transparència

L’Informe 21/2025, de 15 d’octubre de 2025, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (JCCPC), ofereix una anàlisi precisa sobre una qüestió que fa anys divideix doctrina i pràctica: la compatibilitat dels pagaments menors amb la prohibició de fraccionament indegut prevista a l’article 99.2 de la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

L’esmentat text interpreta l’article 4 del Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria de contractació pública, i ho fa arran de consultes formulades per diversos ajuntaments que buscaven aclarir si és lícit utilitzar contractes menors per atendre necessitats periòdiques o recurrents.

El Decret llei introdueix la categoria dels “pagaments menors”: contractes d’obres, serveis o subministraments de valor estimat igual o inferior a 5.000 euros (IVA exclòs). La seva tramitació es redueix a l’aprovació de la despesa i la incorporació de la factura corresponent, sense necessitat d’informe jurídic ni memòria justificativa.

Ara bé, aquesta agilitat no eximeix de complir els principis generals de la LCSP ni el règim de publicitat activa. Així, a Catalunya, l’article 13 de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, obliga a publicar tots els contractes menors, fins i tot els inferiors a 5.000 euros, al perfil del contractant corresponent.

El nucli doctrinal de l’informe és clar: la reiteració d’una mateixa necessitat no converteix per si sola el contracte menor en irregular. La Junta distingeix entre recurrència legítima i fraccionament indegut segons tres criteris:

1. Unitat funcional de l’objecte: només hi ha fraccionament quan la divisió impedeix satisfer completament la necessitat o eludeix la publicitat.
2. Valor estimat agregat: dins d’una mateixa anualitat, el conjunt de contractes no pot superar el llindar del contracte menor (15.000 € per a serveis i subministraments; 40.000 € per a obres).
3. Criteri quinquennal: si, fins i tot agrupant cinc exercicis (durada màxima dels contractes de tracte successiu segons l’art. 29.4 LCSP), el valor total no supera el llindar, no s’ha de considerar fraccionament indegut.

Aquest plantejament permet donar resposta pràctica a situacions freqüents en petits ens locals, entre d’altres, sense incórrer en infracció administrativa.

Tot i aquesta flexibilitat, la JCCPC adverteix que complir les condicions del contracte menor no obliga a emprar-lo. L’òrgan de contractació ha de ponderar l’eficiència en l’ús dels recursos públics i, si la licitació pública (encara que simplificada) resulta més adequada, cal optar per aquesta via.

També recomana diversificar els operadors econòmics per evitar dependències i fomentar la competència efectiva.

El règim dels pagaments menors és aplicable tant als contractes administratius com als privats de l’Administració, i la seva tramitació no requereix l’informe de Secretaria previst a la disposició addicional tercera de la LCSP.

Encara que el criteri és vinculant només a Catalunya, la seva argumentació és plenament coherent amb la doctrina estatal (Informes JCCPE 14/2020 i 7/2023) i amb la interpretació de la OIReScon i el TACRC, que defensen una concepció funcional del contracte menor com a instrument d’eficiència i no d’elusió.

L’Informe 21/2025 estableix una doctrina equilibrada: la contractació menor pot donar resposta a necessitats recurrents sense vulnerar la LCSP, sempre que s’utilitzi amb prudència, transparència i justificació econòmica. No és el caràcter periòdic el que genera irregularitat, sinó l’abús.

La contractació menor no és una escletxa, sinó una eina. L’ús que en fem és el que en determina la legitimitat.

Informe 21-2025

En data 22 d’agost de 2025, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’edicte del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, pel qual se sotmet a informació pública el Projecte de decret de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

El Projecte de decret de modificació del Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s’aprova el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya i la documentació complementària es poden examinar a la pàgina web del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Fins al 15 de setembre de 2025, inclòs, es podien formular-hi les al·legacions i les observacions que es considerin oportunes.

El Pla comptable actual es va publicar l’any 2008 i des de llavors, només havia tingut una modificació pel Decret 125/2010, de 14 de setembre on s’ampliava el contingut de la memòria dels comptes anuals i de la informació de l’activitat de les entitats.

