Opinion

El Jutjat de lo Social de Múrcia número 9 resol en la sentència 130/2021, de data 29 d’abril de 2021, sobre el control de l’empresari dels dispositius informàtics que posa a disposició del treballador per efectuar les seves funcions laborals.

Els empresaris del cas jutjat van acomiadar al treballador per les proves analitzades per un pèrit informàtic, concretament es va provar que el treballador havia estat transferint clients dels empresaris a altres empreses coincidents del mercat.

Prèviament al control laboral dels dispositius informàtics del treballador, es va fer signar a aquest un document de confidencialitat que establia el compromís del treballador a no revelar informació dels empresaris als clients dels mateixos. El mateix dia que es va efectuar la intervenció pericial dels dispositius informàtics es va fer signar al treballador un document de Compromís de confidencialitat i coneixement d’obligacions en matèria de protecció de dades; és aquest el document que establia el control empresarial dels dispositius informàtics del treballador. Els mitjans informàtics intervinguts per la pericial informàtica es tracten de mitjans informàtics dels empresaris que posen a disposició del treballador per realitzar la seva feina.

El jutjat valora que el treballador té dret a la dignitat i dret a la intimitat doncs, per exemple, els arxius temporals de la navegació d’internet poden incorporar informacions reveladores sobre determinats aspectes de la vida privada del treballador com la seva ideologia, orientació sexual, aficions personals, entre d’altres. Alhora el jutjat té present que l’empresari pot controlar els dispositius informàtics que posa a disposició del treballador. El jutjat considera que l’empresa, de conformitat amb les exigències de la bona fe, ha d’establir prèviament les regles d’ús sobre els mitjans informàtics, incloent les prohibicions absolutes i parcials, i informar als treballadors de l’existència del control i dels mitjans que han d’aplicar-se en ordre a comprovar els usos dels mitjans informàtics, així com les mesures que han d’adoptar-se en el seu cas per garantir l’efectiva utilització laboral del mitjà quan sigui precís. Així, si els mitjans informàtics s’utilitzen per part dels treballadors per usos privats en contra d’aquestes prohibicions i amb coneixement dels controls i mesures aplicables no es pot entendre que amb el control s’ha vulnerat la intimitat dels treballadors.

Al cas plantejat, el jutjat considera que si les empreses no informen prèviament al treballador sobre les normes d’us dels dispositius informàtics, ni informen prèviament al treballador sobre les facultats de vigilància i control que es reserva a l’empresari, no poden utilitzar la informació existent en els dispositius com a prova per detectar conductes il·lícites del treballador. Tot això, encara que es faci signar el document el mateix dia de la prova pericial perquè el treballador no coneixia amb caràcter previ a l’ús dels mitjans informàtics sobre les normes d’ús dels mateixos. És a dir, les empreses no poden exercir el control i vigilància dels dispositius informàtics si, amb caràcter previ al seu ús, el treballador no és coneixedor de les regles i límits que les empreses imposen pel seu ús. Per això, el jutjat considera que les proves obtingudes sobre els mitjans informàtics intervinguts al treballador manquen d’eficàcia per acreditar els fets i s’han obtingut il·lícitament amb vulneració dels drets fonamentals del treballador.

Per tant, es pot concloure de la sentència que l’empresari només podrà controlar els dispositius informàtics que posa a disposició del treballador per a la realització de les seves funcions laborals si aquest coneix prèviament a l’ús que faci dels dispositius les normes d’ús, les prohibicions i el control empresarial dels dispositius informàtics.