Opinion

Mitjançant el 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, la Generalitat es proposa desenvolupar la Llei de Transparència i, en particular, tal com estableix al preàmbul de la norma, “clarificar conceptes jurídics indeterminats i resoldre dubtes interpretatius aprofitant la valuosa experiència adquirida per les administracions públiques de Catalunya”. Ens trobem, per tant, amb un decret que parteix de l’experiència de l’administració en tots els anys d’aplicació legal del règim de transparència. D’altra banda, es normativitza la doctrina creada durant molts anys per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

Com a novetat important, veurem que el decret concreta algunes obligacions que afecten a la Generalitat i al sector públic en general, però també regula de manera específica el règim de transparència que correspon als subjectes privats que perceben fons públics, exerceixen funcions públiques o presten serveis públics. Aquests subjectes estaran obligats ara per norma a publicar i proporcionar informació sobre la seva contractació, convenis i subvencions de manera semblant a com ho han de fer les administracions.

Les administracions públiques, segons la nova norma, hauran de designar expressament quines són les seves unitats d’informació; aquestes ja eren els òrgans o unitats dedicades a la publicitat i a l’accés a la informació, però ara hauran de tenir un nom i definir-se amb unes funciones expressament atribuïdes jurídicament.

El decret defineix de manera clara què hem d’entendre per “personal directiu” i “alts càrrecs”. A partir d’ara, no només les seves retribucions hauran de ser públiques, sinó també les seves agendes, obsequis, viatges, reunions, etc.

El límits de la publicitat activa i de la transparència, a banda de basar-se en la protecció de dades, també podran venir definits a partir d’ara per motius de protecció especial de violència de gènere o amenaça terrorista. La llei no definia exactament quins motius podien justificar que no es publiqués el nom d’un treballador públic, però ara se n’esmenten dos, probablement com a conseqüència de les resolucions de la GAIP.

Altres novetats rellevants que introdueix el decret fan referència a les necessàries avaluacions del grau de compliment, l’expressió de l’organigrama institucional, la identificació del personal directiu i la publicació de la plantilla i dels processos d’accés, promoció i formació. Pel que fa a reutilització d’informació pública, es crea un mecanisme jurídic nou: la llicència oberta d’ús d’informació. D’acord amb la definició d’aquesta llicència, es preveuen unes condicions mínimes per a la reutilització d’informació pública.

En definitiva, amb el nou decret es garanteix una major seguretat jurídica en l’actuació de l’administració pública i dels subjectes que hi estan vinculats. La transparència, d’aquesta manera, es configura com a una causa d’interès general que ha de respondre a criteris de claredat i coherència.