#TCCSP

La Resolució 239/2026 del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic anul·la uns plecs per manca de justificació dels requisits de solvència exigits i reforça la idea que la discrecionalitat de l’òrgan de contractació no eximeix del deure de motivar adequadament les seves decisions.

La configuració dels requisits de solvència és, probablement, un dels àmbits en què els òrgans de contractació disposen d’un marge d’actuació més ampli. Correspon a cada administració definir quines capacitats econòmiques, tècniques o professionals considera necessàries per garantir una correcta execució del contracte i, en conseqüència, determinar quines empreses poden accedir a la licitació. Aquesta facultat forma part de l’anomenada discrecionalitat tècnica i resulta imprescindible per permetre que cada contracte s’adapti a les seves necessitats específiques.

Ara bé, aquesta discrecionalitat no és il·limitada. La Llei de contractes del sector públic exigeix que els requisits de solvència mantinguin una relació directa amb l’objecte contractual, siguin proporcionals a les prestacions a executar i no introdueixin restriccions injustificades a la competència. Precisament sobre aquesta qüestió es pronuncia la Resolució 239/2026, d’11 de juny, del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, dictada amb motiu del recurs especial interposat contra els plecs d’un contracte de serveis d’abalisament integral de les platges del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.

La licitació exigia, entre altres requisits, haver executat determinats contractes similars durant els darrers anys, disposar de diverses certificacions ISO i acreditar la titularitat d’una embarcació equipada amb una grua d’una determinada capacitat. Una empresa del sector va impugnar els plecs considerant que aquestes exigències no estaven justificades i que restringien indegudament la concurrència.

El més rellevant de la resolució no és, però, la valoració concreta d’aquests requisits sinó que el que resulta especialment interessant és el raonament que utilitza el Tribunal per arribar a la seva conclusió. El TCCSP recorda que els òrgans de contractació poden exigir els nivells de solvència que considerin necessaris, però també que aquesta decisió ha d’aparèixer degudament motivada dins del mateix expedient de contractació. No n’hi ha prou que la justificació existeixi de manera implícita o pugui reconstruir-se posteriorment. Cal que l’expedient expliqui per què s’exigeix un determinat requisit, quina finalitat persegueix i quina relació guarda amb les prestacions objecte del contracte.

En aquest sentit, la resolució insisteix en una doctrina ja consolidada però que continua generant incidències pràctiques. Les motivacions aportades per l’òrgan de contractació durant la tramitació del recurs no poden substituir les justificacions que haurien d’haver format part de l’expedient des del moment de la seva aprovació. La memòria justificativa i els plecs no constitueixen un simple requisit formal, sinó l’instrument que permet acreditar que les decisions adoptades responen a criteris objectius, proporcionats i compatibles amb els principis de la contractació pública.

La resolució resulta igualment significativa pel tractament que atorga a les certificacions ISO. El Tribunal recorda que la solvència i els mitjans per acreditar-la són conceptes jurídicament diferents. La solvència és la capacitat que es considera necessària per executar correctament el contracte; els certificats constitueixen únicament una forma d’acreditar aquesta capacitat. Per aquest motiu, considera insuficient exigir determinades certificacions sense identificar prèviament quin aspecte concret de la solvència es pretén acreditar ni justificar adequadament la seva necessitat en relació amb l’objecte contractual.

També és especialment revelador que el Tribunal posi en relació els requisits exigits amb el resultat efectiu de la licitació. Tot i que la presentació d’una única oferta no determina per si sola la il·legalitat dels plecs, la resolució apunta que aquesta circumstància obliga a examinar amb especial cautela si els requisits establerts poden haver actuat com una barrera d’accés al mercat. La solvència ha de servir per garantir que el futur contractista disposa de la capacitat necessària per executar el contracte, però no pot convertir-se en un mecanisme que limiti artificialment la competència o redueixi injustificadament el nombre d’operadors econòmics que poden presentar oferta.

