Projecte de modificació del Pla General de Comptabilitat i altres normes comptables.

El passat desembre va ser publicat el projecte de Reial Decret de modificació del Pla General de Comptabilitat i d’altres normes comptables, que preveu sigui d’aplicació per exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2016, que es preveu sigui aprovat en els propers dies.

Aquesta modificació està motivada per la necessitat d’adaptar a nivell reglamentari les modificacions introduïdes per la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, mitjançant la qual es transposava a la norma espanyola les modificacions en normativa comptable de la Directiva 2013/34/UE.

Si bé els aspectes claus de la Directiva ja van ser incorporats al marc normatiu espanyol per la Llei 22/2015, la norma reglamentaria aclareix alguns aspectes que van generar dubtes respecte la forma d’aplicació, en el moment de la seva publicació. El projecte de Reial Decret modifica el PGC, el PGC de PIMEs, les normes de formulació de Comptes Anuals Consolidades i les Normes d’adaptació del PGC a les entitats sense fins lucratius, estructurant-se en tres blocs.

1) Simplificació de les obligacions comptables de les petites empreses. Un dels objectius bàsics de la Directiva és la disminució de les carregues administratives i burocràtiques a les petites empreses, amb la finalitat de millorar la seva productivitat, harmonitzant els requeriments d’informació a nivell dels Estats membres, fixant els requeriments màxims d’informació que els estats podien requerir.

Aquesta reducció d’informació s’ha concretat en la eliminació de l’estat del canvis en el patrimoni net i una reducció d’informació en la memòria, en concret l’eliminació de requeriments d’informació que no siguin purament comptables, a excepció de la informació requerida per normes tributaries. Recordem que el requeriment per poder formular comptes anuals abreujats es no superar, durant dos anys consecutius, dos dels tres perímetres, 4 milions d’actiu, 8 milions de xifra de negocis, i 50 treballadors.
Crida l’atenció que en l’exposició de motius de la norma es faci la prevenció d’establir, mitjançant Ordre del Ministeri de Justícia, l’obligació de subministrar en document separat part de la informació eliminada de la memòria, el que sembla contradictori amb l’objectiu de simplificació burocràtica que persegueix la Directiva.

2) Modificació dels criteris de registre i valoració dels immobilitzats intangibles, i en especial del Fons de Comerç. El fet fonamental de la modificació és el canvi de vida útil de determinats actius intangibles actius intangibles, que fins l’actualitat eren considerats de vida útil infinita, a considerar-se tots ells com de vida útil finita.

Llevat una millor estimació, es presumeix la vida útil del Fons de Comerç en 10 anys, amb amortitzacions lineals. Aquest canvi va generar el dubte de com tractar l’amortització no realitzada durant els anys en que l’anterior norma no permetia realitzar amortitzacions, i si caldria registrar les amortitzacions no realitzades en el 2016. En aquest sentit la Disposició transitòria primera del projecte permet dos opcions, establint com a criteri general que s’amortitzi de manera prospectiva, es a dir amortitzant en 10 anys (o vida útil estimada) a partir de l’entrada en vigor, però permetent alhora el criteri retrospectiu, es a dir, calcular l’amortització que s’hauria d’haver practicat d’acord amb la data d’adquisició i imputar-se contra reserves voluntàries, reclassificant les reserves especials pel fons de comerç a reserves de lliure disposició, tot i que en aquest cas únicament és preveu la imputació en base a una vida útil de 10 anys, i per tant quedaria fora de la norma l’aplicació d’una vida útil diferent.

No obstant es manté l’obligació de avaluar anualment l’existència d’indicis de deteriorament i de practicar un “test de deteriorament”. L’aplicació pràctica d’aquest test de deteriorament comportarà un nou problema, ja que el temps de recuperació de la inversió haurà de mantenir congruència amb la vida útil establerta per l’amortització, i per tant amb criteris generals els 10 anys establerts en la norma.
Finalment cal destacar que es manté en vigor la vida útil indefinida a les Normes Internacionals de Comptabilitat, motiu pel qual, les entitats que obligatòriament o de forma voluntària apliquin aquestes normes en la formulació dels comptes anuals consolidats, seguiran sense amortitzar el Fons de Comerç.

3) Revisió de les Normes de Formulació dels Comptes Anuals consolidats. Es modifiquen els aspectes sobre el tractament del Fons de Comerç de consolidació, els supòsits de dispensa i exclusió de l’obligació a consolidar i altres millores de caire tècnic.
Es manté l’obligació de consolidar, independentment de la mida del grup, en les que s’integri una entitat d’interès públic, considerant com a tal les que es determinen a la normativa d’auditoria de comptes. Recordem que la definició actual ha estat regulada a la disposició final primera del Reial Decret 877/2015, que modifica l’article 15 del TRLAC.
S’aclareix que l’amortització del Fons de comerç s’haurà de tenir en consideració en el moment de valorar la inversió en societats posades en equivalència, es a dir aclareix que caldrà considerar l’amortització del Fons del “Comerç implícit” de la participació en el moment de “consolidar” aquestes participacions.

Per últim el projecte reordena i compila la informació a incloure en el model de memòria “normal”, havent de destacar la incorporació d’informació detallada en els diversos apartats de la memòria, i en especial la referent a les hipòtesis i criteris utilitzades per la realització de les estimacions, la valoració de riscos, el càlcul del valor dels actius i passius, i dels aspectes crítics de valoració i estimació de la incertesa.