Opinió

L’Advocacia General de l’Estat ha publicat dues notes que vénen a aclarir, d’una banda, l’aplicació als contractes menors de la pròrroga prevista  a l’article 34.2 del Reial Decret Llei 8/2020 i, de l’altra, la interpretació del que estableix en la disposició addicional 3a, relativa a la suspensió dels terminis administratius.

Nota de l’Advocacia General de l’Estat en relació a l’article 34.2 del RD Llei 8/2020 als contractes menors (publicada el 19 de març de 2020)

Es planteja si l’ampliació del termini d’execució o la pròrroga prevista al precepte resulten aplicables als contractes menors, atès que aquests tenen una durada màxima d’un any sense possibilitat de pròrroga, segons l’article 29.8 de la LCSP.

L’AGE considera que existeix habilitació legal suficient atès que l’article 34 del RD Llei no exclou expressament del seu àmbit d’aplicació als contractes menors; considerant l’excepcionalitat i singularitat de la norma pel context d’emergència sanitària que patim.

Nota Advocacia General Estat

Interpretació de l’Advocacia General de l’Estat en relació a la Disposició Addicional Tercera del RD Llei 8/2020, relativa a la suspensió dels terminis administratius (publicada el 20 de març de 2020)

L’Advocacia General de l’Estat interpreta dos conceptes inclosos en la DA3 de l’esmentat RD Llei, als efectes de la seva aplicació en els casos de força major que se’n deriven de l’estat d’alarma.

Es concreta que els conceptes “terme” i “termini” no són sinònims, referint el “terme” a l’ assenyalament d’un determinat dia; i el “termini” al període de temps existent entre un dia inicial i un dia final, podent-se realitzar l’actuació de què es tracti en qualsevol dels dies que conformen el referit termini

L’AGE interpreta que la suspensió d’un termini implica que el mateix s’atura, “Congelant-se en el temps” en un moment determinat a causa de l’aparició d’ algun obstacle o causa legal, i es reprèn, quan l’obstacle o causa ha desaparegut, en el mateix estat en què va quedar quan es va produir la suspensió. És a dir, si un termini de 30 dies se suspèn en el dia 15, al moment de la represa quedaran només altres 15 perquè expiri.

Per contra, en els casos en què legalment està prevista la “Interrupció” d’un termini, una vegada que té lloc l’acte interromput, el termini torna a comptar des de zero, tornant a néixer en tota la seva extensió i quedant sense efecte el temps del termini fins llavors transcorregut.

Per tot allò exposat, s’observa en la disposició addicional 3ª una contradicció ja que es determina en la seva rúbrica “Suspensió de terminis administratius “, per, a continuació, indicar en el seu apartat primer que “Es suspenen termes i s’interrompen els terminis per a la tramitació dels procediments …”, quan, com ha quedat indicat, suspensió i interrupció són conceptes jurídics diferents, amb diferents conseqüències jurídiques.

Conclusió de l’AGE: és raonable concloure que el sentit de l’apartat 1 de la disposició addicional 3a del RD 463/2020 és el d’establir que els terminis procedimentals als quals es refereix queden suspesos en el moment de la declaració de l’estat d’alarma, reprenent-se pel període que resti quan desaparegui aquest estat d’alarma, inicial o prorrogat, sense que en cap cas tornin a començar des de zero. És a dir, es “reprenen” però no “reinicien”.

Informe_AGE__terminis_suspesos