Transposició Normativa

Durant l’exercici 2024, conforme l’aplicació de la disposició transitòria segons (DT 2a) de la Llei 35/2006, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, l’Agència Tributària oferia la possibilitat de reduir a la declaració de la renda l’import declarat com a rendiments del treball per part d’aquelles persones que cobraven pensions de jubilació o invalidesa, i que no es van reduir/minorar l’import de les aportacions a mutualitats en el seu moment.

Per a la renda del 2023, l’aplicació de la reducció es podia incloure dins la mateixa declaració de la Renda 2023 presentada durant els mesos d’abril a juny del 2024, ja que a les dades fiscals s’indicava l’import a minorar. Pel que fa als anys anteriors no prescrits, es va obrir un procés de devolució que es tramitava a través d’un formulari que rectificava d’ofici les declaracions no prescrites (2019 a 2022 generalment), o bé també es podia tramitar una sol·licitud d’ingressos indeguts pels esmentats anys.

A finals de l’any 2024, l’Agència Tributària ha emès una nota informativa en què indica que ha procedit a modificar la forma de gestionar les devolucions d’IRPF als jubilats que van fer aportacions a antigues mutualitats, deixant sense efectes totes aquelles sol·licituds realitzades per qualsevol de les vies habilitades a tal efecte, dels exercicis 2022 i anteriors no prescrits, sempre que la devolució no s’hagués acordat abans del dia 22 de desembre.

D’aquesta manera, per a poder gestionar aquestes devolucions, s’inicia un procediment a través d’un nou formulari habilitat a tal efecte, que estarà disponible durant el període de presentació voluntària de la declaració d’IRPF. De manera que durant el període de la campanya de la renda de 2025, es podrà demanar la devolució dels exercicis 2019 i anteriors no prescrits, el 2026 es podrà demanar la devolució de l’exercici 2020, i així successivament fins al 2028.

Aquest canvi suposa una dilatació en el temps a l’hora de poder cobrar les devolucions sol·licitades (fins al 2028) per a tots aquells contribuents que no han cobrat aquests imports fins a data 22 de desembre.

La divergència es fonamenta en la transposició de les tres directives comunitàries denominades “de quarta generació” en matèria de contractació pública (2014/23/UE; 2014/24/UE i 2014/25/UE, de 26 de febrer de 2014): sobre contractació pública, sectors especials i una tercera sobre adjudicació de contractes de concessió.

“Fins ara, Espanya encara no ha introduït els canvis necessaris a la seva legislació per fer-la compatible amb totes les obligacions derivades del dret de la UE”, esmenta la Comissió Europea, que posa el focus en “quins tipus d’autoritats, contractes i modificacions de contractes han de seguir les normes de contractació pública”, considerant que “els esforços de les autoritats han estat insuficients fins ara” optant finalment per la via del TJUE.

Després de la transposició de les tres directives i el control de compliment realitzat per la Comissió, el desembre del 2021 la Comissió va enviar una “carta d’emplaçament” a Espanya. Posteriorment, en abril de 2024 va enviar un dictamen motivat en el qual la Comissió exposava el seu parer.

En aquest la Comissió Europea va donar dos mesos a Espanya per abordar els problemes detectats per les autoritats comunitàries en la seva aplicació de la directiva europea sobre licitacions públiques o, en cas contrari, podria portar el cas davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, fet que finalment ha succeït aquest desembre de 2024.