Opinió

Per fi, el legislador espanyol ha aprovat la Llei 6/2020, de 11 de novembre, reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança, que entra en vigor el 13 de novembre de 2020.

Cal recordar que aquesta norma té com a origen el Reglament (UE) nº 910/2014 del Parlament Europeu i de Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i pel qual es deroga la Directiva 1999/93 / CE, que és aplicable des de l’1 de juliol de 2016. L’objecte d’aquesta Llei és, per tant, adaptar el nostre ordenament jurídic al marc regulador de la Unió Europea, evitant així la existència de buits normatius susceptibles de donar lloc a situacions d’inseguretat jurídica en la prestació de serveis electrònics de confiança. Aquesta llei deroga la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica.

Mitjançant el Reglament (UE) 910/2014 es persegueix regular en un mateix instrument normatiu d’aplicació directa als Estats membres dues realitats, la identificació i els serveis de confiança electrònics en sentit ampli, harmonitzant i facilitant l’ús transfronterer dels serveis en línia , públics i privats, així com el comerç electrònic a la UE, contribuint així al desenvolupament del mercat únic digital. D’una banda, en l’àmbit de la identificació electrònica, el Reglament instaura l’acceptació mútua, per a l’accés als serveis públics en línia, dels sistemes nacionals d’identificació electrònica que hagin estat notificats a la Comissió Europea per part dels Estats membres , a fi de facilitar la interacció telemàtica segura amb les administracions públiques i la seva utilització per a la realització de tràmits transfronterers, eliminant aquesta barrera electrònica que excloïa als ciutadans de ple gaudi dels beneficis del mercat interior. També, introdueix la regulació harmònica de nous serveis electrònics qualificats de confiança, addicionals a la tradicional signatura electrònica, com ara el segell electrònic de persona jurídica, el servei de validació de signatures i segells qualificats, el servei de conservació de signatures i segells qualificats, el servei de segellat electrònic de temps, el servei de lliurament electrònica certificada i el servei d’expedició de certificats d’autenticació web, que poden ser combinats entre si per a la prestació de serveis complexos i innovadors.

D’aquesta manera, la nova Llei permet complementar el Reglament (UE) 910/2014 en aquells aspectes que aquest no ha harmonitzat i que es deixen al criteri dels Estats membres. Així, en virtut del principi de proporcionalitat, aquesta Llei conté la regulació, entre d’altres, del règim de previsió de risc dels prestadors qualificats, el règim sancionador, la comprovació de la identitat i atributs dels sol·licitants d’un certificat qualificat, la inclusió de requisits addicionals a nivell nacional per a certificats qualificats com ara identificadors nacionals, o el seu temps màxim de vigència, així com les condicions per a la suspensió dels certificats. Es determina el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, com a òrgan de supervisió, controlarà el compliment pels prestadors de serveis electrònics de confiança qualificats i no qualificats que ofereixin els seus serveis a el públic de les obligacions establertes en el Reglament (UE) 910/2014 i en aquesta Llei.

Un punt interessant és el fet que el Reglament (UE) 910/2014 garanteix l’equivalència jurídica entre la signatura electrònica qualificada i la signatura manuscrita, tot i que es permet als Estats membres determinar els efectes de les altres firmes electròniques i dels serveis electrònics de confiança en general. En aquest aspecte, es modifica la regulació anterior a l’atribuir als documents electrònics per a la producció o comunicació s’hagi utilitzat un servei de confiança qualificat un avantatge probatòria. Referent a això, se simplifica la prova, ja que és suficient la simple constatació de la inclusió de l’esmentat servei a la llista de confiança de prestadors qualificats de serveis electrònics que regula l’article 22 del Reglament (UE) 910/2014.

Els certificats qualificats expedits a persones físiques inclouran el nombre de document nacional d’identitat, número d’identitat d’estranger o número d’identificació fiscal, llevat dels casos en què el titular no tingui tots ells. La mateixa regla s’aplica pel que fa al número d’identificació fiscal de les persones jurídiques o sense personalitat jurídica titulars de certificats qualificats, que en defecte d’aquest han d’utilitzar un codi que els identifiqui de forma unívoca i permanent en el temps, tal com es reculli en els registres oficials. S’estableix que el període de vigència dels certificats qualificats no serà superior a cinc anys.

Pel que fa a les obligacions dels prestadors, la Llei estableix el requisit de constitució d’una garantia econòmica per a la prestació de serveis qualificats de confiança, fixant una quantia mínima única de 1.500.000 euros, que s’incrementa en 500.000 euros per cada tipus de servei addicional que es presti, la qual cosa s’estima suficient per cobrir els riscos derivats del servei, té en compte la diversitat de serveis en el mercat i no penalitza els prestadors amb més oferta.

Una de les exigències del Reglament (UE) 910/2014 se centra a garantir la seguretat dels serveis de confiança davant d’actes deliberats o fortuïts que afectin els seus productes, xarxes o sistemes d’informació. En aquest sentit, tots els prestadors de serveis de confiança, qualificats i no qualificats, estan sotmesos a l’obligació d’adoptar les mesures tècniques i organitzatives adequades per gestionar els riscos per a la seguretat dels serveis de confiança que presten, així com de notificar a l’ òrgan de supervisió qualsevol violació de la seguretat o pèrdua de la integritat que tingui un impacte significatiu en el servei de confiança prestat.

https://www.boe.es/boe/dias/2020/11/12/pdfs/BOE-A-2020-14046.pdf