Treballs realitzats en l’extranger. Nous criteris interpretatius arran de les sentències del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem en dues sentències consecutives, de data 28 de març i 9 d’abril, ha aclarit alguns aspectes relatius a l’exempció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) aplicable als rendiments del treball derivats de desplaçaments realitzats a l’estranger.

L’article 7, lletra p) de la Llei de 35/2006, de l’IRPF, estableix que quant un treballador es desplaça a l’estranger per realitzar treballs per una entitat no resident, pot aplicar una exempció sobre les rendes del treball, per la part proporcional del temps en que ha estat desplaçat. Aquest exempció està limitada quantitativament fins a la xifra de 60.100 euros anuals.

La controvèrsia es produïa quant els treballs realitzats a l’estranger, eren per una entitat vinculada. Fins al moment, l’Administració tributària ha vingut interpretant que en aquest cas, els serveis prestat havien de comportar una avantatge o utilitat a l’entitat destinatària. De manera que,  en els casos que els serveis prestats fossin de supervisió i control, determinava que es tractaven d’activitat genèriques que no produïen cap benefici a la filial a l’estranger o que el benefici quedava en seu de la matriu espanyola.

Els nous criteris interpretatius que estableixen les noves sentències del T.S. aclareixen aquest conceptes i fan una interpretació clara de la norma en benefici del contribuent:

  • L’article 7.p), resulta aplicable als rendiments percebuts per personal laboral destinat a la prestació d’un servei en una entitat internacional situada l’estranger, sempre que els treballs es realitzin materialment fora del territori nacional i beneficiïn a una entitat internacional, amb independència que beneficiï així mateix a l’ocupador del treballador o/i a una altra o altres entitats.
  • Aquest precepte no prohibeix que els treballs efectivament realitzats fora d’Espanya consisteixin en labors de supervisió o coordinació, i no reclama la norma que els viatges a l’estranger siguin prolongats o tinguin lloc de forma continuada, sense interrupcions.

En conclusió, a criteri de l’alt tribunal:

  • la norma no exigeix que l’entitat estrangera sigui l’única beneficiària dels serveis realitzats a l’estranger.
  • la norma permet l’exempció en cas que es tracti de treballs de supervisió i control.
  • així mateix la norma no exigeix un mínim de durada de temps desplaçat.
Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies