Opinion

El Reial Decret llei 27/2020, de 4 d’agost (RDL 27/2020), de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, aplicables a les entitats locals, ha perdut la seva vigència, al no ser convalidat pel Congrés dels Diputats. El pas 10 de setembre s’ha dictat Resolució de Congrés, que ordena la publicació de l’Acord de derogació d’aquella norma.

En l’àmbit laboral, les disposicions de l’RDL 24/2020 i que ara s’entenen derogades van ser:

1.Consideració com a situació assimilada a accident de treball dels períodes d’aïllament, contagi o restricció en les sortides del municipi on tinguin el domicili o el seu centre de treball les persones treballadores com a conseqüència de la COVID-19.

El RDL considerar, amb caràcter excepcional, situació assimilada a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal de el sistema de Seguretat Social, aquells períodes d’aïllament o contagi de les persones treballadores provocats pel virus COVID-19, llevat que es provés que el contagi de la malaltia s’hagués contret amb causa exclusiva en la realització de la feina, en aquest cas seria qualificada com a accident de treball.

Amb el mateix caràcter excepcional, amb efectes des de l’inici de la situació de restricció de la sortida o entrada a un municipi, i mitjançant el corresponent comunicat de baixa, es va estendre aquesta protecció a aquells treballadors que es van veure obligats a desplaçar-se de localitat per prestar serveis en les activitats no afectades pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, sempre que per l’autoritat competent hagués acordat restringir la sortida, o l’entrada, de persones del municipi on aquests treballadors tinguessin el seu domicili, o on l’empresa tingués el seu centre de treball en el cas de treballadors amb domicili a un altre municipi, i els hagués estat denegada de forma expressa la possibilitat de desplaçar-se per l’autoritat competent, no poguessin fer la seva feina de forma telemàtica per causes no imputables a l’empresa per a la qual presten els seus serveis o al propi treballador i no tinguessin dret a percebre cap altra prestació pública.

La durada d’aquesta prestació excepcional vindria determinada per l’informe de baixa i la corresponent alta.

Es va reconèixer el dret a aquesta prestació a la persona treballadora per compte propi o aliè que es trobés en la data del fet causant en situació d’alta en qualsevol dels règims de Seguretat Social.

La data fet causant seria la data en la qual s’acordés l’aïllament, restricció o malaltia del treballador, sense perjudici que l’informe de baixa s’expedeixi amb posterioritat a aquesta data.

2. Consideració de les malalties patides pel personal sanitari per contagi de la COVID-19.

La disposició addicional vuitena va prorrogar l’article 9 de Reial Decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i Seguretat Social i tributàries per a pal·liar els efectes de la COVID -19.

Així, la consideració com a contingència professional derivada d’accident de treball de les malalties patides pel personal que prestés servei en centres sanitaris o sociosanitaris com a conseqüència del contagi de virus SARS-CoV2, s’aplicaria als contagis de virus SARS-CoV2 produïts des l’1 d’agost de 2020 fins que les autoritats sanitàries aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, acreditant el contagi mitjançant el corresponent comunicat d’accident de treball, que s’hauria d’haver expedit dins de el mateix període de referència.