Opinión

El Parlament Europeu va aprovar el dia 9 de juny de 2016 el Reglament que té com a objectiu reduir els costos i els tràmits per als ciutadans que presentin un document públic en un altre país membre de la UE.

Actualment, amb anterioritat a la aprovació del present Reglament la circulació de documentació pública entre els països de la UE era bastant lenta i farragosa, ja que els ciutadans que es traslladen , o bé, resideixen a un altre país de la UE deuen disposar d’una estampa per demostrar que aquests documents públics són autèntics. Amb l’aprovació del Reglament aquest tràmit i els altres procediments burocràtics ja no seran necessaris a l’hora de presentar un document públic expedit en un altre país de la UE.

Les novetats amb les que es posa fi a una sèrie de procediments burocràtics són les següents:

• No és necessari que el document públic emès en un país de la UE porti una estampa de autenticació (postil.la) perquè sigui acceptada com a  autèntic en un altre estat membre de la UE.
• Es suprimeix l’obligació de facilitar una còpia compulsada o una traducció jurada dels documents públics. Així mateix, els ciutadans que ho precisin a fi d’evitar els requisits de traducció tindran a la seva disposició un formulari multilingüe, per presentar com reforç a la traducció adjunta als documents públics.
• Amb l’objectiu d’evitar el frau, la autoritat receptora podrà comprovar l’autenticitat del document públic davant l’autoritat d’expedició si té dubtes sobre l’autenticitat d’aquest, a traves del Sistema de Informació del Mercat Interior (IMI).

És important tenir en compte que el Reglament tracta únicament de l’autenticitat dels documents públics, i no del reconeixement del contingut ni dels efectes d’aquest.En conseqüència, els estats membres hauran de seguir aplicant les seves normes nacionals relacionades amb el reconeixement del contingut i els efectes d’un document públic expedit en un altre país de la UE.

Però, quin és el seu àmbit d’aplicació? El reglament avarca els documents públics en els següents àmbits: naixement; el fet de que una persona estigui viva; defunció; nom; matrimoni (inclosos la capacitat per contraure matrimoni i l’estat civil); divorci, separació legal o anul·lació del matrimoni; unió de fets registrada ( inclosa la capacitat per inscriure’s com a membre d’una unió de fet registrada i la condició de membre d’una unió de fet registrada); cancel·lació del registre d’una unió de fet, separació judicial o anul·lació d’una unió registrada; filiació; adaptació; domicili o residència; nacionalitat; absència d’antecedents penals i drets de sufragi actiu i passiu en les seleccions municipals i en les eleccions al Parlament Europeu.

Finalment, hem de tenir present que després de la signatura del Reglament els Estats membres disposen de dos anys i mig a partir de la data d’entrega en vigor per adoptar totes les mesures necessàries per la seva correcta aplicació.