Requeriment de l’informe d’auditoria per al dipòsit de comptes anuals de societats no obligades a auditar, quan hagin nomenat i inscrit auditors de comptes al Registre Mercantil.

El BOE del proppassat 7 de gener de 2017 publicava la Resolució de 15 de novembre de 2016, de la Direcció General dels Registres i el Notariat que es pretén aclarir si es fa necessari la presentació de l’informe d’auditoria en el moment de dipositar els Comptes Anuals en el Registre Mercantil per a aquelles societats no obligades a auditar-se segons normativa vigent, però amb un nomenament d’auditors inscrits en el mateix Registre.

Per aclarir aquesta qüestió plantejada, cal retrocedir a Resolucions publicades anteriorment. En concret, la Resolució de 15 de març de 2016 de la mateixa Direcció General. Tot i no ser vigent el nou redactat de l’article 279 de la Llei de Societats de Capital, aquest aclareix els possibles dubtes sorgits en aquest sentit indicant el següent:

“Els administradors presentaran també, l’informe de gestió, si fos obligatori, i l’informe de l’auditor, quan la societat estigui obligada a auditoria per una disposició legal o aquesta s’hagués acordat a petició de la minoria o de forma voluntària i s’hagués inscrit el nomenament de l’auditor al Registre Mercantil”.

Amb l’article, tot i no ser vigent als exercicis 2015 i anterior, d’acord a la doctrina d’aquesta Direcció General, es considera la necessitat d’acompanyar l’informe d’auditoria quan la societat no obligada a verificació comptable hagi designat e inscrit, auditor voluntari.

Amb la nova Resolució publicada, tot i mantenir el criteri per l’aplicació de l’article 279 del Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital (LSC), en que s’estableix l’obligatorietat de dipositar comptes acompanyats d’informe d’auditoria si hi ha nomenament d’auditors i inscripció, s’interpreta que aquesta pot quedar matisada segons el contingut de la inscripció del nomenament efectuat. El  cas analitzat per la Resolució, te la característica que el nomenament d’auditor voluntari registrat indica el següent:

“pel termini màxim de nou anys a comptar des de l’exercici 2007 i per aquells exercicis on l’auditoria resulti obligatòria per la normativa vigent”

Si bé el nomenament de l’auditor s’ha fixat per un període inicial de 9 anys, el nomenament s’ha limitat únicament a aquells exercicis on l’auditoria de comptes resulti obligatòria legalment.

D’aquesta manera, la Direcció General del Registre i del Notaria interpreta que el  nomenament voluntari d’auditors, segons l’article 279 de la LSC, ha de comportar la presentació de l’informe d’auditoria juntament amb els comptes anuals per al seu registre, a excepció que s’incloguin limitacions a la realització de la verificació comptable en el nomenament efectuat i inscrit en el Registre Mercantil.