Deducció dels subministraments de l’habitatge en les despeses dels empresaris individuals a partir de 2018

Amb data 24 d’octubre, s’ha aprovat la Llei 6/2017 de Reformes Urgents del Treball Autònom, que entre d’altres mesures, modifica la regla 5a de l’apartat 2.b) de l’article 30 de la Llei 35/2006 de l’IRPF, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2018, relativa a la tributació en el règim fiscal d’estimació directa, a fi de clarificar la deducció de part de les despeses de subministraments (aigua, llum, gas i telefonia i internet) que l’administració tributària accepta com a deduïbles per a determinar el rendiment net en el cas que l’activitat es desenvolupi en l’habitatge habitual i així consti en el cens.

Abans d’aquesta modificació, els treballadors autònoms gaudien del dret a deducció de les despeses derivades de la titularitat de l’habitatge com l’IBI, taxa d’escombraries, interessos de la hipoteca, assegurances, amortitzacions, quotes de la comunitat de propietaris, etc …,  segons la proporció dels m² declarats en el model 036 (declaració tributària censal).

De forma reiterada l’Administració Tributària ha vingut considerant que les despeses per  subministraments de l’habitatge no tenen la consideració de despeses deduïbles per determinar el rendiment de l’activitat,  ni tan sols en una proporció, argumentant que no hi ha una divisió entre la despesa destinada a l’activitat i la despesa particular del contribuent del l’Impost. El criteri d’Hisenda és que les despeses de subministrament solament són deduïbles si aquestes s’usen exclusivament pel desenvolupament de l’activitat, tot i que la legislació permet “la afectación parcial de la vivienda a la actividad económica”.

Aquesta postura restrictiva d’Hisenda va ser refusada per una resolució del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid (10/3/2015) i una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de la Comunitat Valenciana (16/12/2013) en la que en ambdues sentències s’establia que es podien deduir les despeses de subministraments a proporció, sense establir com calia determinar aquesta proporció.

Aquestes resolucions provocaren que el Departament de Gestió de l’Agència Tributaria presentés un recurs extraordinari d’alçada per unificar criteris d’avant el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC)  qui va emetre la resolució 04454/2014/00/00 el 10/9/2015 (vinculant), origen de l’actual la modificació de la Llei del IRPF, on es determina que els subministraments es poden deduir en el percentatge resultant d’aplicar el 30 per cent a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte la superfície total. Cal tenir en compte que la norma deixarà l’opció al contribuent (sempre que ho pugui demostrar) d’augmentar o disminuir aquest percentatge. El mitjà de prova, quedarà a criteri del contribuent.