Opinión

El Butlletí Oficial de l’Estat del passat 24 de desembre publicava el Reial decret llei 31/2022, de 23 de desembre, en el que s’aprovaven una sèrie de mesures de caràcter urgent en matèria tributària, cadastral i de seguretat social.

Entre les mesures que es van haver d’aprovar abans de finalitzar el 2022 s’hi inclou la possibilitat d’ampliar a vint-i-nou anys la carència, juntament amb l’ampliació de la moratòria concedida fins a un màxim de deu anys amb amortitzacions anuals per al pagament del deute històric per cotitzacions al règim general de la Seguretat Social de les institucions sanitàries titularitat de les administracions públiques o institucions públiques o privades sense afany de lucre que s’hi haguessin acollit d’acord amb la disposició addicional trentena de la Llei 41/1994, de 30 de desembre, de pressupostos de l’estat per al 1995.

“Disposición adicional novena Pago de deudas con la Seguridad Social de instituciones sanitarias cuya titularidad ostenten las Administraciones Públicas o instituciones sin ánimo de lucro

Las instituciones sanitarias cuya titularidad ostenten las Administraciones Públicas o instituciones públicas o privadas sin ánimo de lucro, acogidas a la moratoria prevista en la disposición adicional trigésima de la Ley 41/1994, de 30 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para 1995, podrán solicitar a la Tesorería General de la Seguridad Social la ampliación de la carencia concedida a veintinueve años, junto con la ampliación de la moratoria concedida hasta un máximo de diez años con amortizaciones anuales.

Cuando las instituciones sanitarias a que se refiere el párrafo anterior sean declaradas en situación de concurso de acreedores, a partir de la fecha de entrada en vigor de esta Ley, la moratoria quedará extinguida desde la fecha de dicha declaración.”