Opinió

Mitjançant un nom tan aparentment inofensiu com el de cookies (galetetes) fem referència a aquells programes que permeten registrar i desar informació personal sobre els usuaris i preferències de navegació per internet, cosa que implica realitzar una petita instal·lació a l’equip de l’usuari. Tot i que les cookies serveixen sovint només per a registrar dades molt elementals que faciliten la navegació, com ara la llengua preferida o la moneda amb què volem pagar, no sempre estem parlant de dades banals, ja que, en molts casos, registren opcions i preferències de navegació i poden servir per a l’elaboració de perfils i la configuració de publicitat personalitzada. És el cas de les cookies anomenades de seguiment. En aquest cas, podem parlar de veritables afectacions a la privacitat de les persones i, en alguns casos, d’una recollida de dades personals.

La regulació actual sobre cookies distingeix entre les que són tècnicament necessàries per al funcionalment de la web i les que serien innecessàries. És en aquestes darreres on podem tenir un problema que pot convertir-se en una multa. Particularment, les cookies que haurien de comptar amb el consentiment informat de l’usuari són les de seguiment -que ja hem comentat abans-, però també les de segmentació, anàlisi i xarxes socials. No és una qüestió poc important. En els darrers anys hem vist com l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) imposava a empreses multes de 10.000 a 30.000 euros per instal·lar cookies sense consentiment o per no permetre que l’usuari en rebutgi la instal·lació. En la majoria dels casos, l’empresa desconeixia que feia servir cookies i les obligacions relatives a aquest ús. L’AEPD, però, acabava fent una inspecció que implicava també la revisió tecnològica de la presència online de l’empresa.

El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, en una sentència relativament polèmica de 2019, també ha ficat cullerada en aquesta regulació, establint que la prestació del consentiment sobre cookies ha de ser sempre expressa, activa i voluntària, i basar-se en una informació també expressa. Això vol dir que l’usuari ha de tenir l’opció de marcar una casella abans d’entrar a navegar i que a més ha de poder tenir l’opció de navegar sense que se li instal·lin cookies. La informació, d’altra banda, s’ha de proporcionar de forma directa, transparent i entenedora. Per tot plegat, amb aquesta decisió judicial, resta bandejada qualsevol possibilitat d’entendre que s’està complint amb el règim de cookies si no posem un avís informatiu previ a la navegació que permeti prestar el consentiment; un consentiment que ja no podem donar mai per suposat.

De cara al futur, resta pendent que es tramiti una llei de cookies europea, que portarà el nom de Reglament ePrivacy i que regularà la privacitat online amb efectes jurídics europeus. Encara no sabem ben bé com serà aquesta nova regulació, però, per la informació que ha transcendit fins ara, no sembla que hagi de canviar gaire les previsions actuals. Mentrestant, però, hem de tenir clara l’actual normativa europea i espanyola sobre la matèria i procurar aplicar-la correctament. Cal tenir clar quines cookies està instal·lant realment la nostra web en el navegador dels usuaris, informar correctament sobre elles de forma prèvia a la navegació i demanar l’acceptació explícita dels usuaris. Si no ho fem així, ens arrisquem a que sigui l’AEPD o qualsevol altra autoritat la que revisi les cookies que realment estem instal·lant, i això derivi dissortadament en una sanció i multa.