Tanmateix, des de llavors hi ha hagut diversos canvis a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF-UE) i a les Directives de la UE sobre els estats financers. Aquestes modificacions legals no s’havien incorporat encara al Pla de Comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Entre els canvis previstos destaquen:

• Augment dels llindars de l’actiu (passarà a ser 4 milions d’euros) i del volum dels ingressos ordinaris (passarà a ser 8 milions d’euros) que classifica la tipologia d’entitats en dimensió gran, mitjana o reduïda, fet que permetrà a moltes entitats presentar comptes anuals en format abreujat.
• La inclusió de l’Estat de canvis en el patrimoni net als Comptes Anuals deixa de ser obligatori per a les entitats de dimensió petita i mitjana, com passa amb l’Estat de Fluxos d’efectiu.
• S’ha revisat la definició del concepte de valor raonable.
• Es modifica per les entitats de dimensió gran la norma de registre i valoració dels instruments financers. Aquí destaca el canvi en la classificació de les categories d’actius i passius.
• Pel que fa a l’immobilitzat intangible hi haurà l’obligació d’amortitzar en un termini de 10 anys quan no es pugui establir una vida útil de manera fiable.
• S’afegeix la norma de valoració 23a “fusions entre entitats no lucratives” on s’expliquen com s’han de valorar aquest tipus d’operacions.
• Es modifiquen els diferents models oficials de balanç de situació, compte de resultats i estat d’ingressos i despeses reconeguts, per adaptar-los a tots els canvis introduïts.
• Es modifica també el contingut de la memòria dels comptes anuals amb l’objectiu d’ampliar la informació i la transparència. Entre elles destacar:

• • A la nota “operacions amb parts vinculades”, inclusió d’informació sobre import de sous, dietes i remuneracions meritades per part del personal d’alta direcció i pels membres de l’òrgan de govern, de forma desglossada. També s’haurà d’incloure informació sobre possibles situacions de conflictes d’interès i en el seu cas del pagament de la prima de responsabilitat civil.
  • A l’apartat d’” Ingressos i despeses” pel que fa a les despeses de personal s’haurà de desglossar els sous i salaris per categoria professional.
  • Inclusió d’un quadre resum a la nota “aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries” del càlcul del percentatge legalment establert.
  • A l’apartat de personal del punt “altra informació”, caldrà indicar el nombre mitjà de persones ocupades en l’exercici distribuït per categories i per sexes, separant els que siguin alts càrrecs. També s’haurà d’informar del nombre mitjà de les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, indicant a les categories a les quals pertanyen.
  • Al punt “altra informació” s’hauran d’indicar també aquelles operacions de l’exercici (o d’anteriors que encara tenen incidència econòmica) per les quals s’ha tramitat una autorització del protectorat o una declaració responsable, i l’estat de compliment.

D’acord amb el previst a la Disposició transitòria primera, d’aprovar-se el decret de modificació, la data de primera aplicació s’estableix que serà en els exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2027.

El passat 12 de setembre de 2025 va entrar en aplicació el Reglament (UE) 2023/2854 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2023, sobre normes harmonitzades per a un accés just a les dades i la seva utilització, i pel qual es modifiquen el Reglament (UE) 2017/2394 i la Directiva (UE) 2020/1828. Aquest text, més comunament conegut com a “Data Act” o “Llei de Dades”, marca un abans i un després en la manera com es regulen les dades generades pels productes connectats o “Internet of things” (IoT),  i els serveis digitals a la Unió Europea. La norma és una de les peces centrals de l’estratègia europea de dades i es presenta com un instrument fonamental per assolir els objectius de la Dècada Digital i impulsar la transformació tecnològica de la Unió Europea.

La gran novetat del Data Act és que deixa enrere la idea de “propietat” de la dada per posar l’accent en el control d’accés. Fins ara, els fabricants i proveïdors eren els principals custodis de la informació que generaven els dispositius IoT. Els usuaris -tant consumidors com empreses- sovint es trobaven en situació de dependència, sense possibilitat real de recuperar o reutilitzar les seves pròpies dades. El nou reglament corregeix aquesta asimetria establint un conjunt de drets clars per als usuaris i d’obligacions concretes per als titulars de les dades, amb l’objectiu de construir un mercat més just, interoperable i competitiu.

