transparència

Recentment, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) ha emès la resolució núm. 315/2024 mitjançant la qual es posa el focus en la necessitat de garantir la transparència i la igualtat de tracte en els procediments de contractació pública. El cas en qüestió analitzava la valoració de les ofertes en un contracte públic per a la prestació de serveis, que va acabar amb la revisió d’una adjudicació a causa d’una falta de motivació suficient i d’una possible aplicació desigual dels criteris d’avaluació entre els licitadors.

El fons del cas se centra en la interpretació dels plecs de condicions, en particular pel que fa als certificats de qualitat exigits a les empreses participants. El tribunal va identificar que l’òrgan de contractació havia rebutjat un certificat aportat per un dels licitadors amb l’argument que no complia literalment amb els requisits establerts. Tanmateix, no va justificar adequadament per què considerava que aquest certificat no era vàlid, més enllà d’una explicació genèrica. Aquesta manca de motivació va ser considerada insuficient per complir amb els principis de transparència que exigeix la normativa de contractació pública.

Un altre punt clau del cas va ser la manera desigual amb què es van valorar certificats similars aportats per altres licitadors. Segons el tribunal, l’òrgan de contractació havia aplicat criteris diferents en funció del licitador, acceptant certs documents complementaris en uns casos i rebutjant-los en d’altres. Aquesta situació va ser considerada una vulneració del principi d’igualtat i no discriminació, que ha de regir en tot procediment de contractació pública.

La resolució posa èmfasi en diversos aspectes fonamentals per garantir la legalitat i la justícia en els processos de contractació. En primer lloc, destaca que la motivació de les decisions preses per l’òrgan de contractació ha de ser clara, detallada i comprensible. No es pot limitar a una afirmació genèrica o a l’aplicació estricta i literal dels plecs, sinó que cal analitzar cada cas concret i oferir una explicació suficient que permeti als licitadors entendre els criteris emprats.

En segon lloc, el tribunal remarca que la igualtat de tracte entre els licitadors és un principi fonamental. Això inclou donar oportunitats a totes les empreses per aclarir o complementar la documentació presentada, en cas que sigui necessari, garantint així que totes competeixin en igualtat de condicions. La falta d’aquesta oportunitat pot crear desequilibris que perjudiquin la confiança en el procés.

A conseqüència de la resolució, el tribunal ha ordenat retrotraure les actuacions a un punt anterior del procediment per tal de corregir aquestes mancances i tornar a avaluar les ofertes d’acord amb els principis de transparència i igualtat.

Aquesta decisió subratlla la importància que els òrgans de contractació compleixin amb els estàndards més elevats de rigor i objectivitat. A més, és un recordatori per a totes les parts implicades en processos de contractació pública de la necessitat d’interpretar els plecs amb flexibilitat i d’assegurar que les seves decisions estiguin sempre motivades i justificades adequadament.

En definitiva, la resolució del tribunal reafirma que la contractació pública no només ha de ser legal, sinó també equitativa i transparent, per preservar la confiança de les empreses i la ciutadania en el sistema públic.

El 12 de juliol es va publicar en el Diari Oficial de la Unió Europea el REGLAMENT (UE) 2024/1689 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 13 de juny de 2024 pel que s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial i pel que es modifiquen els Reglaments (CE) núm. 300/2008, (UE) núm. 167/2013, (UE), núm. 168/2013, (UE) 2018/858, (UE) 2018/1139 i (UE) 2019/2144 i les Directives 2014/90/UE, (UE) 2016/797 i (UE) 2020/1828 (Reglament d’Intel·ligència Artificial o RIA).

El RIA forma part de l’estratègia digital de la UE, i té com a objectiu que la intel·ligència artificial (IA) pugui garantir millors condicions de desenvolupament i ús d’aquesta tecnologia innovadora. És innegable que la IA pot aportar molts beneficis, com ho són una millor assistència sanitària, un transport més segur i net, una fabricació més eficient i una energia més barata i sostenible. No obstant, els recents avenços en la matèria s’han traduït en una intel·ligència artificial generativa cada vegada més potent i els denominats «models d’intel·ligència artificial d’ús general», que s’estan integrant en nombrosos sistemes d’intel·ligència artificial, s’estan tornant massa importants per a l’economia i la societat com per a no ser objecte de regulació. A la llum dels possibles riscos sistèmics, la UE estableix normes i mecanismes de supervisió eficaços. (more…)

El passat 3 de novembre va publicar-se en el Butlletí Oficial de l’Estat l’Ordre PCM/1047/2022, d’1 de novembre, per la qual s’aprova i es publica el procediment de valoració dels llocs de treball previst en el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes. Fou precisament en aquest reial decret on s’introduí una regulació nova de diversos instruments a través dels quals ha d’aplicar-se el principi de transparència retributiva, essent-ne un d’ells el procediment de valoració de llocs de treball. (more…)

Mitjançant el 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, la Generalitat es proposa desenvolupar la Llei de Transparència i, en particular, tal com estableix al preàmbul de la norma, “clarificar conceptes jurídics indeterminats i resoldre dubtes interpretatius aprofitant la valuosa experiència adquirida per les administracions públiques de Catalunya”. Ens trobem, per tant, amb un decret que parteix de l’experiència de l’administració en tots els anys d’aplicació legal del règim de transparència. D’altra banda, es normativitza la doctrina creada durant molts anys per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). (more…)