Opinió

Aproximació conceptual i trets característics d’aquest sistema de pagament a la Llei de Contractes del Sector Públic.

La Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària regula les bestretes de caixa fixa en el seu article 78 determinant que són:

“bestretes de caixa fixa les provisions de fons de caràcter extra pressupostari i permanent que es realitzen a pagadories, caixes i habilitacions per a l’atenció immediata i posterior aplicació al capítol de despeses corrents en béns i serveis del pressupost de l’any en què es realitzin, de despeses periòdiques o repetitives”.

Així i d’acord amb l’art. 1 del Reial Decret 725/1989, s’entenen per bestretes de Caixa fixa

“les provisions de fons de caràcter extra pressupostari i permanent que es realitzen a pagadories, Caixes i Habilitacions per a l’atenció immediata i posterior aplicació a el capítol de despeses corrents en béns i serveis del pressupost de l’any en què es realitzin, de despeses periòdiques o repetitives, com els referents a dietes, despeses de locomoció, material no inventariable, conservació, tracte successiu i d’altres de similars característiques. Aquestes bestretes de Caixa fixa no tindran la consideració de pagaments a justificar”.

Pel que fa a la entitats locals, el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals que regula les bestretes de caixa fixa en l’article 190 que disposa que:

 “Article 190. Pagaments a justificar. Bestretes de caixa fixa.

1. Les ordres de pagament els documents no es puguin acompanyar en el moment de la seva expedició, segons preveu l’article anterior, tindran el caràcter de per justificar i s’aplicaran als corresponents crèdits pressupostaris.
2. Les bases de execució del pressupost poden establir, amb l’informe previ de la Intervenció, les normes que regulin l’expedició d’ordres de pagament a justificar amb càrrec als pressupostos de despeses, i determinar els criteris generals, els límits quantitatius i els conceptes pressupostaris a què siguin aplicables.

Els perceptors d’aquestes ordres de pagament queden obligats a justificar l’aplicació de les quantitats percebudes en el termini màxim de tres mesos, i subjectes a el règim de responsabilitats que estableix la normativa vigent.

En cap cas es poden expedir noves ordres de pagament a justificar, pels mateixos conceptes pressupostaris, a perceptors que tinguessin encara en el seu poder fons pendents de justificació.

3. Per a les atencions de caràcter periòdic o repetitiu, els fons lliurats a justificar podran tenir el caràcter de bestretes de caixa fixa. Els perceptors d’aquests fons quedaran obligats a justificar l’aplicació de les quantitats percebudes al llarg de l’exercici pressupostari en què es va constituir la bestreta “.

Així mateix l’article 219 de la LRHL estableix que:

“No estaran sotmesos a intervenció prèvia les despeses de material no inventariable, contractes menors, així com els de caràcter periòdic i altres de tracte successiu, un cop intervinguda la despesa corresponent a el període inicial de l’acte o contracte de què derivin o les seves modificacions, així com altres despeses menors de 3.005,06 euros que, d’acord amb la normativa vigent, es facin efectius a través del sistema de bestretes de caixa fixa”.

La regulació de les bestretes de caixa fixa o altres sistemes similars per fer pagaments menors es contempla a la Llei de Contractes de Sector Públic en els següents ítems:

• 63.4 LCSP, on s’excepciona l’obligació de publicitat dels contractes menors (publicitat que s’ha de trimestral, incloent a el menys l’objecte durada import d’adjudicació, identitat de l’adjudicatari, ordenant per aquesta identitat).
• 118.5 LCSP, en la redacció donada pel Reial decret llei 3/2020, que va entrar en vigor el dia 6 de febrer de 2020, on s’especifica que no cal dur a terme un informe de l’òrgan de contractació justificant de forma motivada la necessitat del contracte i que no s’està alterant el seu objecte per tal d’evitar l’aplicació dels llindars (fraccionament), quan el pagament dels contractes es realitzi a través d’aquest sistema de bestretes de caixa fixa altres similars per a realitzar pagaments menors sempre que el valor estimat d’aquests contractes no excedeixi de 5000 €.
• 335 LCSP, on s’excepciona l’obligació de remissió dels contractes menors al Tribunal de Comptes l’import dels quals sigui inferior a 5000 € i que s’abonin a través d’aquest sistema.
• 346.3 LCSP, on s’excepciona l’obligació de comunicació dels contractes menors al Registre Públic de Contractes l’import dels quals sigui inferior a 5000 € i que s’abonin a través d’aquest sistema.
• La disposició addicional 54 de la LCSP, per als contractes celebrats per agents PÚBLICS de el sistema espanyol de ciència, tecnologia i innovació, també s’eliminava, amb el Reial decret llei 3/2019, de 8 de febrer l’obligació de realitzar un informe de necessitat i de no fraccionament de el contracte, en els mateixos termes en què ara està previst l’article 118.2 LCSP. I que ara, ha quedat per ells sense sentit.

Podem concloure, a modo de resum conceptual, que amb caràcter general s’estableixen els següents requisits per abonar mitjançant aquesta formula determinades despeses amb les següents característiques:

• Que tracti de despeses d’atenció immediata.
• Que tracti de despeses per al funcionament ordinari de l’entitat. Per tant, no despeses extraordinàries.
• Que les despeses tinguin caràcter periòdic i repetitiu.
• Que tractin de despeses de capítol de despeses corrents (capítol II). Per tant no hi caben per a inversions (capítol VII).