Obligació de les persones jurídiques d’obtenir el codi LEI (legal entity identifier)

El 3 de gener de 2018 comença l’aplicació del nou marc normatiu sobre els mercats i instruments financers, basats en la Directiva 2014/65/EU  i el Reglament UE 600/2014, ambdós relatius als mercats d’instruments financers, conegut com el MiFID II i MiFIR, respectivament.  D’aquests es desprèn l’obligació d’obtenir el codi LEI (Legal Entity Indentifier), per part de les persones jurídiques que donen ordres a intermediaris financers per realitzar transaccions sobre instruments admesos a negociació si volen que aquests intermediaris segueixin executant les operacions que les instrueixen.

En concret, el codi LEI és un codi alfanumèric de 20 caràcters que identifica unívocament a las entitats legals a nivell mundial, sent únic, permanent, consistent i portable per a cada entitat.

Com pot semblar coherent no totes les entitats han de disposar d’aquest codi LEI, sinó aquelles persones jurídiques que participen en els mercats financers mitjançant operacions de repo[1], derivats o valors.  Així mateix, les empreses de serveis d’inversió així com entitats de crèdit que executin transaccions sobre instruments financer admesos a negociació en un mercat per compte de clients que siguin persones jurídiques han d’obtenir d’aquests clients el codi LEI que els identifiqui abans d’executar les operacions, quedant regulada aquesta obligació en l’article 26 MiFIR.

En aquest sentit, si el client no facilita el codi LEI al intermediari financer corresponent aquest últim no podrà executar les operacions instruïdes per aquells clients que siguin susceptibles d’obtenir el codi mencionat.

Pel que fa a l’emissió i gestió del codi LEI, a Espanya ha estat confiada als Registradors Mercantils, sent el Col·legi de Registradors d’Espanya la institució encarregada de coordinador el funcionament del sistema, tot i que és possible sol·licitar el LEI en altres institucions estrangeres acreditares pel GLEIF[2]. Així mateix, per la obtenció del codi LEI és necessari que el sol·licitant complimenti una sol·licitud aportants unes dades bàsiques de l’entitat i s’acrediti si actua com en representació de la seva entitat, o formula sol·licitud en interès d’una altra en virtut del mandat exprés, sent la tramitació ràpida i senzilla, que en la majoria dels casos no sobrepassaria les 48 hores.

En conclusió es recomana a les entitats que compleixin amb els requisits indicats que tinguin en compte aquesta nova obligació que serà necessària acomplir a partir del gener de 2018, començant a preveure l’inici de la tramitació per l’obtenció del codi LEI, tot i que per operar en derivats i assegurances de canvi serà obligatori l’u de novembre del present any.

[1] Repurchase Agreement o Sale and Repurchase Agreement

[2]  Global Legal Entity Identifier Fundation