TribunalSuprem; TSJC; licitació

La Sentència 1205/2024 de 4 de juliol dictada per la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, aborda una qüestió important sobre la interpretació del control anàleg conjunt en els encàrrecs de gestió de serveis públics. Aquest concepte és clau per determinar si una entitat, sigui pública o privada, pot ser considerada com a “mitjà propi” d’una administració pública, permetent-li rebre encàrrecs de gestió sense necessitat de licitació.

La decisió del Tribunal Suprem ha tingut repercussions en anul·lar una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que havia aplicat una interpretació restrictiva d’aquest control. Segons el TSJC, per complir amb el requisit de control anàleg conjunt, cada poder adjudicador havia d’exercir un control individual efectiu sobre l’entitat gestora. Aquest criteri invalidava certs encàrrecs de gestió si algun poder adjudicador tenia una participació minoritària o limitada.

El Tribunal Suprem, però, va adoptar una postura més flexible, basada en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Segons aquesta nova doctrina, no és necessari que cada poder adjudicador exerceixi un control absolut o individual sobre l’entitat, sinó que es permet un control conjunt i funcional. El rellevant és que els poders adjudicadors tinguin la capacitat d’influir de manera decisiva en les decisions estratègiques i operatives de l’entitat encarregada de la gestió, encara que no tots participin de manera igualitària.

El cas en qüestió es va originar quan l’Ajuntament d’Esparreguera va decidir delegar la gestió de la residència Can Comelles a Sumar, S.L., una societat pública. Diversos grups municipals van impugnar aquesta decisió al·legant que l’Ajuntament no tenia un control suficient sobre l’entitat gestora. El TSJC va fallar a favor seu, però el Tribunal Suprem va revocar aquesta sentència.

La nova interpretació del Tribunal Suprem subratlla que el control anàleg conjunt no s’ha d’entendre de forma restrictiva, sinó com una capacitat d’influència conjunta sobre les decisions de l’entitat. A més, estableix que no és necessari que tots els poders adjudicadors tinguin participació en el capital de l’entitat per exercir aquest control. Aquesta sentència reforça un enfocament més funcional i pràctic, reconeixent que el control pot exercir-se de manera col·lectiva, sense que cada entitat pública ho faci de manera independent.

Aquesta decisió suposa un precedent important en la interpretació del control anàleg conjunt, permetent una major flexibilitat en la gestió pública i ajustant-se a les realitats de col·laboració entre entitats públiques i privades.