solvència

La Gesetz zur Beschleunigung der Vergabe öffentlicher Aufträge, en vigor a Alemanya des de l’1 de juliol de 2026, simplifica la justificació de la solvència, eleva el llindar de la contractació directa fins a 50.000 euros i digitalitza íntegrament el procediment de recurs. La reforma es presenta a Europa com la primera traducció normativa del diagnòstic de pèrdua de competitivitat dels informes Letta i Draghi, i s’anticipa a un futur Public Procurement Act europeu encara no presentat formalment.

La contractació pública mou al voltant del 14 % del PIB de la Unió Europea, una xifra que els informes Letta i Draghi situen al centre del debat sobre competitivitat: si Europa vol reduir la seva bretxa de productivitat respecte als Estats Units i la Xina, difícilment pot permetre’s un sistema de compra pública lent, fragmentat i excessivament formalista. Alemanya ha estat el primer Estat membre a traduir aquest diagnòstic en Derecho positiu, i la seva reforma val la pena conèixer-la amb detall perquè funciona com a indicador avançat del que previsiblement acabarà arribant, en una forma o altra, a la resta de la Unió.

La mesura més rellevant afecta la manera d’acreditar la solvència i l’absència de causes d’exclusió. Fins ara, els operadors havien d’aportar documentació exhaustiva des del primer moment del procediment; amb la reforma, n’hi ha prou amb declaracions responsables, i només es reclama la documentació completa als candidats que efectivament tenen opcions de resultar adjudicataris. El canvi desplaça el control d’un moment ex ante generalitzat a una verificació ex post selectiva, i està especialment pensat per facilitar l’accés d’empreses joves i innovadores que sovint no disposen de l’historial documental que exigeix el model clàssic.

La reforma també eleva fins a 50.000 euros el llindar per adjudicar directament sense procediment formal, sempre que es respectin els principis d’economia i s’alterni, quan sigui possible, entre diferents empreses. És una xifra notablement superior als llindars que coneixem al nostre entorn per al contracte menor, i planteja una pregunta que val la pena traslladar a la pràctica pròpia: si es vol guanyar agilitat en les compres de poc import, la resposta no hauria de ser només elevar quanties, sinó reforçar la traçabilitat de dades que permeti detectar fraccionament o recurrència injustificada amb els mateixos proveïdors.

En matèria d’infraestructures, la llei introdueix una excepció temporal al principi de divisió en lots per als grans projectes vinculats al fons especial d’infraestructures i neutralitat climàtica, amb l’obligació que el Govern federal informi el Bundestag abans del 30 de setembre de 2027 sobre els seus efectes reals en la participació de pimes i en l’execució pressupostària. És un exemple interessant de com introduir flexibilitat sense renunciar al control: la Doctrina, tot i mantenir la regla general de divisió en lots, es reserva la comprovació empírica dels seus efectes abans de consolidar-la.

La digitalització no s’atura en la fase de licitació. El procediment de recurs davant les Vergabekammern es tramita ja íntegrament per via electrònica, amb vistes per videoconferència i un termini de resolució de cinc setmanes des de l’entrada de la sol·licitud, prorrogable només per dificultats especials justificades. I es consolida un servei nacional de dades de contractació pública, ubicat al ministeri federal de l’Interior, concebut per permetre una anàlisi sistèmica (concentració de mercat, ús de la contractació directa, participació real de pimes) que la simple publicitat d’anuncis i adjudicacions no permet.

Per a les entitats i empreses que operem amb la Llei de contractes del sector públic, l’interès d’aquesta reforma no rau només en la seva novetat alemanya, sinó en la seva capacitat orientativa cap a on apunten els documents institucionals europeus que previsiblement inspiraran la futura revisió de les directives de 2014. La pràctica totalitat de les eines que Alemanya introdueix ara (declaracions responsables amb verificació selectiva, dades estructurades, digitalització integral del recurs, atenció a la ciberseguretat) ja tenen, d’una manera o altra, equivalent a la LCSP; el que revela la comparació és que la qüestió no és tant disposar de l’instrument, com aconseguir que funcioni de manera sistemàtica i no com a excepció puntual ben gestionada.

Convé, per tant, no esperar a la futura reforma europea per revisar com s’articulen, a la pràctica, la justificació de la solvència, la traçabilitat de les compres de poc import i la interoperabilitat dels registres propis.

La Resolució 239/2026 del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic anul·la uns plecs per manca de justificació dels requisits de solvència exigits i reforça la idea que la discrecionalitat de l’òrgan de contractació no eximeix del deure de motivar adequadament les seves decisions.

La configuració dels requisits de solvència és, probablement, un dels àmbits en què els òrgans de contractació disposen d’un marge d’actuació més ampli. Correspon a cada administració definir quines capacitats econòmiques, tècniques o professionals considera necessàries per garantir una correcta execució del contracte i, en conseqüència, determinar quines empreses poden accedir a la licitació. Aquesta facultat forma part de l’anomenada discrecionalitat tècnica i resulta imprescindible per permetre que cada contracte s’adapti a les seves necessitats específiques.