Un dels pilars del Data Act és el dret d’accés (art. 4). Quan un usuari utilitza un producte connectat, com ara un vehicle intel·ligent, una màquina industrial o un televisor amb connexió a internet, genera un flux constant d’informació: dades de rendiment, de consum, d’entorn o d’interacció. Fins ara, aquest flux quedava en mans del fabricant. A partir d’ara, els usuaris tindran el dret a obtenir aquestes dades sense cap cost addicional, sense demora i en formats estructurats i llegibles per màquina. La norma estableix que aquestes condicions han de ser sempre justes, transparents i no discriminatòries, i alhora garanteix que es preservin secrets comercials, drets de propietat intel·lectual i dades personals.

El reglament també introdueix un element transformador: la possibilitat que els usuaris comparteixin les seves dades amb tercers de la seva elecció (art.5). Això significa que un agricultor podrà enviar directament la informació de rendiment de la seva maquinària a un proveïdor de serveis d’anàlisi independent, o que un consumidor podrà autoritzar un taller local a rebre les dades del seu vehicle connectat per fer reparacions més eficients. Aquesta obertura pretén fomentar una competència més sana i trencar monopolis encoberts, ampliant les opcions disponibles per a usuaris i empreses.

A més, la norma preveu supòsits especials, com el dret de les administracions públiques a accedir a dades del sector privat en situacions d’emergència (art. 15). En aquests casos, les dades s’hauran de facilitar sense cost, però el titular rebrà un reconeixement públic pel seu paper en la gestió de la crisi. Aquest mecanisme busca equilibrar l’interès general amb la necessitat de mantenir la confiança entre actors públics i privats.

No obstant, el desplegament pràctic del Data Act no serà senzill. Les empreses hauran de coordinar equips tècnics, legals i comercials per garantir el compliment de les obligacions. Caldrà revisar contractes, repensar processos interns i redissenyar productes perquè siguin compatibles amb el principi d’accessibilitat. Però aquesta mateixa complexitat amaga una oportunitat. Les organitzacions que s’hi adaptin amb rapidesa no només compliran amb la llei, sinó que podran posicionar-se al capdavant d’un mercat de dades més dinàmic, divers i obert.

En definitiva, el Data Act no atorga la propietat de les dades als usuaris, però sí que trenca els murs que impedien el seu accés i ús. És una norma que obre portes a noves formes de competència i col·laboració i que, ben aplicada, pot convertir-se en un motor de creixement i innovació per a tot l’ecosistema europeu. Les empreses i institucions que entenguin aquest canvi no com una càrrega, sinó com una oportunitat, tindran molt de guanyat en la cursa cap a la nova economia de la dada.

En tot cas, convé destacar que la nova regulació s’aplica tant a dades personals com a no personals i, per tant, es troba en interacció amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD). Quan es tractin dades de caràcter personal, el RGPD continua sent la norma de referència i preval sobre la Data Act com a legislació especial. Això implica, en altres paraules, que ambdues normes seran complementàries l’una de l’altra, i hauran d’actuar de manera coordinada.

El Tribunal Suprem ha fet una passa important a favor de la transparència. En una decisió històrica, la sentència núm. 1119/2025, d’11de setembre de 2025, ha donat la raó a la Fundació Ciudadana Civio, i ha establert que els ciutadans tenen dret a accedir al codi font dels programes informàtics que fa servir l’Administració per prendre decisions automàtiques.

El cas concret es basa en l’aplicació BOSCO, que el Ministeri de Transició Ecològica utilitza per decidir qui pot rebre el bo social, una ajuda per a la factura elèctrica. La Fundació Civio volia saber exactament com funcionava l’algorisme de l’aplicació per comprovar que no hi hagués errors o que es fes servir de manera justa.

