.

Aplicació dels articles 301 i 309 de la LCSP:

Per als contractes de preus unitaris en funció de les necessitats, el règim jurídic aplicable a les modificacions és el de la Disposició Addicional 33a. Es permet un increment de fins al 20% del preu inicial del contracte i s’ha de trametre l’expedient corresponent.

En els contractes de subministraments i serveis a preus unitaris amb unitats certes, la LCSP preveu un règim que permet un increment de fins al 10% del preu del contracte sense considerar-se modificació. Això no requereix la tramitació d’un expedient de modificació, però han de complir-se els requisits de l’article 301 (subministraments) i 309 (serveis). En els subministraments, ha d’acreditar-se el finançament des de l’inici de l’expedient, mentre que en els serveis no és necessari i el pagament es realitza directament en la liquidació. (more…)

L’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIRESCON) El 2023 es van efectuar a Espanya, 196.763 licitacions (un 7,66% més que el 2022), per un import  total (PBL, sense incloure impostos) de 107.557,67 milions d’euros (un 8,56% més que l’any precedent).

El sector públic estatal va augmentar el seu import licitat en un 36,03% i el seu import per sobre el total de les licitacions fins al 33,61%. El Sector Públic Autonòmic va experimentar un increment del 7,72% de l’import de les licitacions, aconseguint el 40,45% de l’import total licitat a Espanya, destacant la C.A. de Catalunya i la C.A. d’Andalusia, per aquest ordre registrant un pes en el total del licitat en l’àmbit autonòmic del 20,43% i 15,93% respectivament). Tot i això, a nivell del Sector Públic Local, l’import licitat va disminuir un 13,11% respecte a l’any anterior, cosa que va suposar que gestionés el 25,94% de les licitacions totals. Les entitats locals de la C.A. de Catalunya són les que més volum pugen, representant el 18,32% del total del sector, seguides de les de la C.A. d’ Andalusia amb un 16,80% del sector. (more…)

La Sentència del Tribunal Suprem de 16 de maig de 2024 (STS 841/2024) determina que quan en un contracte d’execució d’obra i explotació d’una concessió les obres les realitzi una empresa del mateix grup que la concessionària que forma part del mateix accionariat, confonent-se les figures de la concessionària i la constructora, no hi ha raons per entendre que la concessionària ha suportat com a cost el benefici industrial de l’execució de les obres realitzades.

L’article 280.1, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic preveu, sobre els efectes de la resolució de les concessions, que:

“En els supòsits de resolució per causa imputable a l’Administració, aquesta abonarà en tot cas al concessionari l’import de les inversions realitzades per raó de l’expropiació de terrenys, execució d’obres de construcció i adquisició de béns que siguin necessaris per a l’explotació de la obra objecte de la concessió, atenent el grau d’amortització. A aquest efecte, s’aplicarà un criteri d’amortització lineal. La quantitat resultant s’ha de fixar dins del termini de tres mesos, llevat que se n’estableixi un altre al plec de clàusules administratives particulars”

Entén la sentència referida que “la inversió sobre l’execució de les obres a què fa referència l’article 266.1 del TRLCAP, no comporta, en un cas com l’ara examinat, l’abonament del 6% del benefici industrial, ja que la primera qüestió d’interès casacional que se suscita apareix aquí enterbolida per les circumstàncies d’aquest cas, en concret per la confusió entre les figures de la concessionària i la constructora, que impedeixen que considerem la constructora com un tercer aliè a la relació contractual entre la concessionària i l’Administració contractant, cosa que no ens permet encarar, en termes generals, la qüestió sobre la inclusió o no d’aquest benefici industrial d’un tercer, la constructora”.

L’article 204 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, estableix que els contractes de les administracions públiques es podran modificar durant la seva vigència fins a un màxim del 20 % del preu inicial.

Davant aquesta possibilitat, els Poders Adjudicadors disposen d’un ventall de possibilitats per a configurar l’estructura econòmica dels contractes subjectes a la LCSP, aplicant els criteris que a aquests efectes va establir la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya en el seu Informe 2/2020, 27 de març, relatiu al càlcul del percentatge de modificació dels contractes i càlcul del valor estimat dels contractes en cas que els plecs de clàusules administratives particulars adverteixin de la possibilitat de modificar-los i s’hi prevegi la possibilitat de prorrogar-ne la durada.

Així, a tall d’exemple, s’analitzen diversos supòsits pel càlcul del valor estimat dels contractes amb el límit del 20 % del preu inicial, en funció de la durada d’aquests i la previsió o no de pròrrogues. (more…)

Segons l’article 145.1 de la Llei 9/2017, del 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, l’adjudicació dels s’ha d’efectuar utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu, donant preponderància, sempre que sigui possible, als que facin referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de les fórmules que estableixen els plecs.

Aquesta preponderància respon a la necessitat de limitar la discrecionalitat administrativa en l’adjudicació del contracte. A l’hora de dissenyar els plecs de condicions, els òrgans de contractació podran triar entre diverses fórmules per a la distribució de la puntuació entre els licitadors. Una de les qüestions més controvertides dels últims anys en la doctrina administrativa ha estat la validesa de les fórmules de valoració que es tradueixen en l’establiment dels anomenats “llindars de sacietat”. (more…)

Tant l’article 145.4 com la Disposició Addicional 41a de la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), limiten la discrecionalitat del poder adjudicador a l’hora de configurar lliurement els criteris d’adjudicació d’una licitació.

L’art. 145.4 de la LCSP preveu que:

«Els òrgans de contractació vetllaran perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin obtenir obres, subministraments i serveis de gran qualitat que responguin tan bé com sigui possible a les seves necessitats; i, especialment, en els procediments de contractes de serveis que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura».