Ara bé, aquesta discrecionalitat no és il·limitada. La Llei de contractes del sector públic exigeix que els requisits de solvència mantinguin una relació directa amb l’objecte contractual, siguin proporcionals a les prestacions a executar i no introdueixin restriccions injustificades a la competència. Precisament sobre aquesta qüestió es pronuncia la Resolució 239/2026, d’11 de juny, del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, dictada amb motiu del recurs especial interposat contra els plecs d’un contracte de serveis d’abalisament integral de les platges del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

La licitació exigia, entre altres requisits, haver executat determinats contractes similars durant els darrers anys, disposar de diverses certificacions ISO i acreditar la titularitat d’una embarcació equipada amb una grua d’una determinada capacitat. Una empresa del sector va impugnar els plecs considerant que aquestes exigències no estaven justificades i que restringien indegudament la concurrència.

El més rellevant de la resolució no és, però, la valoració concreta d’aquests requisits sinó que el que resulta especialment interessant és el raonament que utilitza el Tribunal per arribar a la seva conclusió. El TCCSP recorda que els òrgans de contractació poden exigir els nivells de solvència que considerin necessaris, però també que aquesta decisió ha d’aparèixer degudament motivada dins del mateix expedient de contractació. No n’hi ha prou que la justificació existeixi de manera implícita o pugui reconstruir-se posteriorment. Cal que l’expedient expliqui per què s’exigeix un determinat requisit, quina finalitat persegueix i quina relació guarda amb les prestacions objecte del contracte.

En aquest sentit, la resolució insisteix en una doctrina ja consolidada però que continua generant incidències pràctiques. Les motivacions aportades per l’òrgan de contractació durant la tramitació del recurs no poden substituir les justificacions que haurien d’haver format part de l’expedient des del moment de la seva aprovació. La memòria justificativa i els plecs no constitueixen un simple requisit formal, sinó l’instrument que permet acreditar que les decisions adoptades responen a criteris objectius, proporcionats i compatibles amb els principis de la contractació pública.

La resolució resulta igualment significativa pel tractament que atorga a les certificacions ISO. El Tribunal recorda que la solvència i els mitjans per acreditar-la són conceptes jurídicament diferents. La solvència és la capacitat que es considera necessària per executar correctament el contracte; els certificats constitueixen únicament una forma d’acreditar aquesta capacitat. Per aquest motiu, considera insuficient exigir determinades certificacions sense identificar prèviament quin aspecte concret de la solvència es pretén acreditar ni justificar adequadament la seva necessitat en relació amb l’objecte contractual.

També és especialment revelador que el Tribunal posi en relació els requisits exigits amb el resultat efectiu de la licitació. Tot i que la presentació d’una única oferta no determina per si sola la il·legalitat dels plecs, la resolució apunta que aquesta circumstància obliga a examinar amb especial cautela si els requisits establerts poden haver actuat com una barrera d’accés al mercat. La solvència ha de servir per garantir que el futur contractista disposa de la capacitat necessària per executar el contracte, però no pot convertir-se en un mecanisme que limiti artificialment la competència o redueixi injustificadament el nombre d’operadors econòmics que poden presentar oferta.

Podeu llegir la resolució en el següent enllaç: resolucio_num._239_2026

La disposició addicional tercera del Reial Decret-llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de recolzament a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19, estableix una nova regulació de l’ajornament especial per al pagament d’impostos periòdics corresponents al mes de març i al primer trimestre de l’exercici 2021, que ja va estar aprovat pel Reial Decret-llei 35/2020, de 22 de desembre. La principal modificació és l’ampliació de la carència d’interessos de 4 mesos, enlloc dels 3 mesos inicialment previstos.

Les condicions d’aquest ajornament extraordinari són les següents:

• Poden sol·licitar l’ajornament extraordinari les persones físiques que realitzin activitats empresarials o professionals i les entitats jurídiques amb un volum d’operacions no superior a 6.010.121,04 euros l’any 2020.
• Període ajornable: Les declaracions-liquidacions i autoliquidacions que el període de presentació o ingrés estigui comprès entre l’1 i el 30 d’abril (liquidacions periòdiques del mes de març i del primer trimestre de 2021)
• Impostos ajornables: retencions i ingressos a compte (models 111. 115, 123, 216,…), l’Impost sobre el Valor Afegit (model 303) i els pagaments fraccionats a compte de l’IRPF (model 130) i de l’Impost de societats (models 202 i 222)
• Condicions de l’ajornament:
  • Import màxim ajornable: 30.000 euros (incloent tots els ajornaments atorgats o sol·licitats sense garantia, pendents de pagament)
  • Garantia: no s’exigeix
  • Termini: 6 mesos
  • No es meritaran interessos durant els 4 primers mesos d’ajornament