Tant el Consell de Transparència com l’Audiència Nacional havien negat l’accés, argumentant que el codi font estava protegit per la propietat intel·lectual i que divulgar-lo podria comprometre la seguretat.

El Tribunal Suprem, però, ha rebatut aquests arguments:

• Naturalesa del dret d’accés a la informació pública: La sentència recalca que el dret d’accés a la informació pública no és només un principi orientador per a l’administració, sinó un dret constitucional subjectiu exercitable pels ciutadans. Aquest dret esdevé particularment rellevant amb l’ús de noves tecnologies, com els sistemes de presa de decisions automatitzades.
• Principi de transparència algorítmica: La sentència reconeix la importància de la “transparència algorítmica” per garantir la rendició de comptes i evitar l’opacitat en les decisions públiques.
• Ponderació de drets i límits: El Tribunal Suprem resol que la simple invocació de la propietat intel·lectual no és suficient per denegar l’accés, especialment quan el programa ha estat desenvolupat per una administració pública per a l’exercici de funcions públiques.
• Seguretat Pública vs. Transparència: Respecte a l’argument de la seguretat pública, el Tribunal Suprem considera que la mera afirmació que la revelació del codi font augmenta la vulnerabilitat del sistema no és un motiu suficient per denegar l’accés. S’assenyala que la transparència pot, de fet, contribuir a la millora del codi i a la seva seguretat, i que, en qualsevol cas, els riscos poden ser gestionats amb mesures com la prohibició de la difusió no autoritzada o la signatura de compromisos de confidencialitat.
• La Funció Pública de BOSCO: La sentència destaca la rellevància pública de l’aplicació BOSCO, ja que serveix per a l’exercici d’una funció pública amb una important projecció social: la protecció dels consumidors vulnerables i la lluita contra la pobresa energètica. El Tribunal Suprem subratlla que la Fundació Ciudadana Civio, com a entitat de vigilància social, té un interès legítim en verificar si l’algorisme de l’aplicació s’ajusta a la llei per evitar possibles errors o discriminacions.

Aquesta sentència anul·la les decisions anteriors i obliga el govern a donar el codi font de l’aplicació BOSCO a la fundació. Això obre la porta a un control més efectiu sobre l’ús de la tecnologia per part de les administracions i dels ciutadans especialment quan afecta els drets i les llibertats d’aquests.

La contractació pública representa un dels pilars fonamentals de la despesa i la gestió administrativa a Espanya, amb una incidència directa sobre l’economia i el benestar social.

Segons dades de l’OCDE, el nivell de despesa en contractació pública durant l’any 2022 va ser de l’11,52% del Producte Interior Brut (PIB) i el 24,11% del total de la despesa pública, tal com es reflecteix en les estadístiques del document Government at a Glance, recollides per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) a l’OECD.Stat, i de les quals es fa ressò l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) en el seu Informe Anual de Supervisió 2023.

Article revista mon juridic

La del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic incideix de nou en la importància d’una correcta configuració dels criteris d’adjudicació en els contractes de serveis inclosos a l’Annex IV LCSP. L’òrgan de contractació va considerar que la bossa anual d’hores per a serveis extraordinaris constituïa un criteri de qualitat, quan en realitat incideix directament en el preu global del contracte.

La Resolució núm. 282/2025, dictada pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), estima un recurs especial interposat per ADN Sindical de Seguridad y Servicios de Cataluña contra els plecs de la licitació tramitada per l’Ajuntament de Constantí per al servei de vigilància i seguretat. Aquesta resolució es produeix en un context en què ja hi havia hagut una anul·lació prèvia dels plecs, precisament per incompliment de l’article 145.4 LCSP, relatiu a la ponderació mínima dels criteris de qualitat en els contractes de serveis especials.

