Plusvàlua municipal només si es produeix un increment real del valor dels terrenys transmesos.

Amb la publicació de la sentència de data 31 de juliol de 2015 del Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Valladolid, s’estableix que no hi ha fet imposable, i per tant, no s’ha de pagar la plusvàlua municipal, quan no s’hagi produït un increment real del valor dels terrenys transmesos.
En la mateixa, el jutge obliga a l’Ajuntament de la capital a retornar els 11.500 euros d’Impost Municipal sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a plusvàlua, que va cobrar a un propietari per la venda d’uns terrenys per 2,2 milions d’euros quan els va adquirir per 6,2 milions.

L’Ajuntament, que reconeixia la minusvàlua en el preu dels terrenys, va al•legar que una vegada que existís fet imposable (la transmissió) procedia el pagament de l’Impost perquè el seu “fonament” no s’orienta a gravar l’increment real, considerant les diferències entre el preu d’adquisició i el d’alienació, sinó per l’increment de valor com a conseqüència de l’acció urbanística del propi municipi en el que s’ubica, en aquest cas un pla parcial.
Recolzant aquesta tesis, el Consell Econòmic-Administratiu de l’Ajuntament de Valladolid considerava, que en essència, l’Impost no sotmet a tributació una plusvàlua real sinó aquella que es produeixi segons el que es disposa a l’article 107 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que permet obtenir un increment de valor objectiu sense admetre prova en contra.

En primer lloc, el magistrat recorda que el fet imposable de l’Impost queda regulat a l’ordenança municipal com “l’increment real del valor dels terrenys”, es a dir que l’aplicació que va fer l’Ajuntament no està adaptada a la referida Llei, en la que es va suprimir el qualificatiu que acompanyava al concepte “increment”.

En la sentència, s’estableix que s’ha de diferenciar el fet imposable de l’Impost, de la base imposable. El primer exigeix, com a pressupost necessari, que es produeixi un increment de valor del terreny en el moment de meritament, així doncs la base imposable només es tindrà en compte quan hagi hagut aquest increment, “només d’aquesta manera es respectarà l’essència i la raó de ser de l’impost”.

Afegint “l’exigència de l’impost, tenint en compte que és directe, sense haver-se produït una plusvàlua contravé els principis que regeixen el sistema tributari”. Per tot això, el magistrat accepta la tesis del demandant, que va sostenir que no s’havia produït el fet imposable i ordena la devolució de l’Impost sense condemna en costes per l’absència de jurisprudència.