treballadors

L’11 de febrer de 2025, el Consell de Ministres va aprovar un increment del 4,4% en el Salari Mínim Interprofessional (SMI), situant-lo en 1.184 euros bruts mensuals repartits en 14 pagues, el que equival a 16.576 euros bruts anuals.

Aquesta mesura, que té efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025, beneficiarà més de 2,5 milions de treballadors, especialment dones i joves.

No obstant això, per primera vegada, aquest increment de l’SMI estarà subjecte a tributació en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), fet que reduirà els ingressos nets de molts treballadors.

Aquesta decisió ha generat crítiques, ja que es considera que no segueix una lògica progressista i de justícia fiscal. Es destaca la necessitat d’ajustar l’IRPF per evitar que els perceptors de l’SMI suportin una càrrega impositiva excessiva, especialment en comparació amb les rendes del capital i immobiliàries que gaudeixen de menors impostos.

A Catalunya, la UGT ha informat que aquesta pujada beneficiarà 380.000 treballadors catalans.

Tanmateix, la tributació de l’SMI podria afectar negativament els ingressos nets d’aquests treballadors.

En resum, mentre l’increment de l’SMI per al 2025 representa una millora salarial significativa per a molts treballadors, la seva subjecció a tributació fiscal planteja desafiaments addicionals que podrien minimitzar l’impacte positiu esperat en els ingressos nets dels treballadors amb salaris més baixos.

En l’últim butlletí del BOICAC Nº 140, s’aborda una consulta interessant per a les empreses que participen en una Unió Temporal d’Empreses (UTE): el càlcul del nombre mitjà de treballadors. Aquest càlcul és essencial per determinar la dimensió de l’empresa i complir amb certes obligacions legals, que inclouen el nombre mitjà de treballadors com un dels criteris per determinar el model per a la confecció de comptes anuals i l’obligatorietat de sotmetre els estats financers a auditoria de comptes.

Una UTE és un sistema de col·laboració entre empresaris per desenvolupar o executar una obra, servei o subministrament. És important destacar que no constitueix una persona jurídica independent dels seus partícips, la qual cosa implica que les operacions de la UTE s’han d’integrar en la comptabilitat dels partícips.

Nombre mitjà de treballadors:

S’han de considerar totes les persones amb relació laboral amb l’empresa durant l’exercici, segons el temps de servei. Això inclou els treballadors de la UTE, inclòs el personal directiu, en la proporció que correspongui, a la participació de l’empresa a la UTE.

Aplicació del Criteri de Proporcionalitat:

Per calcular el nombre mitjà de treballadors, s’ha d’aplicar un criteri de proporcionalitat. Això significa que l’empresa ha de computar com a treballadors propis els treballadors de la UTE en la proporció que li correspongui, tenint en compte les activitats realitzades. Salvat millor evidència, l’empresa partícip tindrà en compte el percentatge de participació en els actius nets de la UTE.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà de subministrar tota la informació significativa sobre els criteris i imputacions realitzats. Aquest enfocament assegura que els comptes anuals reflecteixin fidelment la situació financera i els resultats de l’empresa, complint amb les normatives comptables i legals aplicables.

En resum, el càlcul del nombre mitjà de treballadors en una UTE és un procés que requereix atenció al detall i un enfocament proporcional per garantir el compliment de les obligacions legals i comptables. Aquest tema, encara que tècnic, és fonamental per a la correcta gestió i presentació dels comptes anuals de les empreses involucrades en una UTE.