L’element central del litigi rau en la configuració del criteri d’adjudicació consistent en l’oferta d’una bossa anual d’hores extraordinàries sense cost addicional per a l’administració. El tribunal, després d’analitzar detingudament l’objecte del contracte i la seva estructura econòmica, conclou que aquesta bossa d’hores no pot ser qualificada com a criteri de qualitat. La seva oferta impacta de manera directa en el cost global assumit pel licitador i, per tant, la seva naturalesa és inequívocament econòmica. La decisió subratlla la necessitat de valorar amb el màxim rigor qualsevol criteri que suposi una minoració del preu total efectiu del contracte, encara que es presenti formalment com a millora o aportació addicional.

Un aspecte rellevant de la resolució és que el Tribunal aprecia que, sumant els punts assignats al preu (49) i els assignats a la bossa d’hores (30), la ponderació dels criteris econòmics arribava al 79% del total, amb la conseqüent vulneració de l’exigència legal que la qualitat representi almenys el 51% de la puntuació en els serveis de l’Annex IV. La manca de justificació en la memòria tècnica del contracte i l’absència de qualsevol argument de fons per part de l’òrgan de contractació reforcen la tesi estimatòria del recurs.

Aquesta resolució aporta diversos punts crítics d’estudi als operadors de la contractació pública. En primer lloc, recorda l’obligació ineludible de justificar de manera detallada i raonada la naturalesa de cadascun dels criteris d’adjudicació, especialment quan aquests tenen un component econòmic difús. La jurisprudència administrativa i contenciosa-administrativa exigeix que l’òrgan de contractació expliciti per què un determinat criteri contribueix a valorar la qualitat de la prestació i no a reduir el preu.

En segon lloc, la decisió evidencia les conseqüències pràctiques d’una configuració incorrecta dels plecs: la necessitat de desistir de la licitació i tramitar un nou expedient, amb la pèrdua de temps i recursos associada. Aquest extrem, ja posat de manifest en la resolució precedent 125/2025, es veu agreujat per la reiterada passivitat de l’òrgan de contractació a l’hora de complir amb les seves obligacions de remissió documental i d’elaboració de l’informe preceptiu de defensa. El Tribunal aprofita l’ocasió per advertir que aquestes dilacions injustificades contravenen el principi de bona administració i minven l’efectivitat del recurs especial, incidint negativament en els drets dels operadors econòmics.

Finalment, la resolució tanca la porta a la pretensió de la recurrent d’imposar determinats criteris de qualitat alternatius (com ara la possessió de determinades certificacions ISO), recordant que la configuració dels criteris d’adjudicació és competència exclusiva de l’òrgan de contractació, si bé subjecta al respecte escrupolós dels requisits legals de motivació i proporcionalitat.

En conclusió, aquesta resolució reforça la doctrina segons la qual qualsevol element susceptible de minorar el cost final de la contractació, encara que sigui articulat com a bossa d’hores o millora, té naturalesa econòmica i ha de ser computat com a tal als efectes del càlcul de ponderacions de l’article 145.4 LCSP. L’adequada delimitació conceptual dels criteris d’adjudicació i la seva justificació detallada constitueixen garanties bàsiques per a la transparència i la legalitat del procediment de contractació.

Resolucio num 2822025

La consulta pública de la Comissió Europea revela mancances en flexibilitat, accés al mercat i resiliència de les Directives vigents, i apunta a la necessitat d’una reforma que simplifiqui els procediments, reforci els objectius estratègics i adapti el sistema als nous reptes econòmics i socials.

Durant el mes de maig de 2025, la Comissió Europea va publicar l’informe de resultats de la consulta pública sobre l’avaluació de les Directives de Contractació Pública de 2014. Amb la participació de 733 respostes provinents d’agents públics, privats i de la societat civil, l’informe ofereix una visió crítica i reflexiva sobre els èxits i les mancances del marc actual. Com a jurista especialitzat en contractació pública, aquestes conclusions conviden a reflexionar sobre el present i el futur de la regulació en aquest àmbit clau per al funcionament del mercat interior europeu.

Un dels aspectes més destacats és la percepció generalitzada que les Directives no han assolit els objectius de flexibilitat i simplificació normativa: el 54 % dels participants considera que no s’han establert normes més simples, i el 49 % creu que el sistema continua sent poc flexible. Tot i això, es valora positivament la digitalització, especialment per part del sector privat, on el 57 % de les empreses afirma que la contractació electrònica (eProcurement) ha reduït la càrrega administrativa i ha agilitzat els procediments.

