sentència TJUE

La Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial (d’ara endavant, la Direcció) va examinar la problemàtica plantejada sobre qui és l’autoritat de control competent en els tractaments de dades personals que duen a terme els Instituts de Medicina Legal (IML) en l’exercici de les seves funcions.

Concretament, va ser la Comunitat Autònoma de Galícia qui va elevar la consulta a l’Oficina de Govern de Ciberseguretat del Comitè Tècnic Estatal de l’Administració Judicial Electrònica (CTEAJE). En aquesta consulta es planteja el dubte sobre si la competència correspon a la Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial o, si escau, a la Unitat de Supervisió i Control de Protecció de Dades de la Fiscalia General de l’Estat (FGE).

La Direcció informa de les seves competències i funcions atribuïdes per la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial (LOPJ), el Reglament General de Protecció de Dades 2016/679 (RGPD) i la Llei orgànica 7/2021, de 26 de maig, de protecció de dades personals tractades amb finalitats de prevenció, detecció, investigació i enjudiciament d’infraccions penals i d’execució de sancions penals. Aquestes funcions es duen a terme sense perjudici que, en casos concrets, sigui necessari recórrer a un marc de col·laboració amb altres autoritats de control, com l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) o el Consell de Transparència i Protecció de Dades d’Andalusia (CTPDA), entre d’altres.

D’altra banda, s’analitzen dos pronunciaments:

• El primer, de l’APDCAT, en què es va declarar incompetent per resoldre una sol·licitud de cancel·lació de dades personals davant un IML que havia realitzat una valoració pericial i social a instàncies d’un jutjat de primera instància. L’APDCAT va considerar que l’adequació o l’excés de l’informe pericial, en el context d’un procés judicial, excedia el seu àmbit competencial.
• El segon, del CTPDA, es refereix a una reclamació sobre el dret d’accés a informes forenses i entrevistes de valoració realitzats per l’IML de Huelva en el marc de diversos processos judicials. Aquesta resolució sosté que les dades personals tractades pels IML en aquests casos s’incorporen als fitxers jurisdiccionals de dades de l’Administració de Justícia, dels quals és responsable l’òrgan jurisdiccional. A més, emfatitza la funció d’auxili judicial dels IML, segons l’article 479.1 de la LOPJ, i el seu paper com a encarregats del tractament, subjectes a les instruccions de l’òrgan judicial.

Aquests exemples demostren la tendència de les autoritats de control a declinar la seva competència en aquells casos en què els tractaments de dades dels IML es realitzen en el context de la funció jurisdiccional, reconeixent el paper predominant dels òrgans judicials en la determinació dels fins i mitjans del tractament.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 24 de març de 2022 especifica la definició dels conceptes de “tractaments i fins jurisdiccionals”. Segons el TJUE, en el context de l’article 55.3 del RGPD, aquests conceptes no només fan referència als tractaments de dades personals efectuats pels òrgans jurisdiccionals en assumptes concrets, sinó també, de manera més àmplia, al conjunt d’operacions de tractament realitzades pels òrgans jurisdiccionals en l’exercici de la seva activitat jurisdiccional. D’aquesta manera, queden excloses de la competència de l’autoritat de control aquelles operacions de tractament la supervisió de les quals podria influir, directament o indirectament, en la independència dels seus membres o condicionar-ne les decisions.

Pel que fa a la naturalesa dels IML, d’acord amb la LOPJ i el Reial decret 144/2023, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament dels Instituts de Medicina Legal i Ciències Forenses, es destaca la seva condició d’òrgans tècnics al servei de l’Administració de Justícia, amb la funció principal d’auxiliar els jutjats, tribunals i fiscalies dins el seu àmbit científic i tècnic. També se subratlla la seva dependència funcional respecte dels òrgans jurisdiccionals en l’exercici d’aquestes funcions d’auxili.

A més, pel que fa a la protecció de dades, l’informe conclou que, en el context de la seva relació amb els òrgans jurisdiccionals, els IML actuen com a encarregats del tractament, mentre que els òrgans jurisdiccionals tenen la condició de responsables del tractament. Aquesta distinció es fonamenta en la naturalesa de les funcions dels IML, la seva dependència funcional i el fet que són els òrgans jurisdiccionals els que determinen els fins i mitjans del tractament. Així mateix, l’exercici dels drets s’ha de canalitzar davant l’òrgan jurisdiccional corresponent i no davant l’IML, ja que, en cas contrari, es podria veure compromès el desenvolupament del procediment judicial.

Finalment, l’informe determina que l’autoritat de control de protecció de dades competent per supervisar els tractaments de dades personals realitzats pels IML en l’exercici de les seves funcions d’auxili judicial és la Direcció de Supervisió i Control de Protecció de Dades del Consell General del Poder Judicial. Aquesta conclusió es basa en el fet que aquests tractaments es duen a terme amb finalitats jurisdiccionals, ja que estan directament vinculats a l’activitat dels òrgans jurisdiccionals dins dels processos judicials.

Aquesta anàlisi resulta de gran utilitat per als professionals del dret, els operadors jurídics i les autoritats de control, ja que proporciona un marc de referència clar i fonamentat per aplicar la normativa de protecció de dades en aquest àmbit específic.