TIC

D’entre els molts efectes i conseqüències d’aquesta pandèmia, que ho ha trastocat tot, és just reconèixer que no tot ha estat negatiu. La necessitat de confinar-se i mantenir distàncies en previsió de contagis ha forçat, de retruc, un salt inesperat en la digitalització de processos administratius i en el desenvolupament del teletreball, la teleassistència (sanitària) i l’ensenyament telemàtic; activitats que abans es duien a terme de forma necessàriament presencial, hem descobert ara que es poden fer per videoconferència, amb resultats molt semblants o fins i tot millors, en alguns casos, en termes d’eficàcia. Realment ja ho sabíem abans, però històricament els canvis no esdevenen definitius i irreversibles fins que no es produeixen situacions de crisi, com quan, durant la primera guerra mundial, el cotxe va substituir el cavall com a mitjà de transport preferit dels éssers humans, cosa que a ningú no se li hauria acudit abans de la guerra.  

És evident que la tendència a la digitalització de procediments necessaris per a la vida en societat (com el fet que ja només es puguin realitzar determinats tràmits legals mitjançant internet) i la difusió de la videoconferència com a eina de treball funcional requereixen uns mínims recursos econòmics i competencials que no es troben a l’abast de tothom. La nostra societat és complexa i diversa, i qualsevol canvi que alteri el precari equilibri del sistema fa traspuar les profundes diferències que ja existien.

La cara fosca de la moneda són els que han quedat exclosos d’aquest nou salt, els que no tindran accés a aquestes noves possibilitats, bé perquè no poden costejar-se els recursos informàtics o l’accés a internet, bé perquè no tenen l’experiència o coneixements necessaris. No cal dir que aquesta “bretxa digital” pot tenir conseqüències catastròfiques en termes d’igualtat i drets fonamentals: no se’n parla gaire aquests dies, però la canalla de famílies més desfavorides es veurà privada, amb conseqüències potser irreversibles, del seu dret fonamental a l’educació. I parlem de la canalla, perquè són els més vulnerables, però molts altres sectors de la societat tampoc no podran superar aquesta “bretxa digital”, com ara persones grans o amb pocs recursos en general.

Aquest és un dels riscos del progrés: sempre hi ha els que no poden seguir. Com que tots els esforços es concentren ara en les mesures contra la pandèmia, no els volem veure, però hi són i se’ls ha d’ajudar.

Precisament, quan la “bretxa digital” s’ha fet més evident, hem de convertir també aquest efecte colateral en una oportunitat per solucionar el problema. Correspon a la societat en general assumir aquesta necessitat. Les administracions i empreses han d’assumir el repte d’homogeneïtzar recursos i competències en relació a internet, i el Dia d’Internet és un bon dia per recordar-ho. No ens podem permetre de cap manera construir una societat en què internet sigui necessari per viure plenament, però hi hagi persones que no hi tinguin accés. El principi d’igualtat d’oportunitats, més que no pas un principi, ha de ser una realitat palpable. Sobretot a partir del moment en què, per necessitats imperioses, ho hem hagut de virtualitzar gairebé tot.

La societat de la informació es troba en permanent evolució i, gràcies a això, avui en dia ens podem mantenir connectats amb persones que es troben a milers de kilòmetres, podem gaudir d’oci a través de les xarxes socials o, inclús, podem formar-nos en multitud de matèries fent un clic en un buscador.

D’aquesta evolució no han quedat al marge els menors, els quals estan creixent en un entorn digital que els permet ser usuaris d’eines tecnològiques d’una manera completament natural per a ells. Cada cop comencen més aviat a utilitzar dispositius amb accés a internet, ja que fins i tot les seves joguines en disposen.

El fet de ser usuaris innats de la tecnologia pot ser una gran avantatge pel desenvolupament educacional i social dels menors, però no hem de deixar de banda els riscos que l’ús d’internet pot suposar per a ells.

Quan parlem de que l’ús d’internet pot resultar un risc pels menors, d’una banda, estem fent referència a que no sempre se’n fa un bon ús, ja que els menors no disposen de suficient capacitat per valorar la importància que pot tenir realitzar determinades accions a través d’internet. I, d’altra banda, hem de tenir en compte que no tota la informació a la que tenen accés és adequada per la seva edat, ja que de manera accidental poden accedir a contingut violent, amb un llenguatge inapropiat o a tendències que poden implicar riscos per a la salut.

Es parla de què les conseqüències que es poden derivar de l’ús inadequat d’internet pels menors poden ser tant psicològiques com emocionals, així com poden arribar a desenvolupar conductes perilloses o inapropiades que posin en perill la seva salut física.

Aquest ús inadequat d’internet suposa una gran preocupació pels pares que busquen mecanismes que els hi permeti limitar l’accés a un contingut apropiat per l’edat dels seus fills. Però sovint no som conscients de què són els propis adults els que posen en perill la privacitat dels més petits mitjançant la difusió d’imatges o vídeos a les xarxes socials, pràctica totalment habitual actualment.

És per aquest motiu que les autoritats treballen contínuament en la conscienciació social, ja que  és fonamental que els adults promoguin l’ús segur de la tecnologia en els menors, però també que siguin conscients de les conseqüències de les seves pròpies accions.

Seguint una tradició ja consolidada, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades va lliurar el passat 28 de gener els “Premios Protección de Datos 2019” en les seves diferents categories. Amb aquests guardons, la institució pretén reconèixer determinats casos de difusió, coneixement i pràctica vinculats a la protecció de dades que hagin estat rellevants durant l’any 2019.

Entre les entitats i persones premiades, per a citar-ne algunes, destaquem la periodista Sofía Olmos en la categoria de comunicació, a qui es reconeix la seva tasca de difusió de notícies sobre ús responsable de les TiC, el Ministeri de Treball, en la categoria d’entitats públiques, per haver desenvolupat l’aplicació ASSI-RGPD, amb la qual es pretén ajudar els responsables del tractament a complir les seves obligacions en matèria de privacitat, i l’IES Rafael Alberti de Cádiz, en la categoria de bones pràctiques educatives, per un projecte sobre mesures de prevenció en el procés educatiu titulat “El Ciberespai: amenaces i oportunitats”. (more…)