Reforma de l’ordenament jurídic públic

El propassat 2 d’octubre va entrar en vigor la nova normativa que reforma profundament l’organització i el procediment administratiu, amb la qual es deroga la fins ara vigent Llei 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Les encarregades de portar a termini aquesta reforma són la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú i la Llei 40/2015,de Règim del Sector Públic. Entre les principals novetats destaquem:

• L’Impuls de l’ús de mitjans electrònics per les gestions amb l’administració.

• Modificació en el còmput de terminis.

• Definició dels principis de l’exercici de la potestat sancionadora.

• Modificació de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, tant pel que fa a les lesions causades a ciutadans derivades de lleis declarades inconstitucionals o contraries al dret de la Unió, com per les conseqüències derivades de la designació dels membres dels consells d’administració.

Cal fer un esment a l’impuls dels mitjans electrònics en tant la Llei 39/2015 identifica, dins de l’Exposició de Motius, el fonament de la reforma cap a una administració immersa en l’escenari “paper zero”, és a dir, una administració sense paper basada en un funcionament íntegrament electrònic.

Entrant una mica en detall, es canvia el mitjà preferent per a la tramitació del procediment administratiu de manera que n’estableix els mitjans electrònics com a preferents sobre del paper. Aquesta regla serà imperativa quan el subjecte intervinent sigui una persona jurídica, entitat sense personalitat jurídica, persones que exerceixin una activitat professional sotmesa a obligatòria col·legiació, els seus representants  o els mateixos empleats de les Administracions públiques. Pel que fa a la resta de subjectes el mitjà electrònic serà preferent però podrà esdevenir-se imperatiu quan l’Administració ho prevegi reglamentàriament per a determinats procediments o actuacions.

Tot i això es preveu que quan l’interessat compareix espontàniament i sol·licita la comunicació o notificació personal in situ, o bé la notificació directa sigui necessària per assegurar l’eficàcia de l’actuació administrativa, es podrà notificar via suport no electrònic. Aquesta possibilitat, per contra, constituirà obligació quan en l’acta de notificació s’acompanyin elements no susceptibles de conversió electrònica i aquelles que continguin mitjans de pagament a favor dels obligats (per exemple xecs).

Independentment del mode de notificació, totes les notificacions hauran d’estar a disposició de l’interessat a la seu electrònica de l’Administració o Organisme actuant per a què pugui accedir al contingut de les mateixes voluntàriament.

Una de les novetats més importants introduïdes és la distinció entre identificació i signatura electrònica, de manera que, les Administracions públiques hauran d’exigir l’ús obligatori de la signatura electrònica quan l’interessat vulgui formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d’accions  i renunciar a drets.

Pel que fa a la tramitació del procediment la llei estableix que, cada Administració o Organisme, podrà optar per realitzar les notificacions bé a partir d’una seu electrònica pròpia, bé a través d’una adreça electrònica habilitada única, o bé mitjançant ambdós sistemes. En tot cas, la notificació als interessats s’entendrà complida amb la posada a disposició de la mateixa en qualsevol dels procediments descrits i, s’entendrà rebutjada quan hi hagin transcorregut deu dies naturals sense que s’hagi accedit.

Si durant la tramitació hi succeís una incidència tècnica que impossibilités el funcionament ordinari del sistema o aplicació que correspongui, l’article 32.4, introdueix una nova regla sobre l’ampliació dels terminis donant la possibilitat a l’Administració per a allargar els no vençuts havent de publicar a la seu electrònica la incidència que s’ha produït i  l’ampliació concreta del termini no vençut.

Es crea un Registre electrònic general on s’enregistraran tots els documents presentats o rebuts així com l’anotació de la sortida de documents oficials dirigits a altres òrgans o particulars. D’aquesta manera, els tradicionals registres passaran a ser “Oficines d’assistència en matèria de registres” on es digitalitzaran els documents presentats de manera presencial i s’incorporaran a l’expedient administratiu electrònic, retornant-se als interessats sempre que la normativa  no prevegi la custòdia per part de l’Administració o sigui obligatòria la presentació d’objectes o documents en un suport específic no susceptible de digitalitzar-se.

Per últim, recalcar la Disposició Final setena per la qual “les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, registre d’empleats públics habilitats, punt d’accés general electrònic de l’Administració i arxiu únic electrònic produiran efectes al cap de dos anys de l’entrada en vigor de la llei”, és a dir, a l’octubre del 2018.