Han passat més de 4 anys d’ençà que es va aprovar l’obligació de les empreses de més de 50 treballadors de tenir plans d’igualtat negociats, i fins ara no hi havia una regulació clara sobre com s’havien de fer aquests plans, si l’empresa no tenia representants legals dels treballadors amb qui negociar el pla. És cert que hi havia una previsió de convocar els sindicats més representatius, però no se sabia a través de quin procediment i de quina manera. Davant la denegació de la inscripció de plans que no havien estat acordats, ha estat la Sala Social del Tribunal Suprem qui s’ha pronunciat a través de diverses sentències, ordenant la inscripció de plans que s’hagin aprovat sense acordar, davant la impossibilitat d’acordar-los (per manca de representants legals dels treballadors i incompareixença dels sindicats convocats o bloqueig negociador). El Tribunal Suprem el que indica és fonamentalment que no es pot fer dependre el compliment d’una obligació que té l’empresa (inscriure el seu pla) a qüestions que no depenen d’ella.

La instrucció de 9 de gener de 2025 de la Secretaria del Treball de Catalunya estableix ara les condicions i requisits que han de permetre registrar plans d’igualtat no negociats amb representants legals dels treballadors, que són els següents:

• Que les empreses no tinguin òrgans de representació legal de les persones treballadores en tots o alguns dels seus centres.
• Que acreditin haver convocat mitjançant burofax els sindicats més representatius, CCOO i UGT, i els sindicats més representatius del sector, sense que cap sindicat hagi donat resposta en 10 dies hàbils. L’Administració haurà de demanar als sindicats que confirmin que no han donat cap resposta.
• Sol·licitar la inscripció del pla no acordat per aquest motiu
• Que el pla tingui el contingut mínim exigit legalment.
• Que hi hagi hagut bloqueig negociador.

És lamentable que una qüestió que té un impacte tan important, com és l’elaboració de plans d’igualtat, i que afecta una gran majoria d’empreses i entorns de treball, hagi tingut sempre una regulació deficitària i una interpretació erràtica, i s’hagin produït al seu voltant decisions no fonamentades en dret, inseguretat jurídica, correccions del Tribunal Suprem i una certa sensació de despropòsit normatiu. Les excessives formalitats que tenallen els plans d’igualtat els aparten paradoxalment del seu objectiu, que és l’adopció de polítiques d’igualtat. Com sempre, la desconfiança demostrada per l’administració, que no es refia que les empreses sàpiguen o vulguin fer plans d’igualtat, només porta a més formalitats: burofax, que caldrà enviar i aportar, i una nova acció de revisió de l’administració, que haurà de demanar als sindicats que no han contestat les convocatòries de les empreses que confirmin si les empreses realment les han convocat, malgrat l’existència  demostrable dels burofaxos.

A partir del Reial decret de 2020 sobre plans d’igualtat, totes les empreses de més de 50 treballadors tenen l’obligació de negociar un pla d’igualtat amb els representants legals dels treballadors i d’inscriure’l en un registre públic. El problema s’ha demostrat sobretot en aquelles empreses que no tenen representants legals dels treballadors. Aleshores, la previsió legal és que s’ha de convocar els sindicats més representatius (CCOO i UGT, generalment) perquè participin de la negociació com a part d’una comissió negociadora. No obstant, aquests sindicats no tenen cap obligació de participar en aquestes convocatòries (i, de fet, a la pràctica, de manera general no hi participen, perquè no tenen prou recursos per a fer-ho), cosa que pot deixar les empreses exposades a una possible sanció, sense la possibilitat de complir la seva obligació de tenir un pla d’igualtat negociat i inscrit. (more…)

El passat 6 de desembre es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial decret 1008/2023, de 5 de desembre, pel qual es modificaven una sèrie d’aspectes recollits al Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (RD 439/2007, de 30 de març), entre els quals els articles 113 i següents relatius al règim especial aplicable a treballadors, professionals, emprenedors i inversors desplaçats a territori espanyol. L’aprovació de la Llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents (Llei 28/2022, de 21 de desembre) va suposar, a través del punt cinquè de la Disposició final tercera, la modificació de l’article 93 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF, ampliant els escenaris en els quals, una persona física resident a Espanya a conseqüència d’un desplaçament al territori espanyol, podia tributar com a No Resident. (more…)

El Consell General de Graduats Socials d’Espanya anuncia que el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migració, José Luis Escrivá, ha presentat un projecte de Reial decret en el qual s’ha inclòs una disposició transitòria per la qual s’amplia el termini donat pel RD 504/22 per l’actualització de les dades a la Seguretat Social dels treballadors autònoms. Aquest termini es veurà ampliat fins al 31 de març del 2024.

