Opinió

La Disposició addicional novena de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018 establia, un any més, que les institucions sanitàries de titularitat de les administracions públiques o d’institucions públiques o privades sense afany de lucre que s’haguessin acollit a la moratòria prevista a la disposició addicional trentena de la Llei 41/1994, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l’estat per al 1995,  podien sol·licitar a la Tresoreria General de la Seguretat Social l’ampliació fins a vint-i-quatre anys de la carència concedida en el seu dia, així com l’ampliació de la moratòria concedida fins a un termini de 10 anys amb amortitzacions anuals.

L’any 2019 però, la manca de govern a l’estat no ha permès, ni permetrà a aquestes alçades, l’aprovació abans del 31 de desembre de la corresponent Llei de pressupostos i, en conseqüència, tampoc la inclusió en els mateixos d’una nova pròrroga anual en el pagament del deute històric amb la Tresoreria de la Seguretat Social de les entitats sanitàries a Catalunya estimat, segons la informació recollida pel Consorci de Salut i Social de Catalunya dels informes economicofinancers de la Central de Balanços, en 289,28 milions d’euros.

Com a conseqüència, i llevat que el govern en funcions no aprovi un Reial Decret-llei, tal com va passar a l’any 2011, les entitats sanitàries de Catalunya haurien de fer front, abans de final d’any, al pagament del 10% del deute històric que suposa un import de 28,94 milions d’euros.