Opinión

Ben entrat l’any 2021 arriba el moment en què l’Agència Espanyola de Protecció de Dades publica la seva memòria anual sobre l’any anterior, un any -no cal dir-ho- marcat per una pandèmia sense precedents que ho ha condicionat tot. Com no podia ser altrament, l’activitat de l’AEPD durant l’any 2020 s’ha centrat en bona part a garantir i compatibilitzar el dret a la protecció de dades amb les mesures destinades a minimitzar els estralls de la COVID-19.

Però no tota l’activitat de l’AEPD s’ha centrat en la pandèmia. També hi ha hagut intervencions urgents que l’agència ha hagut de fer per a la retirada de continguts sexuals o violents a internet. Recordem que l’agència disposa d’un Canal Prioritari per a qüestions que requereixen una atenció preferent i l’adopció de mesures urgents, especialment també per a la protecció de menors. És important tenir en compte aquest Canal davant la publicació de continguts no consentits a internet, ja que ha demostrat la seva eficàcia en un 86% dels casos a l’hora de requerir els proveïdors d’internet l’eliminació d’aquests continguts.

També s’han atès globalment més de 10.000 reclamacions. Com sempre, els motius de queixa versen majoritàriament sobre l’ús indegut de dades personals per part d’empreses d’internet, de gestió de morosos i de videovigilància. Les activitats més sancionades són les relatives a videovigilància, internet, l’administració pública i telecomunicacions. Això ens porta a pensar indefectiblement que també deuen ser les activitats més denunciades pels ciutadans, perquè probablement és on hi ha més consciència sobre possible tractament indegut de dades.

Entre les dades de la memòria, sorprèn que el 76% del total de les sancions imposades correspon a entitats de dos sectors d’activitat econòmica, que són el de les activitats financeres (creditores) i telecomunicacions. També cal tenir en compte que són activitats que impliquen generalment fer tractaments massius i sensibles de dades, a més de situar-se, en molts casos, en el terreny perillós de la morositat, que està molt regulada i no pot abordar-se sense tenir en compte la seva regulació específica i garantista.

L’AEPD ressalta com a notícia important l’augment significatiu dels casos de col·laboració amb altres autoritats de protecció de dades europees. Entre ells, destaca la violació de seguretat que va patir Twitter i les fuites de seguretat que van viure empreses britàniques, com ara Marriot Hotels i Ticketmaster, que han requerit una col·laboració transfronterera.

Finalment, recordem les funcions que exerceix l’AEPD com a receptora de nomenaments de delegats de protecció de dades i de notificacions de violacions de seguretat. Durant 2020, s’han notificat 1.370 violacions de seguretat (recordem que és una obligació de qualsevol organització que tingui dades personals fer aquestes notificacions), però només un 6% del total s’han remès a Inspecció per a un estudi en profunditat. Pel que fa a delegats de protecció de dades, a finals de 2020 ja se’n comptaven 65.040 de notificats en total.

Aquests són els números que publica ara l’AEPD sobre la seva actuació durant 2020. Pel que sembla, tal com reconeix la mateixa AEPD, la seva adaptació forçada al teletreball durant 2020 (un altre efecte de la pandèmia) no ha suposat finalment una rebaixa dels objectius previstos i, de fet, tal com es pot contrastar, els números no representen un canvi significatiu, sortosament.