Aquesta ampliació és fruit de les reiterades reivindicacions de professionals d’associacions i Col·legis professionals, realitzades a les direccions provincials de la Tresoreria.

En l’àmbit de la contractació pública, la subrogació de treballadors després d’un canvi de contractista és un tema recurrent que ha generat múltiples pronunciaments per part dels Tribunals de Recursos Contractuals. Una qüestió que sovint es planteja en determinar el cost econòmic de la licitació és si aquest pot ser inferior al cost econòmic associat a la subrogació del personal.

En aquest sentit, destaquem la recent Resolució núm. 622/2023 (Recurs núm. 441/2023) del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) que ha tornat a posar de manifest la importància de comprendre les obligacions relacionades amb la subrogació i el paper dels plecs en aquest context.

En la seva resolució, el TACRC recalca que l’obligació de l’adjudicatari de subrogar-se en les relacions laborals vigents amb el contractista sortint no deriva del plec, sinó d’un conveni col·lectiu que afecta el sector d’activitat en qüestió. Això significa que l’òrgan de contractació no ha d’avaluar quins dels treballadors són estructurals o si les seves condicions salarials són excessives,  la seva responsabilitat es limita a publicitar la informació proporcionada per l’empresa que actualment presta el servei. (more…)

El passat 17 de juliol de 2023 es va publicar al BOE l’Ordre HFP/792/2023, de 12 de juliol, per la qual es revisa l’import de les dietes i assignacions per a despeses de locomoció a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i es modifica l’import exempt de les despeses de locomoció.

Fins ara, les despeses de locomoció estaven regulades de la següent manera:

• Despeses de locomoció: regla general

Considerant l’article 9 del Reglament de l’IRPF, queden exemptes d’impost les quantitats satisfetes per l’ocupador per compensar les despeses de locomoció del treballador, sempre que es compleixin determinats requisits:

1. Quan el treballador es desplaci fora de la fàbrica, taller, oficina, per realitzar el seu treball en lloc diferent (no comprèn els desplaçaments del domicili al treball i del treball al domicili).
2. Quan la quantitat satisfeta es trobi dins dels límits reglamentaris (l’excés sobre aquests límits estarà subjecte a imposició):
   • Quan l’empleat o treballador utilitzi mitjans de transport públic, l’import exempt d’impost serà l’import de les despeses justificades amb factura o document equivalent.
   • Per a altres casos, i aquí és on es produeix la modificació, l’import exempt d’impost serà de 0,26 € (anteriorment, 0,19 €) per quilòmetre recorregut, més les despeses de peatge i aparcament que es justifiquin.

(more…)

El 16 de febrer de 2023 el Congrés dels Diputats, va aprovar la denominada “Llei reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i la lluita contra la corrupció” publicada en el BOE de 21 de febrer. Amb l’aprovació de la Llei s’incorpora al Dret espanyol la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019. La normativa entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació al BOE. En la normativa s’incorporen els dos objectius clars de la Directiva europea: protegir als informants i establir les normes mínimes dels canals d’informació. A continuació identifiquem els principals aspectes de la normativa: (more…)

Amb data 27 de desembre de 2022 el govern de l’estat va aprovar el Reial decret llei 20/2022, pel qual s’aprova un sisè paquet de mesures per tal de donar resposta a l’evolució de la situació política, econòmica i social derivada de la guerra d’Ucraïna i al context d’inflació actual.

D’una banda, les mesures aprovades tenen com a objectiu la contenció dels preus i, de l’altra, el suport als ciutadans i les empreses més afectades en cinc àmbits principals: energia, alimentació, transport, indústria amb consum intensiu de gas, estabilitat economicofinancera i escut social. (more…)