Pel que fa a la integritat i la transparència, la valoració és més favorable: un 62 % reconeix que les Directives han incrementat la transparència gràcies a l’estandardització de la publicitat dels procediments. No obstant això, només un 38 % percep que s’hagi reduït la corrupció, la qual cosa suggereix que encara hi ha marge per reforçar els controls i la supervisió.

L’accés al mercat, especialment per a les pimes, continua essent un repte. El 46 % dels enquestats no observa un augment de la competència com a conseqüència del marc actual.

Cal destacar també el component estratègic de la contractació pública, un dels grans eixos de les Directives del 2014. Tot i que els poders adjudicadors afirmen haver incorporat criteris ambientals, socials i d’innovació, els operadors privats discrepen: més del 50 % considera que les Directives no han fomentat activament aquestes pràctiques. Paral·lelament, prop d’un terç dels enquestats qüestiona la rellevància actual d’aquestes normes, fet que reflecteix una desconnexió entre el marc jurídic i les capacitats reals dels operadors econòmics per adaptar-s’hi.

Els reptes relacionats amb la resiliència, com ara la resposta a crisis sanitàries o de seguretat, posen de manifest les limitacions estructurals del model actual: el 49 % considera que les Directives no estan preparades per contribuir eficaçment a l’autonomia estratègica de la UE, i el 44 % dubta de la seva adequació per afrontar disrupcions en les cadenes de subministrament.

Aquestes conclusions reflecteixen una tensió entre els principis rectors de la contractació pública i la creixent pressió perquè aquesta compleixi objectius estratègics, socials i ambientals, fet que planteja la necessitat d’una revisió normativa que abordi una simplificació real i efectiva del règim jurídic (especialment en els procediments de menor valor i en l’aplicació de criteris qualitatius), l’enfortiment de les capacitats tècniques i digitals tant en les administracions com en els operadors econòmics i l’adequació del marc normatiu als contextos d’emergència, que permetin garantir l’interès general sense sacrificar la legalitat.

En definitiva, l’informe posa de manifest allò que el conjunt d’operadors econòmics detectem amb l’aplicació pràctica: que el model europeu de contractació pública necessita evolucionar cap a una major coherència entre mitjans i finalitats, evitant tant el formalisme excessiu com el voluntarisme retòric, i apostant per una contractació pública professional, estratègica i transversal.

Una radiografia pràctica i crítica del nou cercador centralitzat d’informes sobre consultes en matèria de contractació pública que l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) ha posat en marxa.

La contractació pública és un àmbit jurídic altament complex i canviant, que sovint genera dubtes interpretatius en els òrgans de contractació. Davant d’aquesta realitat, els informes emesos pels òrgans consultius —estatals i autonòmics— s’han convertit en una font essencial per a garantir la seguretat jurídica. Amb la finalitat d’agilitzar-ne la consulta i millorar l’accés a aquesta informació, l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) ha posat en marxa el Buscador d’Informes Consultius, una eina digital centralitzada que permet consultar més eficientment aquests documents.

El Buscador d’Informes Consultius és una plataforma en línia, gratuïta i d’accés obert que centralitza l’accés als informes de naturalesa estrictament consultiva emesos per la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat i els òrgans consultius autonòmics. Aquests informes responen exclusivament a consultes formulades per subjectes legitimats, principalment òrgans de contractació.

No s’hi inclouen altres documents que no tenen naturalesa consultiva, com ara dictàmens normatius, instruccions, circulars o recomanacions. L’accés als informes es fa a través d’enllaços als portals oficials on han estat publicats, i en els casos disponibles, en les llengües cooficials corresponents.

El cercador ofereix diverses opcions de filtratge que permeten realitzar cerques molt afinades:

• Filtres fixos: per òrgan consultiu i per any de publicació.
• Filtres condicionals: per categoria principal, categoria específica i etiquetes temàtiques.
• Filtres de text: per text lliure en el contingut dels informes o per número d’informe (en format normalitzat: XX/AAAA).