En els contractes de serveis de l’Annex IV, així com en els contractes que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, els criteris relacionats amb la qualitat hauran de representar, almenys, el 51 % de la puntuació assignable en la valoració de les ofertes, sense perjudici del que es disposa en l’apartat 2.a) de l’article 146.

Així, la Disposició Addicional 41a de la LCSP preveu normes específiques de contractació pública per a determinats serveis i, en aquest sentit, reconeix “la naturalesa de prestacions de caràcter intel·lectual als serveis d’arquitectura, enginyeria, consultoria i urbanisme, amb els efectes que es deriven de les previsions contingudes en aquesta Llei”.

En sentit contrari, en aquells contractes emmarcats en els esmentats supòsits, el preu no podrà tenir una ponderació superior al 49%, sota risc de litigiositat administrativa a la llum de la jurisprudència interpretativa en relació amb la consideració de prestació de caràcter intel·lectual, disquisició aquesta que no pretén ser eix central del present article.

L’ús del fraccionament de la contractació amb l’objectiu de beneficiar-se del règim jurídic dels contractes menors s’ha convertit en una pràctica que, conscients de la seva il·licitud, està sent penalitzada com una modalitat peculiar del delicte de prevaricació.

 No obstant això, considerem important destacar que, no tota irregularitat administrativa constitueix una activitat delictiva. En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha subratllat reiteradament que:

“El delicte de prevaricació no intenta substituir la Jurisdicció Contencioso-Administrativa en la seva tasca genèrica de control del sotmetiment de l’actuació administrativa a la Llei i al Dret, sinó de sancionar supòsits-límit en què la posició de superioritat que proporciona l’exercici de la funció pública s’utilitza per imposar arbitràriament el mer caprici de l’Autoritat o Funcionari, perjudicant el ciutadà afectat (o als interessos generals de l’Administració Pública) en un injustificat exercici d’abús de poder. No és la mera il·legalitat sinó l’arbitrarietat el que se sanciona.”

Així doncs, la línia que distingeix la irregularitat administrativa de l’activitat delictiva resideix en el fet que el Codi Penal castiga l’arbitrarietat de la decisió. La il·legalitat per si sola no és suficient; la sanció es dirigeix cap a aquells casos en què el poder conferit per la funció pública es converteix en un instrument per imposar decisions arbitràries, lesionant els drets dels ciutadans o els interessos generals de l’administració.

La jurisprudència destaca, així, que la utilització abusiva del fraccionament de la contractació no només vulnera la normativa vigent sinó que, més rellevant encara, constitueix una expressió de poder arbitrari que atempta contra la confiança pública i la integritat del sistema administratiu.

En definitiva, la lluita contra la prevaricació en el context del fraccionament contractual no només és una qüestió de complir amb la legalitat, sinó de preservar els principis fonamentals de justícia i responsabilitat en l’exercici de la funció pública. La tolerància zero enfront d’aquestes pràctiques no només garanteix la integritat dels procediments administratius, sinó que protegeix els ciutadans i els interessos generals d’un exercici injustificat de poder arbitrari.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, també coneguts com a ODS, constitueixen una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món.

L’any 2015, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Aquest pla, que es va elaborar en més de dos anys de consultes públiques, interacció amb la societat civil i negociacions entre els països, recull els objectius de desenvolupament sostenible, que són 17, i es compromet a complir-los en el termini de 15 anys. L’Agenda planteja aquests 17 objectius amb 169 metes de caràcter integrat i indivisible que abasten les esferes econòmica, social i ambiental.

En el marc dels compromisos dels Ajuntaments amb el desenvolupament sostenible i en particular, amb el compliment de l’agenda 2030, pot dur-se a terme un treball d’alineació del Pressupost municipal amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. El pressupost és un instrument versàtil i útil per harmonitzar i articular les diferents polítiques públiques amb els ODS. Es tracta de la principal eina de planificació i implantació de polítiques que contribueixen a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, per la qual cosa cal que se’ls doti d’una perspectiva multidimensional i transversal, i anar més enllà del mer concepte numèric d’ingressos i despeses.

La metodologia d’aquesta alineació parteix de l’aterratge dels ODS i les seves metes a la realitat d’un municipi. Aquest aterratge -habitualment anomenat “localització”- es du a terme per aportar un enfocament local a l’estratègia que planteja l’ONU, de caràcter universal. Per això, és convenient seleccionar un conjunt de metes a contemplar a cadascun dels ODS, posant el focus exclusivament en aquelles d’abast municipal i que es poden aplicar directament a la realitat del municipi.

Cal destacar que l’exercici d’alineament s’ha de dur a terme d’acord amb polítiques i programes de despesa, identificant els ODS que tenen relació directa amb cadascuna de les actuacions pressupostades i considerant que totes impacten en la consecució dels ODS seleccionats. L’alineament parteix d’un ODS principal que pot contribuir directament a l’acció pressupostada, sens perjudici que hi hagi ODS secundaris que també aporten a l’actuació. A aquest efecte, es consideren totes les polítiques de despeses que formen part del pressupost.

Finalment, cal esmentar que la presentació de resultats de l’alineació es farà agrupant els ODS en tres dimensions: la social, l’econòmica i l’ambiental, per oferir una lectura més didàctica del balanç global d’alineament del pressupost amb els objectius de l’Agenda 2030 i proporcionant el suport que permet la integració i coordinació de les diferents polítiques públiques.

Aquesta és una metodologia que permet donar un nou enfocament als pressupostos municipals i, sens dubte, pot constituir una eina de gran utilitat en el futur immediat per als gestors públics compromesos amb els ODS.