Opinió

El passat 19 d’octubre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea C-582/14 va declarar que l’adreça IP dinàmica registrada per un proveïdor de serveis de mitjans en línia, durant la consulta del seu lloc d’Internet accessible, constitueix una dada personal, quan aquest disposi de mitjans legals que li permetin identificar a l’usuari.

L’origen de l’assumpte resideix en el fet que la part demandant, el Sr. Patrich Breyer, s’oposa al fet que els llocs d’Internet dels organismes federals alemanys registrin i conservin les adreces IP. La part demandada, així mateix, utilitza l’argument de prevenció d’atacs cibernètics i la possibilitat d’exercitar accions penals per defensar el registre i la conservació de les adreces IP.

Davant aquests fets, el Bundesgerichtshof (Tribunal Suprem Civil i Penal Alemany) va decidir suspendre el procediment i plantejar al Tribunal de Justícia dues qüestions prejudicials, que són les següents:

A) Les adreces IP dinàmiques constitueixen una dada personal, en relació al gestor del lloc d’Internet, i per tant han de gaudir de la protecció de la normativa en protecció de dades?

B) Un proveïdor de serveis en línia nomes pot recollir i utilitzar dades personals d’un usuari d’aquests serveis, sense el consentiment d’aquest, quan aquesta recollida i utilització siguin necessàries per garantir el funcionament general del lloc?

En relació a la primera qüestió, el Tribunal de Justícia determina que l’apartat a) de l’article 2 de la Directiva 95/46, que defineix dada personal com tota informació sobre una persona física identificada o identificable, ha d’interpretar-se en el sentit que una adreça IP dinàmica registrada per un proveïdor de serveis de mitjans en línia amb ocasió de la consulta per una persona d’un lloc d’Internet que aquell proveïdor fa accessible al públic constitueix respecte a aquest proveïdor una dada personal quan aquest disposi de mitjans legals que li permetin identificar a la persona interessada gràcies a la informació addicional de la qual disposa el proveïdor d’accés a Internet d’aquesta persona.

La sentència determina que les autoritats alemanyes disposen de vies legals que permeten al proveïdor de serveis de mitjans en línia dirigir-se a l’autoritat competent per obtenir aquesta informació del proveïdor d’accés a Internet.

Respecte a la segona qüestió, l’objectiu de garantir el funcionament del servei de telecomunicació pot considerar-se com un interès legítim, la satisfacció del qual justifica el tractament d’aquesta dada personal, sempre que s’estimi que preval sobre l’interès o els drets fonamentals de l’afectat.

En conclusió una adreça IP dinàmica registrada per un proveïdor de serveis de mitjans en línia durant la consulta del seu lloc d’Internet accessible al públic constitueix, respecte al gestor, una dada personal quan per mitjans legals disponibles permetin identificar a l’usuari. A més, atorga als gestors i titulars de llocs web la possibilitat de conservar i tractar dades personals dels usuaris que visitin el seu lloc, sobre la base de la conservació i tractament de dades per al correcte i continu funcionament dels seus llocs.