Aquesta estructuració permet combinar criteris i obtenir resultats molt acurats, facilitant l’accés als informes rellevants per a cada cas concret. L’actualització és mensual i es fa a mes vençut.

Amb la creació del Buscador, l’OIReScon ha actualitzat el sistema de classificació utilitzat als seus Informes Anuals de Supervisió. Cada informe es categoritza segons:

• Categoria principal: grans blocs temàtics, com ara la preparació de la licitació, tramitació, execució i finalització del contracte.
• Categoria específica: subdivisions detallades que identifiquen aspectes més concrets i recurrents de consulta.

Aquest sistema millora la capacitat d’anàlisi sistemàtica dels dubtes i interpretacions jurídiques més habituals. Per exemple, dins la categoria “Configuració de la licitació” trobem subcategories com “criteris d’adjudicació”, “valor estimat del contracte” o “subrogació dels treballadors”.

El Buscador d’Informes Consultius és una iniciativa destacable en pro de la transparència, la seguretat jurídica i l’eficiència administrativa. Facilita la consulta ràpida, sistemàtica i intel·ligent d’una doctrina administrativa sovint decisiva en la praxi contractual.

Per als professionals del dret públic, constitueix una eina imprescindible que, amb el temps, pot esdevenir una referència tècnica de primer ordre. La seva evolució futura dependrà de la seva integració tecnològica, de l’amplitud de les dades disponibles i de la seva interoperabilitat amb altres instruments d’anàlisi normativa i jurisprudencial.

La IA generativa està revolucionant la contractació pública, permetent automatitzar l’elaboració de plecs, informes i expedients amb major eficiència i seguretat jurídica. Aquesta tecnologia redueix càrrega administrativa i millora la qualitat documental. A Faura Casas ajudem les entitats públiques a implantar-la amb contextos jurídics sòlids, prompts òptims i eines tecnològiques de referència.

La contractació pública a Catalunya, com arreu de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, està immersa en un procés de transformació impulsat per la digitalització i, més recentment, per l’aparició de tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial generativa (IA generativa). Aquesta tecnologia, basada en models de llenguatge avançats, ofereix una oportunitat única per modernitzar processos, millorar l’eficiència i reduir la càrrega administrativa que pesa sobre els òrgans de contractació. (more…)

El Decret 40/2025 regula el RELIC i el RPC amb novetats per garantir més transparència i eficiència en la contractació pública.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat el Decret 40/2025, de l’11 de març, que regula el Registre d’empreses licitadores i classificades de Catalunya (RELIC) i el Registre públic de contractes de Catalunya (RPC). Aquesta normativa introdueix diverses millores per optimitzar la qualitat de la informació, afavorir la transparència i avançar en la contractació pública electrònica.

Entre les principals novetats, destaca la inscripció d’ofici al RELIC de la documentació presentada en les sol·licituds de classificació empresarial, així com l’obligació dels òrgans de contractació d’informar sobre canvis en els requisits per contractar o sobre la detecció d’informació falsa. A més, s’estableixen sancions per manca d’actualització de les dades, amb suspensions de cinc anys i cancel·lacions de deu anys.

Pel que fa al RPC, tots els òrgans de contractació de Catalunya hauran de comunicar-hi les dades bàsiques dels contractes sense necessitat de conveni previ. En el cas de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, també serà obligatori informar sobre el compliment i l’avaluació dels contractes. A més, s’agilitza la comunicació amb la Sindicatura de Comptes i el Registre de contractes estatal a través de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya.

El decret també garanteix l’accés públic a determinada informació durant els últims cinc anys sense necessitat d’identificació prèvia i preveu la interoperabilitat entre el Sistema corporatiu de contractació pública electrònica de Catalunya i el Directori d’empreses de la Llei 18/2020.

Aquesta nova regulació entrarà en vigor el 2 d’abril de 2025 i es completarà amb la posada en marxa d’una nova eina informàtica per a la gestió del RELIC.