Cookies

This website uses its own and third-party cookies to collect information in order to improve our services, to show advertising related to your preferences, as well as to analyze your browsing habits. More information.

“Quick fixes”. Harmonització i simplificació de determinades normes de l’IVA en operacions intracomunitàries


Contingut en l'idioma original. Traduccio pendent.

El passat dia 5 de febrer es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret-Llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l’àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d’assegurances privades, de plans i fons de pensions, de l’àmbit tributari i de litigis fiscals el qual entrarà en vigor, en relació a les modificacions fetes en matèria d’IVA, el proper 1 de març de 2020.

Aquest Reial Decret-Llei és conseqüència directa, entre altres, de la Directiva (UE) 2018/1910, del Consell, de 4 de desembre de 2018, per la que es modifica la Directiva 2006/112/CE pel que fa a l’harmonització i simplificació de determinades normes del règim de l’Impost sobre el Valor Afegit en la imposició dels intercanvis entre els estats membres, i les modificacions afecten als següents àmbits:

  • Proves del transport com a justificant de l’exempció en entregues intracomunitàries.
  • Obligatorietat d’estar donat d’alta al VIES per aplicar l’exempció en operacions intracomunitàries.
  • Tractament de l’IVA en operacions en cadena
  • Tractament de l’IVA dels acords sobre existències en reserva (béns en consigna).

Prova del transport com a justificant de l’entrega intracomunitària

Una de les principals modificacions és l’aclariment normatiu dels documents concrets a aportar a l’hora de justificar l’exempció en l’IVA d’una entrega intracomunitària. En el cas que el transport sigui a càrrec del venedor (o d’un tercer contractat per aquest), haurà d’aportar:

  • Un mínim de dos documents relacionats amb el transport emesos per parts independents (factura de noli aeri o del transportista, document CMR, etc.); o bé,
  • un dels documents anteriors i un altre que acrediti l’existència del transport (pòlissa d’assegurança, justificant de pagament, etc.).

En el cas que el transport sigui a càrrec de l’adquirent (o d’un tercer contractat per aquest), a part dels documents probatoris citats anteriorment, caldrà aportar una declaració del propi adquirent que certifiqui que els bens entregats han estat transportats. Model de justificant de transport

Obligatorietat de l’alta al VIES per justificar l’exempció

D’altra banda, tal i com disposa l’article 138 de la Directiva, serà requisit d’obligat compliment per a poder gaudir de l’exempció en l’IVA en el lliurament de béns fora de l’estat però dins la Comunitat Europea que l’adquirent estigui donat d’alta al Sistema d’intercanvi d’informació sobre l’IVA (VIES). En aquells casos en que no es pugui acreditar l’alta en el VIES de l’adquirent, el venedor haurà de repercutir la corresponent quota d’IVA.

Operacions d’entregues de béns successives (operacions en cadena)

Amb aquesta finalitat d’unificar criteris, també es veuen afectades aquelles operacions en les que es realitzen successius lliurament de béns però amb un únic transport intracomunitari del proveïdor al client passant per l’intermediari, o operacions en cadena. L’exempció s’imputarà tant al proveïdor com a l’intermediari sempre i quan aquest hagi comunicat al proveïdor el número d’identificació a efectes d’IVA a l’estat on s’origini el transport dels béns.

Acords sobre existències en reserva (béns en consigna)

Si bé fins a l’entrada en vigor d’aquestes modificacions aquest tipus d’acords s’entenien, a efectes de tributació en l’IVA, com a dues operacions diferents (una entrega intracomunitària quan el proveïdor enviava els béns des d’un estat membre al magatzem dins un altre estat membre, i una operació interna quan el client disposava dels béns en consigna), a partir del proper 1 de març s’entendran com una sola operació d’entrega intracomunitària sempre i quan es compleixin amb els següents requisits:

  • Hi ha d’haver un acord previ d’existències en reserva entre dues entitats dels dos estats membres.
  • El proveïdor que transporta els béns no ha d’estar donat d’alta, a efectes d’IVA, a l’estat membre de destí.
  • L’adquirent ha d’actuar com a empresari o professional a nivell d’IVA, i tant el NIF (o assimilat) com la seva identitat han de ser conegudes pel proveïdor abans de l’inici del transport dels béns.
  • El proveïdor haurà d’informar de l’entrega dels béns en un registre específic i declarar-la al model 349.
  • L’adquirent haurà de fer ús dels béns entregats en un termini d’un any des de l’arribada d’aquests al seu destí.

Així doncs, l’entrada en vigor de la modificació de la Directiva 2006/112/CE busca acabar amb la diferència de criteris entre els diferents estats a l’hora d’exigir les altes al sistema VIES d’intercanvi d’informació sobre l’IVA, obligant a tots els subjectes passius de l’impost que realitzin operacions intracomunitàries, sigui quina sigui la seva participació en l’operació, a estar-hi registrats.