Opinió

El passat dia 28 de març la Direcció General d’Ocupació del Ministeri de Treball va publicar Nota, amb l’objectiu de donar trasllat del criteri sobre els expedients suspensius i de reducció de jornada per la COVID-19, que suposa una ampliació del criteri anterior i dona resposta a diverses qüestions.

Destaquem les següents per la seva rellevància:

A) La primera d’aquestes qüestions fa referència a quan s’entén que concorre la força major temporal descrita en l’article 22.1 del RDL 8/2020, com a derivada de la COVID-19?

1. Són aquells supòsits que han de considerar-se força major temporal, per entendre que satisfan el concepte clàssic de força major ja sigui en la seva condició de succés de greu risc, catàstrofe i calamitat pública (situacions de contagi o aïllament preventiu decretats per l’autoritat sanitària) o bé com a suspensions d’activitat derivades de manera directa de les decisions adoptades pel Govern o les Administracions Púbiques.
2. I també s’han de considerar aquells altres supòsits que a causa de la COVID-19 portaran amb si l’esmentada pèrdua d’activitat. En aquest supòsit ha de satisfer tres requisits:

• El seu caràcter inevitable sobre l’activitat productiva, produït per un fet extern o desconnectat de l’àrea d’actuació de la pròpia empresa.
• La impossibilitat objectiva de continuar prestant serveis.
• El mitjà instrumental en virtut del qual es produeixen les anteriors conseqüències ha de ser de manera necessària algun dels esmentats en l’article 22.1 del RDL 8/2020.

Fora dels supòsits anteriors, cal entendre que s’està davant de suspensions o reduccions per causes productives (o econòmiques) per mes que poguessin existir dificultats objectives per a mantenir l’activitat productiva, establir noves pautes organitzatives, baixades de clientela o subministraments, quan en aquest últim cas no suposi una dificultat greu. Per tant haurà d’entendre’s com fonamentat en les causes de l’article 47, en els seus apartats 1 i 2 de l’Estatut dels Treballadors, havent de seguir els tràmits abreujats de l’article 23 del Reial decret llei 8/2020.

B) La tercera de les qüestions es sobre la durada de les mesures de suspensió o reducció de jornada adoptades d’acord amb l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març.

D’acord a les causes descrites en l’article 22 del Reial decret 8/2020, de 17 de març tindran com a durada màxima la de l’estat d’alarma decretat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, així com les seves possibles pròrrogues (o modificacions).