Podeu llegir la resolució en el següent enllaç: resolucio_num._239_2026

La del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic incideix de nou en la importància d’una correcta configuració dels criteris d’adjudicació en els contractes de serveis inclosos a l’Annex IV LCSP. L’òrgan de contractació va considerar que la bossa anual d’hores per a serveis extraordinaris constituïa un criteri de qualitat, quan en realitat incideix directament en el preu global del contracte.

La Resolució núm. 282/2025, dictada pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), estima un recurs especial interposat per ADN Sindical de Seguridad y Servicios de Cataluña contra els plecs de la licitació tramitada per l’Ajuntament de Constantí per al servei de vigilància i seguretat. Aquesta resolució es produeix en un context en què ja hi havia hagut una anul·lació prèvia dels plecs, precisament per incompliment de l’article 145.4 LCSP, relatiu a la ponderació mínima dels criteris de qualitat en els contractes de serveis especials.

L’element central del litigi rau en la configuració del criteri d’adjudicació consistent en l’oferta d’una bossa anual d’hores extraordinàries sense cost addicional per a l’administració. El tribunal, després d’analitzar detingudament l’objecte del contracte i la seva estructura econòmica, conclou que aquesta bossa d’hores no pot ser qualificada com a criteri de qualitat. La seva oferta impacta de manera directa en el cost global assumit pel licitador i, per tant, la seva naturalesa és inequívocament econòmica. La decisió subratlla la necessitat de valorar amb el màxim rigor qualsevol criteri que suposi una minoració del preu total efectiu del contracte, encara que es presenti formalment com a millora o aportació addicional.

Un aspecte rellevant de la resolució és que el Tribunal aprecia que, sumant els punts assignats al preu (49) i els assignats a la bossa d’hores (30), la ponderació dels criteris econòmics arribava al 79% del total, amb la conseqüent vulneració de l’exigència legal que la qualitat representi almenys el 51% de la puntuació en els serveis de l’Annex IV. La manca de justificació en la memòria tècnica del contracte i l’absència de qualsevol argument de fons per part de l’òrgan de contractació reforcen la tesi estimatòria del recurs.

Aquesta resolució aporta diversos punts crítics d’estudi als operadors de la contractació pública. En primer lloc, recorda l’obligació ineludible de justificar de manera detallada i raonada la naturalesa de cadascun dels criteris d’adjudicació, especialment quan aquests tenen un component econòmic difús. La jurisprudència administrativa i contenciosa-administrativa exigeix que l’òrgan de contractació expliciti per què un determinat criteri contribueix a valorar la qualitat de la prestació i no a reduir el preu.

En segon lloc, la decisió evidencia les conseqüències pràctiques d’una configuració incorrecta dels plecs: la necessitat de desistir de la licitació i tramitar un nou expedient, amb la pèrdua de temps i recursos associada. Aquest extrem, ja posat de manifest en la resolució precedent 125/2025, es veu agreujat per la reiterada passivitat de l’òrgan de contractació a l’hora de complir amb les seves obligacions de remissió documental i d’elaboració de l’informe preceptiu de defensa. El Tribunal aprofita l’ocasió per advertir que aquestes dilacions injustificades contravenen el principi de bona administració i minven l’efectivitat del recurs especial, incidint negativament en els drets dels operadors econòmics.

Finalment, la resolució tanca la porta a la pretensió de la recurrent d’imposar determinats criteris de qualitat alternatius (com ara la possessió de determinades certificacions ISO), recordant que la configuració dels criteris d’adjudicació és competència exclusiva de l’òrgan de contractació, si bé subjecta al respecte escrupolós dels requisits legals de motivació i proporcionalitat.

En conclusió, aquesta resolució reforça la doctrina segons la qual qualsevol element susceptible de minorar el cost final de la contractació, encara que sigui articulat com a bossa d’hores o millora, té naturalesa econòmica i ha de ser computat com a tal als efectes del càlcul de ponderacions de l’article 145.4 LCSP. L’adequada delimitació conceptual dels criteris d’adjudicació i la seva justificació detallada constitueixen garanties bàsiques per a la transparència i la legalitat del procediment de contractació.

Resolucio num 2822025