Tribunal Suprem: l’ús del contracte temporal per a cobrir els permisos o vacances dels empleats és un frau. Sentència de 10 de novembre de 2020

El passat mes de novembre la Sala del Social del Tribunal Suprem va dictaminar que no n’hi ha prou amb una simple i genèrica invocació de la necessitat de cobrir situacions de vacances, llicències i permisos de el personal de plantilla, sense més especificació, per donar cobertura a un contracte eventual . En el cas concret indica que és del tot irregular subscriure contractes eventuals en els quals es reflecteixi com a causa de temporalitat a la “Realització de les tasques pròpies de l’oficina”, sense cap altra precisió.

La contractació eventual com a mecanisme conjuntural per suplir la insuficiència de personal en els organismes públics ha de quedar reduïda només a les situacions en què es produeix un manifest desequilibri entre el personal disponible i l’activitat que ha de desenvolupar l’organisme, per l’existència de vacants que no poden ser cobertes de manera ràpida, ja que s’han de respectar els mecanismes legals que regeixen en matèria d’ocupació pública.

Així, si es donés el cas en què l’organisme públic, – en un moment determinat-, té un nombre elevat de llocs sense titular, i es troba en una situació de dèficit de personal, en la qual el treball sobrepassa la capacitat dels empleats disponibles, – post propi de l’acumulació de tasques-, seria lícit acudir als contractes de treball eventuals per remeiar, en la mesura del possible, aquesta situació, però no davant d’una abstracta i genèrica invocació dels períodes de vacances, llicències i permisos dels quals gaudeix el personal que configura la plantilla ordinària de l’organisme públic.

El tribunal indica que, perquè pugui deduir-se la concurrència de les circumstàncies extraordinàries que justifiquin el recurs a aquesta modalitat de contractació temporal, cal una prova més precisa i exhaustiva de les concretes i específiques circumstàncies concurrents a la plantilla, el nombre de llocs de treball i vacants existents en la mateixa.

Ja ho va establir en sentències anteriors, dient que res d’extraordinari resulta el gaudi dels períodes de descans i vacances, als que tenen dret tots els treballadors de l’empresa.

En el cas, no consta provada cap causa extraordinària ni singulars raons que justifiquin els contractes eventuals que per això s’han de considerar celebrats en frau de llei.

És més, tota empresa és plenament coneixedora que la plantilla amb què compta gaudeix de vacances i descansos amb la regularitat pròpia d’aquestes situacions i, per tant, la resposta al volum d’activitat habitual ha de contemplar les hores d’efectiva prestació. Que els treballadors de la plantilla exercitin els seus drets al descans i a les vacances és una circumstància plenament previsible i, per tant, no és adequada per a justificar el recurs a la contractació eventual perquè no compleixen amb el paràmetre de l’excepcionalitat inherent a aquesta modalitat de contractació .

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinmail

@ Faura-Casas

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si està d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant. Més informació. aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies