#simplificació

Definir la mida d’una empresa és important per molts motius. El primer que ens ve al cap és el més operatiu, és a dir, els aspectes relacionats amb el compliment legal i normatiu, com ara les obligacions fiscals, les obligacions laborals o els tràmits administratius. Tanmateix, la importància de la definició de la mida de les empreses va més enllà, ja que afecta també la seva estratègia i la seva capacitat per competir en el mercat, un mercat cada vegada més canviant i dinàmic.

La pertinença a una o altra categoria empresarial incideix directament en l’estratègia financera. En principi, les empreses grans tenen més accés a finançament, talent o tecnologia; ara bé, també es pot donar el cas que el canvi de categoria permeti a algunes empreses accedir a subvencions específiques per a micropimes o pimes, fet que els pot obrir noves oportunitats de negoci.

També és interessant per a les empreses, com comentàvem, que l’ajust dels límits suposa una reducció substancial de les obligacions comptables, fiscals i laborals — menys detalls i menys informació en els comptes anuals, entre d’altres. Això es tradueix en una simplificació de la gestió administrativa i fa que les empreses esdevinguin més àgils i menys burocràtiques.

En conclusió, la mida de l’empresa determina en gran mesura la seva estructura, la seva estratègia i la seva competitivitat. No existeix una “millor dimensió” d’empresa, ja que això dependrà del sector, dels objectius i de l’entorn, entre d’altres factors.

Recordar que Espanya encara no ha fet la transposició completa de la Directiva Delegada (UE) 2023/2775, que modifica els límits per definir la mida d’una empresa i que podrien quedar establerts de la manera següent:

• Microempreses: aquelles amb un balanç que no superi els 450.000 euros i un volum de negoci que no superi els 900.000 euros.
• Petites empreses: aquelles amb un balanç que no superi els 5 milions d’euros i un volum de negoci que no superi els 10 milions d’euros.
• Mitjanes empreses: aquelles amb un balanç que no superi els 25 milions d’euros i un volum de negoci que no superi els 50 milions d’euros.

A més, els estats membres poden establir límits superiors per a les petites empreses, sempre que no superin els 7,5 milions d’euros en balanç i els 15 milions d’euros en volum de negoci.

En resum, la situació actual és que Espanya encara està en procés de transposició de la directiva europea i, per tant, caldrà estar atents a les properes modificacions legals que implementin aquests nous límits.

La Comissió Europea va aprovar el passat 26 de febrer un primer paquet de mesures de simplificació substancial i reducció de càrregues administratives, paquet òmnibus, que té per objectiu modificar diferents normatives de sostenibilitat empresarial de la Unió Europea per tal d’alleugerir la càrrega administrativa innecessària per a les empreses, donant més temps a les empreses per a la seva adaptació, així com reduint els requisits de la CSRD i modificant els llindars de la seva aplicació.

Concretament, el paquet inclou modificacions de la Directiva de Reporting de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) i de la Directiva de Diligència Deguda de les Empreses en Matèria de Sostenibilitat (CSDDD). El paquet va acompanyat també d’un projecte d’Acte delegat sobre Taxonomia.

Els principals canvis al CSRD serien:

• Reducció de l’àmbit de les empreses obligades a informar. Els requisits d’informació només s’aplicaran a grans empreses de més de 1.000 treballadors i un volum de negoci superior a 50 milions d’euros o un actiu superior a 25 milions d’euros. Les empreses que no compleixin aquests requisits no estaran obligades, així com tampoc les pimes cotitzades.
• Límit de la cadena de valor. Per a les empreses que ja no entren dintre de l’àmbit d’aplicació de la CSRD, la Comissió adaptarà una norma d’informació voluntària. Aquesta norma limitarà la informació que les empreses que entrin en l’àmbit d’aplicació de la CSRD podran sol·licitar a les empreses de les seves cadenes de valor.
• Compromís de la Comissió de revisar les Normes Europees per a l’elaboració d’informes de sostenibilitat. L’objectiu de la revisió serà reduir substancialment el nombre de dades, simplificant i millorant la redacció dels requisits d’informació.
• Supressió del requisit de normes sectorials.
• Supressió de la norma de garantia raonable. S’elimina la possibilitat que la Comissió proposi passar del requisit de garantia limitada al de garantia raonable.
• Aplaçament dels requisits d’informació. Es proposa aplaçar dos anys l’entrada en vigor dels requisits d’informació per a les grans empreses que encara no han començat a aplicar la normativa. És a dir, les grans empreses hauran de reportar per primera vegada segons CSRD al 2028 amb dades del 2027.

Pel que fa a la Taxonomia, el paquet Òmnibus inclou modificacions en el sentit d’una major flexibilització, així preveu la notificació voluntària de la Taxonomia per a les empreses incloses en l’àmbit d’aplicació de la CSRD (empreses de més de 1.000 treballadors) i també introdueix l’opció d’informar voluntàriament sobre la seva alineació parcial amb la Taxonomia.

Malgrat que encara el Parlament i el Consell Europeu han de posar-se d’acord durant els propers mesos sobre la versió final del document, no s’esperen grans canvis sobre aquesta proposta.