Opinión

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) acaba de publicar la seva memòria 2019, en la que recull el detall de les activitats que ha desenvolupat al llarg de l’any, realitza un balanç de l’evolució del Pla Estratègic 2015-2019 i defineix un pla d’acció amb les iniciatives que s’hauran de dur a terme en els propers anys.

La memòria s’inicia amb la valoració positiva per part de l’AEPD del desenvolupament del seu Pla Estratègic 2015-2019, ja que tot i la previsió inicial de la realització de 113 accions per part de l’AEPD, finalment, s’ha dut a terme un total de 150 accions, aconseguint d’aquesta manera, no només assolir els objectius definits sinó incrementar-los de manera significativa i satisfactòria. Entre aquestes accions desenvolupades per l’AEPD, destaquen la creació del canal prioritari per sol·licitar l’eliminació urgent de continguts violents o sensibles a internet, l’eina FACILITA_RGPD, la creació de la Unitat d’Avaluació i Estudis Tecnològics, la publicació de guies i eines tant per ciutadans com per responsables de tractament, etc.

En relació a les violacions de seguretat, indica que al llarg de l’any 2019 l’AEPD ha rebut un total de 1.459 notificacions d’escletxes de seguretat i, únicament, en 14 casos, l’Agència ha hagut de resoldre requerint al responsable del tractament que realitzi la notificació corresponent als interessats. Per tal d’assolir la missió de gestió i avaluació de les violacions de seguretat, l’AEPD explica que es troba treballant en diferents accions que permetin millorar el sistema de comunicacions de les escletxes de seguretat, així com en acordar criteris comuns en la gestió de les violacions de seguretat amb altres autoritats de control.

En quant al Delegat de protecció de dades, a finals de l’any 2019, un total de 50.356 entitats havien realitzat la comunicació del nomenament del DPD. D’aquestes entitats, més del 80% van manifestar que disposaven d’un DPD extern, és a dir, un professional que no pertanyia a la seva pròpia organització.

L’AEPD explica quin ha sigut el recorregut al llarg de l’any 2019 del desenvolupament dels codis de conducta el qual s’ha vist afectat per l’adopció, el 4 de juny, pel Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD) de les Directrius 1/2019 sobre els codis de conducta i els organismes de la seva supervisió. Entre aquests, es troba en estudi per l’AEPD l’adequació a codi de conducta del Codi Tipus de la Unió Catalana d’Hospitals, en la que participa Faura-Casas en qualitat d’assessors tècnics.

A la memòria de l’AEPD, també es fa referència a procediments que s’han iniciat com a conseqüència de la recepció de notificacions de violacions de seguretat, els quals s’han finalitzat amb l’arxiu de les actuacions. D’altra banda també es posen de relleu diferents investigacions que s’han dut a terme per l’AEPD en les que s’han vist implicades entitats bancàries, la Lliga Nacional de Futbol Professional o la Direcció General de la Policia.

Resulta significatiu que el major nombre d’expedients resolts per l’AEPD han estat originats per reclamacions interposades per particulars en les que denuncien a veïns que han instal·lat càmeres de videovigilància que graven de forma desproporcionada i sense el cartell informatiu.

També són rellevants els procediments vinculats al sector sanitari, relacionats principalment amb l’entrega a tercers no autoritzats de dades personals de salut de pacients. Entre aquests procediments, destaca un hospital que va ser sancionat per vulnerar el deure de secret al fer entrega d’un informe clínic a la filla d’un pacient sense acreditar degudament la capacitat representació de la filla , ni la incapacitat del pacient o la seva autorització.

Altres procediments han estat vinculats al compliment del deure d’informació per part del responsable del tractament i a la recollida del consentiment en aquells casos en que es requereix. Es posa l’exemple d’una clínica que va ser denunciada per un pacient ja que en l’enviament d’informació comercial s’havia inclòs una casella que havia de ser marcada en cas de no voler rebre més publicitat, resultant aquest fet contrari a la normativa de protecció de dades ja que per tal de considerar atorgat el consentiment per part de l’interessat és necessària una clara acció afirmativa.

Els tractaments de dades que es duen a terme al sector sanitari també han estat analitzats i investigats a través del Pla d’inspecció sectorial d’ofici del sector sociosanitari dut a terme per l’AEPD al llarg de l’any 2019, les conclusions del qual es faran públiques aquest any 2020.

L’AEPD finalitza la seva memòria posant de relleu la importància de la cooperació amb altres autoritats autonòmiques així com amb el Comitè Europeu de Protecció de Dades.

Es pot consultar el text complet de la nota memòria al següent enllaç:

https://www.aepd.es/sites/default/files/2020-05/memoria-AEPD-2019.pdf