Configuración de las cookies

Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para obtener información de sus hábitos de búsqueda e intentar mejorar la calidad de nuestros servicios y la navegación por nuestro sitio web. Más información.

El tipus impositiu del 0% d’IVA al lliurament de béns d’ús sanitari. Consideracions d’àmbit subjectiu


Contingut en l'idioma original. Traduccio pendent.

L’article 8 del Reial Decret llei 15/2020, pel qual s’estableix l’aplicació d’un tipus impositiu del 0% en l’IVA per als lliuraments, adquisicions intracomunitàries i importacions de determinats béns d’ús mèdic o sanitari, amb l’objectiu de combatre els efectes de la COVID-19,  condiciona la seva aplicació a la concurrència d’uns requisits de caràcter objectiu, subjectiu i temporal:

  • Àmbit objectiu: lliuraments de béns, adquisicions intracomunitàries o importació de béns relacionats a l’Annex del RDL 15/2020.
  • Àmbit subjectiu: l’aplicació resta condicionada a que el destinatari del lliurament sigui alguna de les següents persones o entitats:
    • Entitats de Dret Públic
    • Entitats privades de caràcter social al qual es refereix l’apartat 3 de l’article 20 LIVA
    • Clíniques
    • Centres Hospitalaris
  • Àmbit temporal: l’aplicació del tipus impositiu del 0% resultarà vigent als lliuraments realitzats durant el període comprès entre el 23 d’abril i el 31 de juliol.

Si bé l’aplicació pràctica dels requisits anteriors ha estat i està sent objecte de nombroses interpretacions i dubtes, el requisit d’àmbit subjectiu és a hores d’ara el que està creant més confusió, convé doncs efectuar una anàlisi de l’abast subjectiu de l’aplicació de la mesura aprovada pel RDL 15/2020.

En l’àmbit subjectiu doncs, les primeres dues categories d’entitats, Entitats de Dret Públic i Entitats privades de caràcter social no haurien de generar dubtes quant a l’abast de les mateixes, destacant que en aquests dos casos la referència s’efectua en la consideració subjectiva de l’entitat, amb independència de les activitats que desenvolupin, no essent necessari per tant que en aquests casos el destinatari efectuï activitats en l’àmbit sanitari.

Pel que fa a les Clíniques i Centres Hospitalaris, l’article 8 del RDL no efectua una definició concreta de la consideració d’aquestes entitats, però a diferència de les dues classificacions anteriors, sí que en aquests casos han d’entendre’s condicionades a la naturalesa de les activitats que desenvolupessin.

Davant els dubtes que pot generar la classificació d’aquestes tipologies d’entitats, resulta necessari recórrer a les definicions existents en les normes d’aplicació de les activitats de clíniques i centres hospitalaris. En aquest sentit, el Reial Decret 1277/2003 de 10 d’octubre, pel qual s’estableixen les bases generals sobre autorització de centres, serveis i establiments sanitaris, estableix el concepte de centre sanitari com a:

“Conjunt organitzat de mitjans tècnics i instal·lacions en què professionals capacitats, per la seva titulació oficial o habilitació professional, realitzen bàsicament activitats sanitàries per tal de millorar la salut de les persones. Els centres sanitaris poden estar integrats per un o diversos serveis sanitaris, que constitueixen la seva oferta assistencial.”

I en aquest sentit, l’Annex II del RD 1277/2003 efectua una definició i classificació dels Hospitals i d’altres proveïdors d’assistència sanitària sense internament, semblaria doncs raonable entendre que el concepte Clínica abastaria els enumerats com a proveïdors d’assistència sanitària:

  • C.1 Hospitals (centres amb internament): centres sanitaris destinats a l’assistència especialitzada i continuada de pacients en règim d’internament (com a mínim una nit), la finalitat principal és el diagnòstic o tractament dels malalts ingressats en aquests, sense perjudici de que també prestin atenció de forma ambulatòria:
    • Hospitals Generals
    • Hospitals especialitzats
    • Hospitals de mitja i llarga estada
    • Hospitals de salut mental i tractament de toxicomanies
    • Altes centres amb internament
  • C.2 Proveïdors d’assistència sanitària sense internament: centres sanitaris en els quals es presten serveis de promoció de la salut, prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació per professionals sanitaris a pacients que no necessiten ingrés, entre d’altres:
    • Consultes mèdiques
    • Consultes d’altres professionals sanitaris
    • Centres d’Atenció Primària
    • Centres de Salut
    • Centres polivalents
    • Centres especialitzats
    • Clíniques dentals
    • Centres de reproducció humana assistida
    • Centres de cirurgia major ambulatòria
    • Centres de transfusió
    • Bancs de teixits
    • Centres de reconeixement

Així doncs, si bé el propi article 8 del RDL 15/2020 no estableix una categoria definida de l’abast de les entitats que haurien de ser considerades dins l’àmbit de les Clíniques o Centres Hospitalaris, la definició que en fa el RD 1277/2003 sembla que hauria de permetre acotar l’àmbit subjectiu de les entitats que resultaria d’aplicació el tipus impositiu de l’IVA del 0% en les seves adquisicions de material sanitari per a fer front a la COVID-19.

Atesa la indefinició del text normatiu, els criteris que es desenvolupen en aquesta nota queden subjecta a d’altres interpretacions que es puguin establir en un futur per part de l’Administració Tributària o pels tribunals.